Gary Kasparov (Baku -Azerbaijan- 1963, de nom veritable Garri Weinstein Kasparian, fill de pare jueu i mare armènia) l’antic campió mundial d’escacs i ferm opositor al règim soviètic i ara al de Putin, ha creat avui a Moscú el moviment “Solidarnost” (Solidaritat) que pretén restablir les llibertats democràtiques a Rússia.
Post Scriptum, 27 de febrer del 2022.
Ahir es va fer pública una crida de científics i periodistes russos contraris a la guerra contra Ucraïna: Open letter of Russian scientists and science journalists against the war with Ukraine. Malgrat la repressió els demòcrates russos surten al carrer per denunciar l’agressió del règim de Putin contra Ucraïna seguint la crida de Navalny de la presó estant, segons The Times of Israel ahir: “Over 3,000 detained in Russia for protesting against Ukraine invasion. Anti-war demonstrations held in 34 cities and petitions garner hundreds of thousands of signatures, as official rhetoric against dissent grows more harsh”.
Post Scriptum, 23 de maig del 2022.
Les veus coratjoses dels dissidents russos s’alcen cada cop més nombroses, com aqueix cas d’un diplomàtic que plega segons l’Huffington Post: “Contre la guerre en Ukraine, un haut diplomate russe démissionne. Boris Bondarev, basé à Genève en Suisse, écrit dans sa lettre de démission rendue publique qu’il n’a jamais eu “autant honte” de son pays.
Post Scriptum, 30 d’agost del 2022.
Avui, a L’Express: “Ces Russes qui osent dire non à Poutine. Marina Ovsiannikova, Iouri Chevtchouk, Ilia Iachine, Oleg Deripaska et Evgueni Roizman. Portraits de cinq figures de l’opposition russe à la guerre en Ukraine, de cinq voix courageuses ayant osé briser la règle du silence.”
Post Scriptum, 2 d’octubre del 2022.
Ahir, a la concentració de l’Arc del Triomf vaig veure una xicota que aixecava una bandera blanca amb un franja blau cel al mig. Encuriosit m’hi vaig atansar per demanar-li de quin país era i em va contestar -en un català perfecte- que era el símbol de la revolta dels demòcrates russos contra Putin havent llevat la franja vermella de la bandera oficial de Rússia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui és el llest el rus o potser el francès? i si ho són tots dos
alhora, què passa? El llenguatge Jaume, el llenguatge! Només es pot
restablir el que ha estat establert abans i no és precisament el cas de
Rússia quan parlem de democràcia. No hi ha hagut mai democràcia a
Rússia, i per tant ningú no la pot restablir. És més o menys el mateix
que passa a Europa occidental, ni hi ha, ni n’ha haguda mai, de
llibertat política i això és tan fàcil de demostrar com el tongo que comentaves fa un parell de dies quan allò de la sol.licitud d’un congres extraordinari d’ERC, ara fa un any, al Camp de Tarragona.
A mi el que em sap mal, és la gent que pensa ésser el melic del món,
perquè el món, no té melics. Pense que és aquí on rau bona part de
l’infortuni humà, en la manca d’humilitat, en la aposta a tota ultrança
pel blanc o negre. Els matisos compten i han de comptar en la
sensibilitat humana, altrament nogensmenys ens distingim de les
bèsties.
No perds oportunitats per mostrar-te anti-rus i tothora ens traus el
plat a taula de la guerra d’agressió de Rússia contra Geòrgia. Ja sabem
que t’hauria agradat molt més una Geòrgia atlantista
i un nuc a la gola de l’antic imperi soviètic, però, veus per on? Un
altre amb més a guanyar que no nosaltres, se’n aprofita i pacta a preu
fet, amb qui té la paella pel mànec. La paella en aquest cas, és petroli
i gas, i la llibertat no compta. Això estimat Jaume, la llibertat, és
una quimera, són figues d’un altre paner on no ens pertoca sucar-hi al
catalans. Deixem-los estar, que prou feina tenim com per a
encantar-nos-hi esbrinant palletes en ulls aliens sense veure-hi mai la
biga nostra entre cella i cella.
L’altre vostre pal de paller, el del
sionisme, Déu n’hi dó, quin merder més indecent. Allò únic envejable
que tenen, aquests inventors del desficaci, és l’objectiu clar, com un
balcó obert, quan s’hi diuen els uns als altres, l’any que ve a
Jerusalem, doncs, això mateix. l’any que ve Catalunya independent! És
el que hauríem de dir nosaltres i prou. Després ja en parlarem de
quimeres. No et sembla, benvolgut Jaume?