Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 de juliol de 2010
4 comentaris

Sobre l’antiamericanisme

El 4 de juliol del 1776 s’aprovava la declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, una data que celebren orgullosament els que en són ciutadans i que ofereix elements de reflexió als demòcrates de la resta del món.

 

La Revolució americana va precedir la francesa i l’ha superat amb èxit en tots els camps. No cal ni esmentar la comparació amb el llegat de la Revolució russa. El poble nord-americà ha viscut sempre en democràcia, fet que no poden acreditar altres estats europeus que si han recuperat la llibertat ha estat precisament gràcies a la lluita dels EUA contra els diversos totalitarismes que han oprimit els pobles d’Europa. Per contra, l’antiamericanisme és una actitud política força estesa a l’autodenominat vell continent.

En bona part aquest fenomen es deu a la permanent acció deslegitimadora de la democràcia americana que duu a terme el jacobinisme francès; una ideologia estatista, abstractament igualitària però realment mancada del respecte pels drets de les persones i els pobles que impregna el sistema constitucional americà. L’antiliberalisme econòmic i polític, disfressat d’altermundialisme, que difon l’aparell d’Estat francès i els mitjans que hi són addictes alimenta l’esquerra tardocomunista que campa per Europa. Aquest antiamericanisme pervers legitima els nous enemics de les societats obertes, com comunisme xinès, l’integrisme islàmic o estats emergents sudamericans dominats per règims populistes.

A Catalunya, l’antiamericanisme té connotacions específiques. D’una banda, l’espanyolisme dominant arrossega encara el greuge del 1898 per la pèrdua de Cuba i Filipines a causa de l’acció expansionista dels EUA. Per altra banda, el recolzament a l’Espanya franquista durant la guerra freda és l’excusa perfecta del progressisme autòcton per blasmar un model polític i econòmic que detesta. L’esquerra “progre”, que dissortadament encara malgoverna el nostre país, creu en el proteccionisme d’Estat (espanyol, per suposat), en l’intervencionisme administratiu, en la perversitat d’allò privat envers el dogma del bé públic.

La recerca d’un contramodel per oposar a la llibertat que impregna el sistema americà (i anglosaxó en general) fa que els diversos totalitarismes que pugnen per destruir l’hegemonia nordamericana siguin complagudament divulgats a casa nostra. A Catalunya, el pacifisme arbitrari -que només denuncia les guerres en les quals intervenen els EUA- forma part de les banalitats políticament correctes que paralitzen la vida política catalana, mancada de patriotisme i controlada per una casta de notables desorientats que fan seva l’aliança de civilitzacions que promou Rodríguez Zapatero.

Evidentment que l’acció internacional dels EUA té molts aspectes criticables, però l’expansió global de les ideologies i els règims que volen la destrucció del poder dels Estats Units (que erròniament identifiquen amb el capitalisme mateix) és un perill real que des de Catalunya es percep una indiferència pròpia dels pobles que no volen ser responsables del seu futur.

Post Scriptum, 23 de novembre del 2016.

La victòria de Donald Trump a les eleccions presidencials dels EUA ha despertat una onada de rebuig mediàtic i polític a Europa Occidental que Soeren Kern analitza en aqueix article panoràmic publicat avui mateix pel Gatestone Institute titulat, “Donald Trump et le retour de l’anti-americanisme européen”.

Post Scriptum, 18 d’agost del 2021.

Joan Ramon Resina va publicar ahir a Vilaweb un article brillant i punyent, “La primera ensopegada de Biden i el declivi dels Estats Units“, del qual paga la pena extreure’n aqueix paràgraf: “A Catalunya, on la incapacitat d’acció sol compensar-se amb l’angelisme, l’antiamericanisme mai no falla perquè sempre és a flor de pell. Quan no s’assumeixen responsabilitats, és còmode de retreure a uns altres que no les exerceixin a gust de l’espectador. Des de les grades, tothom sap com s’havia de fer per a colar la pilota a la porteria. A Catalunya, tothom és demòcrata d’allò més, tothom “lluita” pels drets humans, tothom és al costat correcte de la història, sense conseqüències. I quan la història es posa difícil, perquè cal decidir entre valors i arriscar alguna cosa més que una opinió, l’acta catalana dels fets no diu gaire de bo sobre la defensa de la llibertat, la democràcia i la resta de coses que fan patxoca en el discurs”.

