Jaume Renyer

En les darreres hores han aparegut als mitjans dues informacions que cal interpretar conjuntament: les paraules de la directora de TV3, Mònica Terribas, repetint l’obvietat de que s’equivoquen els que creuen que “la nostra” ha de ser la televisió nacional dels Països Catalans i l’article de Joan Ferran (portaveu del grup parlamentari  socialista) a EL País: “Las consultas y la endogamia de TV3”.

Des de la seva creació, durant l’etapa de govern de CIU, TV3 no ha superat mai la concepció de televisió autonòmica, però es permetien algunes referències esporàdiques a tots els territoris de llengua catalana (i el mapa del temps, que de moment encara aguanta). Però des de l’accés al govern del PSC(PSC-PSOE) i els seus còmplices d’Esquerra i d’Iniciativa, la involució cap a un hispanocentrisme ha estat accelerada. Ho ha descrit amb precisió Víctor Alexandre en el seu llibre “TV3, a traïció”. La passivitat amb la que s’assumeix el tancament dels repetidors al País Valencià, la gairebé nul·la informació provinent de les Illes Balears, la Catalunya Nord o la Franja de Ponent, són passos d’aquest procés d’involució cap al reducte comunicatiu autonòmic de les quatre províncies, i prou. Es pot constatar diàriament que des dels mitjans de comunicació públics dependents de la Generalitat no estem construint un estat propi (com pretén fer creure Esquerra), sinó tot el contrari: l’animadversió contra l’independentisme és també manifesta.

El reduccionisme de TV3 no només afecta a l’àmbit territorial de la llengua sinó a la concepció mateixa de la catalanitat. Entre els sectors culturals, periodístics i polítics instal·lats en el món mediàtic al nostre país es viu un enlluernament per la societat en xarxa, basada en l’intercanvi permanent, en la creació de noves realitats a partir de la barreja d’elements preexistents. Els apologistes de l’integrisme de l’estat-nació espanyol tendeixen a contraposar aquesta potencialitat transformadora contra les identitats nacionals com la catalana, alhora que mantenen l’espanyolitat en el cosmopolitisme (al marge de qualsevol qüestionament, vegeu sinó la reacció davant la possible prohibició dels “toros” a Catalunya).

La catalanitat, sense estat propi, ha d’apel·lar a la voluntat de permanència i a l’esforç de continuïtat i cohesió dels que se’n senten membres per subsistir en el món global. Recloure TV3 en el reducte autonòmic és contribuir a distorsionar la catalanitat per fer-la aparèixer com un component secundari de l’espanyolitat, que és el que reclama Joan Ferran quan parla d’endogàmia. El seu model del que hauria de ser la televisió pública catalana és El Periódico.

Post Scriptum, 21 d’octubre del 2019.

Al llarg de tot el procés independentista encetat al 2010 la línia informativa dels mitjans de la CCMA no ha estat la que caldria esperar d’una televisió nacionalment autocentrada, per contrast amb la basca ETB, una actitud que s’ha agreujat aqueixa setmana de mobilitzacions en protesta per la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents polítics i socials catalans. Fins i tot la barcelonina BTV ha informat amb més objectivitat, fent patent l’hispanocentrisme mental i discursiu de TV3, embolcallat amb un progressisme apàtrida que reprodueix acríticament les versions oficials dels esdeveniments que emanen del poder espanyol, que malgrat això manté una pressió constant acusant-la d’adoctrinament separatista. El fet que Sergi Sol (alter ego d’Oriol Junqueras) publiqui al Nacional.cat el proppassat 15 de setembre un article titulat “Visca TV3!“, és senyal que les crítiques a la manca de llibre d’estil centrat en la catalanitat estan ben fonamentades.

Post Scriptum, 7 de febrer del 2023.

Marta Rojals, ahir a Vilaweb: “Per a què serveix TV3? Molts dels que volen que “la nostra” sigui una tele com qualsevol altra no estan disposats que el nostre pugui ser un país com qualsevol altre.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!