Andreu Barnils, des de Vilaweb, ha tret a la llum la trajectòria política de José María (Torrellas) Fuster-Fabra, l’advocat d’alguns dels mossos imputats per la mort d’un ciutadà al Raval arran de la seva detenció.
L’any 1975 a la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona tenien el seu cau una colla d’estudiants franquistes que exhibien la seva convicció d’una manera fatxenda, entre ells José María Torrellas. A diferència d’altres de major edat, com un individu de cognom Portugués que es relacionaven amb el grup de feixistes de Lleida encapçalats per un tal Bosch, a Torrellas no se li coneixien activitats violentes. Es limitava a presentar-se a delegat de curs amb la camisa de falangista i mostrar-se entusiasmat amb personatges com Tejero, colpista descobert arran de l’Operación Galaxia, l’any 1978, tot xerrant amb un dels seus gregaris de cognom Chinchilla, crec recordar.
Per cert, com a anècdota recordo la rialla generalitzada que va esclatar en l’auditori estudiantil que escoltava la seva perorada a l’aula magna de la facultat quan Vidal Vidal, company del PSAN a l’època, li va preguntar si quan es referia a la nació pensava en Catalunya o en els Països Catalans. Enfurismat de ràbia va reblar que ell només pensava en España.
Posteriorment ha fet carrera com a advocat penalista defensant el general Galindo, entre d’altres membres de les forces de seguretat de l’estat i esdevenint un dels opinadors mediàtics de la causa espanyolista a Catalunya. Ara defensa quatre mossos, potser alguns l’han triat per afinitat ideològica o per la seva especialització professional, no ho sé, en tot cas és una decisió personal legítima dels imputats que no implica el cos policial al qual pertanyen.
A Catalunya hi ha poca convicció en defensar l’ordre públic i els seus agents des de la perspectiva de les llibertats republicanes, i en canvi campa un progressisme banal que deslegitima sistemàticament la seguretat ciutadana com a element de cohesió social i nacional.
Hom justifica els presumptes indignats que assetgen el Parlament de Catalunya (Arcadi Oliveras dixit) i es criminalitza els mossos que desallotgen la plaça de Catalunya i preserven els parlamentaris dels seus agressors. Està en marxa, ara com ja va passar durant el mandat de Joan Saura a Interior durant el segon tripartit, un campanya de desprestigi de la Policia de Catalunya, una de les poques
estructures que en potència poden fer que algun dia en nostre poble tingui un Estat Català.
Andreu Barnils encertadament divulga qui és José María Torrellas, i alerta que aqueix individu i els Ciudadanos no ens marquin un “gol per l’esquadra”. D’acord, però vigila que tampoc el marquin Directa(ment) pel centre de la porteria els qui tenen causes totalitàries com a prioritat per davant de la independència.
Els elements que esmentes, el tal Portugués es diu Juan Portugués Arbonés (Juanin) i el tal Bosch es diu Juan Bosch Tàpia o Tàpies, vivia aquest darrer vora la Plaça Sant Joan de Lleida. Aquests formavenun grup de xoc i algun cop havien entrat a la facultat de Dret repartint hòsties amb cadenes. Aquest Bosch, estava dirigit per Miguel Gómez Benet (Migombe), el cap de l’anomenada “Escuadra del Sió”, i més tard va ser un dels autors de la bomba de la revista “el Papus”, per la qual cosa va tenir que fugir a Andorra, on va viure fins a la seva mort, per una cirrosi galopant (i això no ho va fer l’aigua). El tal Bosch no fa gaire encara treballava en una multinacional informàtica. Aquí a Lleida els antifeixistes coneixem la vida i miracles d’aquests “pajaros”.
Un altre fdp es el meu pare, maltractador i psicòpata, Enrique Cándido Suarez Gómez, xofer del tal Miguel Gómez Benet i traïdor. Encara viu, a Sarrià(Lugo) ,mai va pagar un dia de presó.