Jaume Renyer

Amb aquest títol Josep Guia va publicar fa molts anys un article que retinc en la memòria tot i que ara mateix no en trobi la referència bibliogràfica.

En poques setmanes he baixat unes quantes vegades cap a les comarques del Sud a xerrar amb militants sobre la situació del partit i del país. Ho faig ben a gust i el resultat sempre és mútuament enriquidor, com ahir al vespre quan amb l’Hèctor, l’Elisenda i l’Uriel i una quinzena de companys estiguérem més de dues hores discutint sobre les perspectives del projecte independentista al País Valencià i arreu de la nació.

Hi eren presents Agustí Cerdà, Joan Serra, Joan Hornos, Celestí Gimeno i l’Àlex, el Cesc, una xica del Forcall entre d’altres militants de les JERPV. Temps hi haurà per concretar entre tots la nova etapa que el partit ha d’iniciar en terres valencianes adequant l’organització, el logo i el missatge a un renovat projecte autòcton que des del País Valencià contribueixi a la construcció nacional de tota la comunitat nacional. Entre el Celestí i l’Elisenda hi hagué un creuament de criteris a l’hora de quantificar el dèficit fiscal del conjunt valenciano-català-balear mentre esperem la publicació de les balances fiscals del ministre Solbes (valencià que no exerceix com a tal).

L’economia uneix l’eix mediterràni sobre el qual s’assenta la nostra naciño, mentre que la política, (d’estat i regionalista), separa. La institucionalització de relacions entre els governs de les dues Generalitats sobre la base dels interessos econòmics comuns pot ser un pas endavant transcendental per fer polítiques nacionals en altres àmbits. Tots plegats compartíem la sensació que la situació política valenciana, tan desfavorable aparentment a les nostres propostes, pot canviar ràpidament en pocs anys.En acabar la xerrada tots plegats enfilarem cap al Cafè Lisboa per un tast abans de tornar cap a casa. València, la nostra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!