La noció “independentisme exprés” ha estat posada en circulació per part dels addictes al “ara no toca”, a “la pluja fina”, al seny entès com a obediència a l’ordre establert, al fals gradualisme sense estratègia.
Instal·lats en aquesta còmoda posició, hom denigra tot titllant-nos d’eixalebrats, somiatruites, frustrats, ressentits als que denunciem des de fa anys una mancança evident: l’independentisme políticament organitzat, fonamentalment Esquerra, no té estratègia per assolir els objectius que proclama voler aconseguir. No hi ha hagut pla B a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut (tot i que Joan Ridao fins i tot va publicar un llibre amb aquest títol), ni el pacte fiscal que propugna CIU té cap viabilitat després del ja citat pronunciament jurisprudencial. Espanya ha tancat la carpeta del finançament català des que l’estiu del 2009 el govern tripartit va claudicar acceptant la proposta del govern de Madrid, un gest que el mateix Ridao va posar com a exemple de gradualisme.
Certament, CIU adduint que no és independentista mira d’esquivar les seves responsabilitats pel que fa al futur nacional del poble català, però Esquerra no té cap excusa per eludir des del 2006 la seva manca de lideratge. L’any 2007 la direcció va convocar una conferència nacional que havia de ser monogràfica sobre estratègia: va acabar sortint-ne un document inútil redactat per Ridao. Tota l’actuació d’Esquerra aquests darrers anys ha estat dirigida a atraure els votants federalistes del PSC cap al sobiranisme, enlloc de plantejar el conflicte Catalunya-España en els termes polítics reals. Quan va aparèixer Reagrupament Independentista amb la proposta de declaració unilateral d’independència des del Parlament, foren els dirigents d’Esquerra els qui menystingueren aquest plantejament tot banalitzant-lo amb l’independentisme exprés.
Ara, Solidaritat Catalana per la Independència és qui concentra totes les invectives arran de la proposició de llei de declaració d’independència rebutjada avui mateix pel Parlament, amb els vots en contra del bloc espanyolista i l’abstenció de CIU i ICV. La majoria favorable al dret d’autodeterminació existeix des del 1989, però ha estat impossible per manca de voluntat política articular una opció de govern sobre aquesta base estratègica. Solidaritat amb la iniciativa avui rebutjada posa en qüestió no solament l’ara no toca de CIU, sinó també el gradualisme sense estratègia d’Esquerra (malgrat que els seus diputats hagin votat a favor). Ara, recau sobre Solidaritat la responsabilitat de bastir un projecte estratègic, per això els que en són contraris miren de denigrar l’independentisme exprés.
Post Scriptum, 18 de març del 2019.
Solidaritat va presentar al Parlament de Catalunya una proposició de llei de declaració d’independència de Catalunya que va ser menyspreada pels altres partits teòricament sobiranistes amb la brama de l’independentisme exprés. Anys més tard, Junqueras i els seus gregaris d’ERC van clamar que tenien presa i que amb 68 diputats disposats declararia la República catalana al Parlament.
D’alguna manera així ho van fer el 27 d’octubre del 2017, però ara se’n desdiuen i retornen a la banalització de la causa que diuen defensar titllant a Puigdemont, el Consell per la República i l’ANC de proposar un independentisme màgic, donant lliçons d’un realisme que només encobreix una reculada estratègica cap a posicions tardo-autonomistes via un tercer tripartit. Només cal llegir l’entrevista a Joan Tardà de La Vanguardia del proppassat 5 d’aqueix mes.
Post Scriptum, 24 de novembre del 2020.
“Octubrisme” és el neologisme creat pels presumptes independentistes pragmàtics per expressar el menyspreu envers els qui persisteixen a voler fer efectiva la causa nacional catalana mantenint obert en conflicte amb el poder espanyol. Vicent Partal, avui a Vilaweb, recupera el terme donant-lo per bo com a expressió de l’independentisme combatiu, el manté la vigència i la validesa del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Parlem clar i català: CiU és un partit format per corruptes, lladres i venuts:
Els pèrits d’Hisenda no poden demostrar la implicació de CDC en el cas Palau (http://www.naciodigital.cat/noticia/24158/perits/hisenda/poden/demostrar/implicacio/cdc/cas/palau)
CiU és un partit format per botiflers i traidors:
El Parlament diu no a la independencia (http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/04/el_parlament_diu_no_a_la_independencia_66649.php)
Rebutjada la Llei d’Independència (http://www.cronica.cat/noticia/Rebutjada_la_Llei_dIndependencia_)