El restaurant Peps és a Barcelona, al carrer Grunyi, vora Santa Maria del Mar. S’hi pot menjar cuina de la terra, beure bon vi, i a bon preu, en un ambient acollidor.
L’Anna i el Xavier tenen cura de tots els detalls i dels plats que s’ofereixen en un bufet ben parat: esqueixada de bacallà, cigrons a la cassola, conill estofat a les herbes, entre d’altres. Avui ens hi hem reunit una colla d’amics de diferents procedències, coneguts de fa anys per raons professionals, i per a la nostra sorpresa els reagrupats som majoria. Evidentment, és només una anècdota, però em sembla un indici de que els temps estan canviant i que la proposta política de Reagrupament Independentista està agafant cos ràpidament. Dissabte ho comprovarem a l’assemblea nacional, la primera, de caràcter constituent. Dels candidats a la direcció, setanta-dos, els que provenim d’Esquerra som la minoria. Serà una elecció oberta, sense llistes pactades ni quotes preestablertes entre clans.
Mentre sopem, comentem el baix nivell del debat del Parlament, l’absència de propostes de resolució relacionades amb les consultes sobre la independència que s’estan organitzant a molts ajuntaments del país, l’omissió de tota anàlisi de fons sobre la crisi econòmica i les repercussions a Catalunya. Artur Mas ha desaprofitat una ocasió d’or per a superar el discurs fosc -i desproveït de la més mínima autocrítica- del president Montilla i postular-se com a alternativa. I Joan Puigcercós ha exhibit la seva inconsistència dialèctica i estratègica. Les condicions per a la irrupció d’una força rupturista amb el subsistema de la partitocràcia autòctona són donades, ara només cal encertar amb el projecte i dotar-lo de credibilitat social. Aquesta serà la responsabilitat de la direcció que s’escollirà passat demà a l’Assemblea Nacional de Reagrupament.
Post Scriptum, 17 de juliol del 2012.
Aqueix cap de setmana volia anar a dinar al Peps i m’he trobat amb la desagradable sorpresa que la família que el regentava l’ha traspassat, i el local ha perdut l’encant que jo hi trobava tot menjant la cuina casolana del nostre país.
Benvolgut senyor Renyer,
Tinc força esperances amb Reagrupament. Caldrà però consolidar ideològicament Reagrupament, un missatge que ha de defugir l’eix dreta-esquerra –en aquest sentit, la incorporació a Reagrupament de la gent de Catalunya Acció hi ajudaria força–, a més de projectar encara més el missatge d’emancipació nacional entre els catalans.
Salut i endavant!
Joel Català