Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

23 de maig de 2014
0 comentaris

Sopant al Racó de l’hort

Avui al vespre en Vicenç Villatoro ha pronunciat a La Selva del Camp una conferència titulada, “1714: dues maneres de veure el món”.

 

L’acte ha tingut lloc a l’auditori de Santa Llúcia que ha acollit una setantena d’assistents convocats pel Col·lectiu 25 d’abril i l’assemblea local de l’ANC. Vicenç Villatoro ha fet una reflexió historiogràfica plena d’erudició sobre els dos models d’estat en conflicte a la Guerra de Successió: l’uniformista i el pluralista. Va perdre militarment el segon, propi dels territoris catalano-aragonesos, però va ser una derrota que va evitar el saqueig de Barcelona i va permetre que la societat catalana evolucionés malgrat el poder estatal dominant.

Villatoro ha il·lustrat encertadament el fet que tres segles després del 1714 la ciutadella bastida per controlar la ciutat ja no existeix, les cases de la Ribera han rebrotat al Born i a l’arsenal militar hi ha avui el Parlament de Catalunya. Ha situat en l’any 1898 l’inici de la divergència entre Espanya i Catalunya que arriba fins al nostres dies: el renaixement català i “el ensimismamiento” castellà.

En acabar la conferència, una quinzena dels assistents amb el conferenciant hem anat a sopar al restaurant “El Racó de l’hort”, un establiment acollidor, modern, de petit format però molt bona qualitat gastronòmica especialitzat en productes de la terra. A voltant de la taula hem estat una bona estona fent-la petar sobre l’actualitat política del país la Mila Miró, els patricis reusencs Josep Maria Bru i Benet Oriol, i orquestrant la conversa l’Ignasi Carnicer i els convilatans -Anton Crusells, Dolors Prat, Neus Salvat, entre d’altres- que afegien tot d’anècdotes locals sobre personatges selvatans com Ventura Gassol, Puig i Ferrater entre d’altres.

Vicenç Villatoro s’ha endut cap a Terrassa una caixa de productes de l’horta collits aquell mateix vespre pel president local de l’ANC i una bona pila de notícies i històries que podrà aprofitar per futurs projectes literaris. Personalment, m’agrada escoltar Villatoro per la seva erudició temàtica i ponderació en el judicis que expressa sobre persones i fets. Encara li estic agraït pel fet que s’avingués a presentar el meu primer assaig (Catalunya, qüestió d’estat, Edicions del Mèdol, 1994) ara fa vint anys, quan ell era director de l’Avui. Des d’allavòrens hem mantingut una relació esporàdica però una sostinguda amistat atesos els afanys que compartim, la llibertat del nostre poble i la causa d’Israel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!