Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de gener de 2011
0 comentaris

Xerrada a Masllorenç

El 26 de gener de cada any, i des d’en fa set, el Patronat Cultural de Masllorenç commemora l’aniversari de la batalla de Montjuïc al 1641, data de la victòria catalana sobre les tropes castellanes durant la guerra dels Segadors.

Enguany, els organitzadors de l’acte han tingut la gentilesa de convidar-me a la conferència commemorativa que ha tingut lloc al centre cívic mossèn Andreu d’aquesta localitat penedesenca. El tema escollit ha estat l’anticatalanisme i l’antisionisme. Una quarantena de persones han acudit a la convocatòria per debatre sobre aquesta qüestió i escoltar les paraules de Josep Batalla, que ha presentat l’acte, i de Rafel Güell -alcalde- que l’ha presidit. Joan Miró, que també fou batlle i ha sigut un dels organitzadors de l’acte, era entre igualment entre els presents. Per la meva part he desenvolupat la temàtica anunciada partint dels antecedents històrics del catalanisme, les seves connexions amb el sionisme i els canvis experimentats a la societat catalana a la darreria dels segle XX.

Històricament el nacionalisme espanyol d’estirp castellana, (que s’ha caracteritzat més per allò que rebutja que no pas per la seva capacitat de compartir models d’estat respectuosos amb la diversitat nacional existent al Regne d’Espanya), ha trobat en la figura del jueu la seva antítesi religiosa i en el català la seva contraidentitat cultural. El caràcter pràctic (la capacitat per sortir-se’n de situacions adverses), el treball com a forma de progrés personal i col·lectiu, la predisposció al pacte (en l’ambit polític) i la transacció (en l’ambit econòmic) han singularitzat la mentalitat catalana al llarg dels segles. I aquests trets coincideixen amb els que són propis del poble jueu.  

El moment de la renaixença catalana coincideix temporalment amb el naixement del sionisme, i gran figures de la catalanitat, com Pau Casals, foren un fervents amics d’Israel. En els darrers trenta anys la simpatia envers la causa nacional jueva s’ha invertit a Catalunya per deixar pas a un antisionisme carregat de tòpics contra l’Estat d’Israel. Darrerament, l’esforç d’intel·lectuals com Joan B. Culla i altres està donant el tomb a aquest estat de coses al si de la societat catalana (així com el naixement de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!