Aquesta “notícia” fou publicada, avui fa un any, per l’edició tarragonina del diari El Punt (que no va caure en el detall de contrastar la seva veracitat). En reprodueixo a continuació el contingut, afegint-hi algunes valoracions complementàries.
“En un manifest exigeixen fermesa a la direcció del partit en contra d’iniciatives impulsades “al marge del procés reglamentari.
El sector oficialista d’ERC a la demarcació de Tarragona ha fet notori el rebuig a la decisió de Jaume Renyer, el candidat crític al Tarragonès per a les eleccions generals, de forçar un congrés regional extraordinari al camp que, segons Renyer, és on s’hauria de triar el cap de llista. Uns 700 càrrecs electes i militants s’han pronunciat en contra de la seva proposta i a través d’un manifest titulat “Ja n’hi ha prou!” denuncien que actuacions com aquestes debiliten la direcció del partit. De fet, la recollida de signatures per part del candidat crític per celebrar un congrés vinculant ha estat inútil. ERC ha informat que aquest congrés, que es farà el dia 21, serà exclusivament informatiu i que dissabte vinent es ratificaran les llistes que la comissió electoral proposa avui.
L’elaboració de la llista electoral per a les eleccions generals vinents a la demarcació de Tarragona s’està convertint en una guerra de firmes. Primer, el candidat crític del Tarragonès, Jaume Renyer, va recollir 250 firmes per forçar la celebració d’un congrés regional extraordinari perquè, segons ell, aquest hauria de ser l’òrgan en què la militància triés el cap de llista del partit. Ara, el sector més oficialista dels republicans respon a aquesta proposta amb un manifest signat per gairebé 700 càrrecs electes, orgànics i militants de la demarcació tarragonina criticant aquest intent de canviar, a l’últim moment, el procediment d’elecció de candidats.
El manifest, amb el títol “Ja n’hi ha prou !”, desacredita les decisions i les pressions que ha efectuat Renyer les últimes setmanes, i assegura que amb actuacions com aquestes només s’aconsegueix debilitar els òrgans de la direcció del partit en l’àmbit local, regional i nacional, i “provoca una pèrdua de credibilitat davant la ciutadania del projecte independentista, republicà i d’esquerres que lidera ERC”. Així, acusa el líder crític d’eclipsar la feina diària de molts militants i càrrecs electes d’ERC per simples interessos i estratègies “amb fortes dosis de personalisme”. A més, en aquest document recorden que els mecanismes d’elecció de candidats van ser aprovats pel congrés nacional de caràcter assembleari, i afegeixen que “anar contra aquests mecanismes suposa anar en contra de l’acord de l’assemblea”. Segons la declaració, la situació generada arran de la petició de celebrar un congrés regional vinculant ha danyat la imatge dels futurs candidats i candidates, es triï qui es triï.
Els signants exigeixen als màxims òrgans de la direcció del partit “una actuació contundent que acabi amb aquelles iniciatives que es fan al marge del procediment reglamentat”. El manifest, que està obert a més adhesions, ha estat ratificat per 135 alcaldes i regidors com ara Gervasi Aspa, Alfons Montserrat, Marta Cid, Jordi Bergadà, Empar Pont i Sergi de los Ríos i Rosa Rossell, l’actual delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvadó, l’ex-president regional del partit a Tarragona, Jordi Castells, i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Xavier Llauradó, entre d’altres.
Justament, la comissió electoral decidirà avui l’ordre de la polèmica llista del Camp, i les previsions fan pensar com a cap de llista a Lluís Aragonès, el president regional d’ERC, si es té en compte que és el preferit de la direcció integrada en aquesta comissió. La llista no serà de domini públic fins dissabte vinent, moment en què el consell nacionaldel partit ratificarà l’ordre establert per la comissió. Renyer possiblement perdrà l’estira-i-arronsa amb el sector oficialista encapçalat per Aragonès, si es té en compte que, el congrés regional extraordinari que se celebrarà el dia 21 de desembre, forçat per les 250 firmes que va aconseguir (Renyer), no tindrà caràcter vinculant, tal com ell sol·licitava. El partit republicà ja ha anunciat aquest congrés que presidirà Lluís Aragonès serà una reunió de caire purament informatiu, en què s’aclarirà tot el procediment seguit les darreres setmanes per elegir la llista electoral del Camp per a les eleccions generals vinents.”
