Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de juliol de 2010
5 comentaris

Treballar fins als setanta anys ?

Avui s’ha sabut que el comissari europeu de treball, Laszlo Andor, ha presentat un document de prospectiva segons el qual -cap a l’any 2060- l’edat de jubilació haurà d’ésser als setanta anys.

Els motius que ho aconsellen són: l’allargament de l’esperança de vida de la població, la baixa natalitat i la difícil sostenibilitat econòmica de l’actual sistema de pensions. A primer cop d’ull, i refiant de les versions de la premsa autòctona, els propòsits del responsable comunitari semblen raonables i ben fonamentats.

Discrepo de l’apriorisme segons el qual tota mesura de racionalització econòmica és un parany del liberalisme pervers que domina Europa i un atac deliberat als drets socials. Fa temps que defenso aquesta mesura si quan s’implanti efectivament permet l’opció als afectats acollir-se voluntàriament a la jubilació anticipada a partir dels seixanta-cinc anys.

Particularment, hi afegiria alguna mesura complementària com la interdicció de les jubilacions voluntàries ofertes a treballadors plenament en actiu abans dels seixanta-cinc anys com ha estat fent el sector bancari des de fa anys sense que cap iniciativa legal hagi estat orientada efectívament a evitar a aqueixa pràctica que només té per finalitat precaritzar les relacions laborals i traslladar costos al sistema públic de pensions.

També caldria contemplar la possible reducció retributiva, als darrers anys de vida laboral, si s’ocupa un lloc d’alta direcció sense estar totalment al nivell del càrrec per passar a exercir-ne un de més ajustat a l’aptitud efectivament demostrada.

Post Scriptum, 1 de novembre del 2020.

Donant tombs a les conseqüències socials de la pandèmia del coronavirus rellegeixo això que vaig escriure fa deu anys ara que en tinc seixanta-dos, sóc jurista al servei de l’administració local des de que en tenia vint-i-cinc i em faig aqueixa reflexió. Pels juristes el transcurs del temps, si va acompanyat d’autoformació constant i esperit de servei, pot ajudar a millorar l’activitat professional. Aqueix ha estat el meu modest propòsit. M’agradaria continuar treballant fins als setanta anys, però, cedint responsabilitats i minvant la retribució per tal que companys més joves i adequats a les noves necessitats del comú vagin assumint majors responsabilitats. He compatibilitzat sempre la feina amb la docència perquè ensenyar és també crear i madurar personal i col·lectivament. Voldria contribuir a un replantejament de la funció pública entenent-la com un component més de la població treballadora i en aqueixos moments de crisi econòmics, amb atur, precarietat laboral, els funcionaris hem de ser copartíceps de l’esforç col·lectiu de redreçament, per exemple, congelant el sou (almenys en les categories més altes), per no contribuir a una escletxa social entre empleats públics i autònoms i assalalriats.

Post Scriptum, 27 de setembre del 2021.

Comparteixo plenament l’article de Jordi Goula avui a Vilaweb: Haurem de treballar fins a setanta anys? El ministre Escrivá ha aixecat polseguera quan ha dit que haurem d’allargar la vida laboral, però als països capdavanters d’Europa la gent de 55 anys a 65 que treballa és més del 70% i, en canvi, a l’estat espanyol és del 55%.

Post Scriptum, 19 de novembre del 2022.

M’he acollit voluntàriament a l’opció de continuar treballant més enllà de l’edat de jubilació fins al màxim dels setanta anys, trobo que la feina m’estimula vitalment i em fa sentir socialment actiu. Agraeixo la confiança de les autoritats que ho han validat i espero estar a l’alçada del nivell professional que ocupo.

  1. Jaume, t’ho diré clar i català: o no ets d’aquest món o has vingut a festes. Què et penses potser que tothom que treballa ocupa “llocs d’alta direcció” o similars? Intenta, als seixanta anys fer vuit hores en la construcció, o en l’horta, o en una fàbrica… Jo treballe en Correus i als seixanta anys no em vaig estirant el carro ple de cartes, pujant i baixant escales, plovent i amb sol d’estiu… Si no puc jubilar-me aleshores, que no podré, ja m’imagine com patiré i en què quedarà la meua salut.

    Foc al clero i plantem vinya!

  2. No parles de l’autèntic motor català: els autònoms i la microempresa.
    Et refies, “a primer cop d’ull” de la premsa autòctona (quina?).
    No parles de les diferents edats de jubilació als països europeus més avançats econòmicament i social.
    No cites cap mena d’anàlisi estratègica des d’un punt de vista nacional.
    Pendre el sol completament nu és perillós, al bo de l’estiu. Per molt bo que sigui el sol, l’estiu i la nuesa.
    Salut company!

  3. D’aqui a seixanta anys, tots calbs. En seixanta anys poden passar tantes coses que probablement la majoria del que avui son problemes sean només records del passat, com la varola es ara, i els nous problemes seran totalment diferents.

Respon a RR Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!