Jaume Renyer

Com cada any, celebrem un sopar de final de curs el grup de professors -i amics- de la Universitat Rovira i Virgili que compartim treballs com els d’elaborar els avantprojectes de llei de governs locals i de creació del municipi de La Canonja, encarregats pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat a la nostrada universitat. Els reunits -Soto, Fuentes, Forcadell, Barberà i jo- vam trobar a faltar el nostre comú amic Juli Gens traspassat tot just fa cinc dies, ell precisament que havia dut el pes de la llei de La Canonja. Plegats comentàvem expectants la recent trobada entre el conseller Ausàs i el ministre Chaves en relació a l’establiment de les vegueries i, també, els canvis en l’administració territorial que s’anuncien a la República francesa.
Abans de desconnectar -cadascú per la seva banda- durant unes setmanes, vam tastar el tàrtar de tonyina, el bacallà, el bou a la brasa i el vi del Montsant, brindant per la vida, la terra i la llibertat, esperançats amb que el nou curs acadèmic que començarà al setembre sigui productiu com ho ha estat el que ara hem tancat. I ens conjurem per tornar a l’Allium un migdia per tastar algun dels arrossos especialitat de la casa.

Post Scriptum, 11 de febrer del 2014.

Avui he tornat a l’Allium, aqueix cop a dinar. De tant en tant m’agrada fer-hi parada ja que vaig acumulant els records de moments viscuts: va ser aquí que vaig sopar per darrera vegada amb Heribert Barrera pocs mesos abans del seu traspàs. Aqueix matí he vingut tot sol a tastar l’albergínia farcida de mató i el verat amb tomàquet amb pebres de tota mena (negra, rosada, blanca i de Jamaica). Acompanyat d’un Peraj jove de la Cooperativa de Capçanes.