De fet, la “notícia” parla per si sola però només vull afegir algunes informacions complementàries:
En primer lloc, aquesta filtració feta des de l’aparell del partit controlat per Ernest Benach (l’administrador de la quota de poder intern de Josep Lluís Carod-Rovira) fou un ingredient més de la campanya de desprestigi personal engegada en contra meva per no acatar la seva decisió, pactada amb el duet Puigcercós-Vendrell, de no fer primàries al Camp i col·locar de cap de llista a Lluís Aragonès.
En segon lloc, tot i reclamar-los, mai es varen fer públics els noms dels set-cents signants, al·legant el seu dret a la intimitat (el meus drets no comptaven). En tercer lloc, el fet que quedin impunes al si del partit (no pas per a l’electoral) aquestes pràctiques, basades en la impostura i el sectarisme, demostren quina és la veritable concepció de l’acció política dels qui en són responsables.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, a partir del que exposes en el post, ja sabem tots com va acabar l’assumpte, en un congres a Reus, on la taula va votar un ordre del dia on no estava inclosa la proposta de votar el candidat com era el mes democràtic tot amanit amb un discurs d’en Benach que podia tenir tot menys transparent. Es la tàctica del poder a qualsevol preu, com també es reflecteix en les institucions mes altes on el partit governa, com es la Generalitat.
D’altra banda i com ja hem comentat alguna ocasió segueixo sense compartir la teva decisió de formar part d’aquella llista eletoral despres de veure el frau amb majuscules que s’acababa de fer, crec que la dignitat i la integritat no es pot perdre mai ja que costa molt de guanyar i molt poc de perdre.
Salutacions.
Albert Cortés.
Això a casa meva se’n diu estar ressentit. Oh, potser no saber perdre.
Malgrat que no sóc militant del Camp, recordo perfectament aquella
notícia, com un exemple descarat de manipulació informativa i manca de
rigor periodístic per part de El Punt, que pel demès sempre m’ha
semblat un diari força necessari i seriós.
Estic d’acord amb el que diu una de les dues persones que ha contestat.
Crec que t’havies d’haver retirat d’aquella llista o almenys haver
demanat d’anar en darrera posició, tal i com va fer l’Antoni, el
candidat per Lleida, l’exregidor de Juneda i company teu a Esquerra
Independentista. Crec que va ser un gest digne, que contrasta amb el
sectarisme de la direcció d’Esquerra.
Sóc una persona jove, d’esquerra i independentista però no pas militant d’esquerra. No ho sóc perque considero que s’ha convertit en un partit com els altres, on hi té més valor mantenir-se ben aferrat a la cadira que no pas lluitar per uns ideals polítics ben definits. Crec que els representants polítics d’esquerra procuren més lluir-se que no pas treballar pel partit i pels seus votants. Esquerra a perdut força perquè hem vist que aquells a qui van escollir els votants i ,són avui els que veiem per la tele, són uns farsants que s’omplen la boca i intenten tapar a tot drap les crisis internes.
Penso que és molt bo per un partit, i sobretot per Catalunya, que hi hagi gent com Jaume Renyer, que posa en evidència els tripijocs dels caps i els posi en dubte i els repti. Són les crisis i els canvis el que fan millorar. És el treball en silenci que fan gent com ell (només cal llegir-se algun dels seus llibres), que fa que Catalunya es mantingui desperta i sigui honesta amb ella mateixa.
Capaç de posar en dubte els caps i els companys de partit per a introduir canvis, des de fora el parit sàpigues que hi ha una gran cantitat de gent que aplaudim les teves reivindicacions Jaume.
Un exemple que pot clarificar i resumir el que intento exposar és:perquè de l’afer de Perpinyà només en va sortir escaldat Jaume Renyer i Carod segueix lluint-se?
Jo crec en una esquerra de la llibertat i de moment només l’he pogut llegir i no viure-la.
No et rendeixis mai i salut!