Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de novembre de 2009
4 comentaris

Xerrada a Santa Coloma de Farners

Ahir al vespre, a la sala d’actes del Cercle Jove de Santa Coloma de Farners, la coordinadora local per l consulta sobre la independència de Catalunya va organitzar un debat cara a cara entre Montserrat Nebrera i jo mateix, argumentant -respectivament- les raons del no i del sí.

 

En primer lloc, cal destacar la nombrosa assistència de públic (més de dues-centes persones) que van participar amb preguntes i seguir atentament durant més de dues hores un debat polític i jurídic sobre la independència del nostre país. Federalistes desencisats del PSC, antic votants d’Esquerra, independentistes sense adscripció partidista, reagrupats i convergents, conformaven la diversitat de perspectives presents en el col·loqui. Es tracta dels sectors de la població més interessats en la vida pública i amb més consciència nacional, que responen a un projecte d’alliberament nacional activament. Per contra, hi havia poc jovent i ningú dels nombrosos col·lectius de nouvinguts establerts a la localitat.

En segon lloc, la participació de Montserrat Nebrera sostenint la continuïtat de Catalunya al si de l’Estat espanyol, aporta un suplement de legitimitat a les consultes simbòliques (però de gran transcendència política) que des de la societat civil s’organitzen arreu del país.  Entre el públic assistent ningú va intervenir en favor del no, potser hi havia persones que pensaven així però no van gosar expressar-se tot i que el debat va ser un exemple de respecte a envers els arguments de l’ex-diputada del Partit Popular.

En tercer lloc, els actes que giren al voltant de les consultes sobre la independència de Catalunya mobilitzen els sectors més dinàmics de la població, els que demanen la regeneració de la vida política i promouen la configuració d’una alternativa democràtica, suprapartidista i nacional catalana a curt termini. Hi ha desafecció envers el penta-partit que representa l’ordre autonòmic establert al Parlament de Catalunya, no pas respecte a la política quan es tracta d’afrontar els problemes profunds del nostre poble.

El panorama polític català està obert a un procés de canvi en el qual aniran aflorant nous plantejaments i nous protagonistes en els propers anys. El repte dels independentistes és saber trobar les formes organitzatives d’articulació d’aquest moviment que emergeix  des de la xarxa cívica del país i donar-li una traducció electoral.

En acabar l’acte, amb uns quants dels organitzadors, vam sopar a la pizzeria L’Argolla: Lluís Ginestà (del Casal Independentista La Sega), Joaquim Domingo, Assumpció Cantalozella, Pere Bassols, el meu fill Jaume i en Lluís Joanico (del Castanyet). Faltava en Ramon Sargatal, un dels promotors de l’acte i de l’associació Catalans i Marroquins.
  1. Amb unes quantes trobades mes la senyora Nebrera es convertira al independentisme mes radical, tot es questio de paciencia i una mica d´aigua de roses.

  2. Encara que d’una forma força testimonial, fins al moment, a les files del socialisme hegemònic a Catalunya també comencen a sorgir “desafeccions”. Sallent n’és un exemple, però ni ha d’altres. Potser de manera tímida algún sector del socialisme català comença a qüestionar la màscara de ferro que en el seu moment li va imposar el PSOE, amb l’ajut de la maleta ben farcida de marcs que li va proporcionar la socialdemocràcia alemanya. Recordeu Pallach?

  3. Sols una precisió: en l’acte de Santa Coloma també hi havia votants i militants d’ERC. Ningú del partit ha deixat de tenir consciència nacional.

  4. El proppassat 14 de novembre, es va celebrar al Cercle Jove un interessant debat entre Jaume Renyer i Montserrat Nebrera, en defensa, respectivament, del SI i del NO en la consulta que sobre la Independència de Catalunya celebrarem el proper 13 de desembre.

    Malgrat els esforços, tant per part de Nebrera com per part meva, no vaig entendre cap argument a favor del NO.

    D’entrada, ens va titllar de tramposos (?): segons ens va dir, era una pregunta amb trampa perquè dirigia la resposta cap al SI. Si la pregunta no fos “amb trampa” i es preguntés, ras i curt, “Voleu que la nació catalana esdevingui un estat independent?”, dubto molt que Nebrera votés que sí…

    Un altre argument pel NO: un estat català, no acabaria amb la corrupció. Sí, tal vegada sí que amb això té raó; ni tampoc, potser, acabaria amb l’especulació urbanística, ni amb la fam al món, ni aconseguiria la vacuna per la SIDA,… però la perpetuació de l’actual estat espanyol tampoc.

    Encara un altre argument pel NO: la manca de llei electoral catalana. Bé, reconec que, com a català, sento vergonya que els nostres polítics, malgrat omplir-se la boca amb el “fet diferencial català”, no hagin estat capaços en trenta anys de bastir una llei electoral catalana. Segurament per això, també ens fa falta la independència, perquè no crec que ningú acceptés que un país funcionés electoralment amb una llei estrangera.

    Quan ja li fallaven els (seus) arguments, Nebrera, fins i tot, va recordar l’Espanya dels Austries,…. potser amb una llàgrima als ulls enyorant temps passats gloriosos per a Espanya … però també per a Catalunya.

    De totes maneres, hem d’agrair a Nebrera la seva presència en el debat, no solament perquè “jugava en camp contrari”, si no perquè, massa sovint, els que diuen NO a la Independència de la nació catalana, també diuen NO al debat i NO a la possibilitat de preguntar a la ciutadania que en pensa.

Respon a Agust Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!