Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

3 de maig de 2011
1 comentari

Xerrada a l’Associació de Practicants de la Psicoestètica

Ahir al vespre, l’Associació de Practicants de la Psicoestètica va convidar-me a fer una xerrada a la seva seu barcelonina dins el cicle de conferències que trimestralment organitzen sobre temàtica diversa. 

El tema de la conversa girà al voltant del llibre “Anticatalanisme i antisionisme, avui”. La presidenta de l’entitat Nati Munoz-Espinalt va pronunciar unes paraules introductòries i l’editor Josep Maria Vall  va descriure les peripècies que envoltaren la gestació de l’obra ara fa dos anys, en plena reacció anti-israeliana als carrers de Barcelona arran de l’atac de les Forces de Defensa d’Israel contra els terroristes d’Hamas a Gaza. Una vintena d’assistents participaren del col·loqui en un ambient acollidor i il·lustrat.

Vaig començar per expossar com l’antisionisme que predomina en l’espai públic, mediàtic i polític català és resultat de l’espanyolització del país derivada de l’hegemonia del progressisme banal i anacional des de la mort de Franco ençà. No hi ha dades específiques referides a Catalunya però el nivell de penetració social de la judeofòbia és equiparable o superior als percentatges que es detecten a  l’informe de l’Observatori de l’Antisemitisme a l’estat Espanyol. Catalunya és un poble amb una classe dirigent desorientada que abraça causes abstractes i alienes, sempre a la contra, com l’antiamericanisme, l’antiliberalisme, l’anticapitalisme, alhora que hom és incapaç de bastir el propi projecte de construcció nacional.

Vaig fer un breu repàs històric del passat jueu català i recomanar la lectura de l’obra de Manuel Forcano i Sílvia Planas ¨Història de la Catalunya jueva¨, alhora que ressenyava la simpatia per la causa nacional del poble jueu de personatges com Pau Casals, Antoni Rovira i Virgili, Josep Pallach o Jordi Pujol per acabar exposant els elements referencials que l’Estat d’Israel pot tenir per una futura Catalunya lliure.

  1. Jo també tenia simpaties pel poble jueu que es va organitzar per tenir un estat independent.

    Però ara penso que actualment l’Estat d’Israel és projecte criminal, racista i profundament antidemocràtic.

    Un republicà com tu no hauria de sentir-se atret per un sentit essencialista (de clar biologisme polític i basat en un projecte teocràtic ) d’entendre el destí dels pobles.

    El destí dels pobles el construeixen les persones, amb els seus drets, el seu treball, el seu pensament, el seu territori (o no), la seva cultura…

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!