  1. Jaume, tens tota la raó. Subscric el teu raonament, però també s’hauria de matisar algun extrem. Estic pensant en l’embafadora invasió cultural nord-americana. Quan parlo de cultura vull dir tot: mitjans audiovisuals, sèries de televisió, modes de vida, marques comercials, gastronomia, etc. Suposo que quan parles de “aspectes molt criticables” et refereixes a això. El darrer exemple d’aquest colonialisme el tenim en la resistència a la nova llei del cinema (no tot el que fa Esquerra és dolent) per part del sector dels exhibidors, pressionat pels interessos de la indústria cinematogràfica nord-americana (o “ianqui” com es deia abans).
    Salutacions, i guarda’t de la calor.

  2. No és que els nostres polítics no estiguen disposats a donar la vida pel país -que ja sabem que una de les màximes del nostre independentisme oficial és que “la independència de Catalunya no val ni una gota de sang”-, és que no estan disposats ni a perdre el càrrec oficial. Per tant, un cas com el dels Estats Units que van guanyar la seua independència defensant-la militarment contra la seua metròpoli els ha de treure de polleguera i els ha de fer molt de complexe d’inferioritat. També afegiria que, a casa nostra, el pensament dominant entre “l’esquerres” és d’arrel estalinista i conreat durant els anys del franquisme i la transició, és a dir, en el marc d’una dictadura amb totes les seues miséries quotidianes, un ambient molt allunyat del de l’Europa democràtica que van fer possible, bàsicament, els anglosaxons, vull dir els soldats britànics i els dels Estats Units.

  3. Benvolgut Jaume,

    Potser no estaria de més recordar que la teorització del liberalisme nord-americà es produeix especialment al segle XIX, i corre paral·lela a l’aplicació de les teories  de Darwin a les ciències socials. Un dels grans defensors del liberalisme d’aquesta època és Spencer, que podria ser considerat com a pare del “darwinisme” social, és a dir, explicar la dinàmica riquesa-pobresa a partir de la idea que justifica la força i l’opressió dels forts per damunt dels febles, que lloa el capitalisme sense rostre humà.
    Jo que em considero un liberal en el sentit que cal tenir una certa prevenció en què l’estat no s’immisceixi  en els afers privats dels individus. Tanmateix, la llibertat és una fal·làcia quan no hi ha un mínim d’equilibris socials.
    Saps, a més, que no tinc precisament un passat “filocomunista”, i dubto que em converteixi en un futur. Tanmateix, un dels grans moviments liberals i autòctons és el col·lectivisme anarquista amb gran protagonisme del federalisme de Pi i Margall. Tot i que per no estendre’m, et citarè a un dels grans pensadors llibertaris gallecs. Ricardo Mella, bon coneixedor d’aquests debats (i que llegia els pensadors nord-americans en la seva llengua original) va fer la frase següent);
    “la llibertat com a base, la igualtat com a mitjà, la fraternitat com a fi”.
    Sense equilibri entre aquests tres vèrtexs del triangle, no hi pot haver justícia.

  4. Jaume,

    força encertat l’article.
    EUA té les seues errades però la llibertat permet corregir-les.
    deia en Ramon Barnils -en una reunió anual que feien un grup de cinc o sis companys entre els que hi havia gent diversa com en Víctor Alba, pseudònim de Joan Pagès, i que corroboraven tots ells- que  tal vegada estava pitjor Rússia ara que en temps dels tsars. Que havia aportat el comunisme d’Estat a la humanitat?

    Cert que ell, i els seus amics, eren homes lliures que creien en la llibertat. I estaven convençuts que sense llibertat no hi ha justícia ni progrés social.

    Lluís Estrada,

Respon a jordicc Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!