Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

19 d'abril de 2011
2 comentaris

Santiago Espot, la xiulada de l’himne espanyol i l’independentisme exprés

Amb motiu de la final de Copa de demà a Mestalla entre el Barça i el Real Madrid, Santiago Espot -que ja va promoure la xiulada a l’himne espanyol a la final de fa dos anys entre l’Athletic de Bilbao i el Barça- ara hi torna amb el suport de Solidaritat Catalana per la Independència.

 

Personalment en tinc un bon record de la final contra el Bilbao, gràcies al meu amic Toni Vilanova vaig viure en directe una vesprada fantàstica a Mestalla, amb xiulada inclosa. L’ambient entre bascos i catalans era magnífic i l’espanyolisme oficial només era present a través dels altaveus. La xiulada de l’himne a l’entrada del borbó va ésser un èxit malgrat el so aclaparador de la megafonia a tot drap. Són d’aquells dies que hom sembla haver fet un gest gratificant d’afirmació catalana davant l’omnipotent ordre estatal. La reacció espanyolista així ho va ratificar i la prova  és que demà intentaran que les notes de l’himne sense lletra se sentin des de Groenlàndia.

Santiago Espot va promoure al capdavant del col·lectiu Catalunya Acció aquella xiulada que pretenia fer patent que existeix un conflicte polític obert entre l’Estat espanyol i el poble català que aspira a l’autodeterminació. Personalment conec Espot de trobades puntuals, he participat en actes organitzats per Catalunya Acció però no hem coincidit mai fins ara en cap projecte polític compartit. No trobo admissibles les desqualificacions virulentes que reiteradament li etziben personatges com Salvador Cardús i altres, tractant-lo com si fos el cap d’una secta, quan callen davant la conducta infame d’altres polítics aparentment més respectables com Joan Carretero. Ara, els atacs redoblen contra “l’independentisme exprés” que personifiquen en Solidaritat els portaveus de l’independentisme  assenyat, i inoperant, per boca de Toni Soler i els seus còmplices d’Esquerra.

Certament, amb xiulades als borbons i la seva música o amb plantades davant el Parlament no es basteix principalment una estratègia d’accés al poder català sobirà, però la responsabilitat del retard de l’independentisme polític respecte del sobiranisme cívic que va per davant és dels que critiquen amb menyspreu l’independentisme exprés. Saben, també, que s’està creant un projecte polític rupturista que ells no són capaços de liderar, per això xiulen i no precisament a l’himne espanyol.

Post Scriptum, 20 d’octubre del 2016.

Santiago Espot ha estat citat a declarar davant la Audiencia Nacional a Madrid com a promotor de la xiulada a l’himne i al rei espanyol a la final de Copa de l’any passat, essent el primer ciutadà català sense càrrec institucional que es veu en aqueixa situació des del començament del procés sobiranista en curs.

Com vaig escriure fa anys arran de la xiulada a la Marsellesa en un partit de la selecció francesa de futbol, aqueixos fets són indicatius de l’existència d’un conflicte polític. Altres estats es troben qüestionats per les xiulades, pocs ,però, miren de neutralitzar les protestes per la via penal, al Regne d’Espanya sí. Solidaritat amb el patriota català Santiago Espot.

Post Scriptum, 14 de novembre del 2016.

Avui, una altra vegada, Santiago Espot ha comparegut davant l’Audiencia Nacional de Madrid per prestar declaració a requeriment del jutge instructor de la causa oberta per haver promogut manifestos per xiular l’himne espanyol. Aqueix cop, però, no ha estat acompanyat per cap electe català ni cap representant polític, en un gest incongruent amb la manifestació haguda ahir mateix a Barcelona en defensa dels càrrecs institucionals processats per les seves activitats independentistes. Espot, que s’ha negat a declarar, és un patriota políticament incorrecte segons les pautes mediàtiques i partidistes encara en  voga.

Post SCriptum, 26 de juny del 2017.

Finalment, Santiago Espot serà jutjat per l’Audiencia Nacional a Madrid per injúries al rei i ultratge als símbols d’Espanya enmig del silenci mediàtic al seu voltant, mancat de solidaritats patriòtiques a l’alçada dels fets i del moment.

Post Scriptum, 9 d’agost del 2017.

Encertat article de Miquel Aguilar “L’Estat, contra Santiago Espot“, avui a Nació Digital.

Post Scriptum, 12 de desembre del 2017.

Avui el poder espanyol jutja Santiago Espot a la seva Audiencia Nacional per escarmentar la dissidència catalana envers els símbols dels ocupants del nostre país. Avui “Tots som Santiago Espot” com diu aqueix manifest de suport presentat el proppassat 4 d’aqueix mes:

“Catalunya ha sofert un atac gravíssim, i sense precedents des de la mort del dictador Franco, al seu autogovern per part dels poders fàctics de l’estat, representats principalment pel monarca Felipe de Borbón i per Mariano Rajoy, president del govern espanyol.

Paral·lelament, l’onada de repressió contra els representants polítics i civils del sobiranisme ha comportat empresonaments, inhabilitacions, denúncies i quantioses sancions econòmiques, a tots aquells que pacíficament han intentat proclamar la República Catalana.

Entre els perseguits per la justícia espanyola hi ha l’empresari, i president de Catalunya Acció, Santiago Espot, a qui l’Audiència Nacional demana provisionalment penes de multa de 104.400 euros (14.400 euros per la via penal i 90.000 euros per la via administrativa) únicament per haver redactat el manifest titulat PER LA XIULADA A L’HIMNE ESPANYOL I AL REI FELIPE DE BORBÓN, que es va divulgar prèviament a la final de Copa del 30 de maig de 2015 que van enfrontar al F.C. Barcelona i a l’Athletic Club de Bilbao al Camp Nou de Barcelona.

Aquella xiulada massiva al rei espanyol per part de la majoria d’aficionats catalans i bascos va ser la protesta pública més multitudinària a un membre de la casa reial des de la Segona República i, possiblement, la xiulada més important adreçada a un cap d’estat a Europa.

El judici per aquests fets s’ha fixat pel dimarts 12 de desembre a l’Audiencia Nacional de Madrid i, contra la voluntat de la justícia espanyola de voler condemnar una persona honesta únicament per haver exercit els seus legítims drets d’opinió i expressió sota el suposat delicte d’injurias a la Corona i ultrajes a les símbolos de España, el que pot ser la primera condemna en ferm a un independentista des de l’inici del procés, els sotasignants manifestem el nostre suport i solidaritat amb en Santiago Espot”.

Post Scriptum, 22 de desembre del 2017.

Finalment, Santiago Espot ha estat condemnat a pagar 7.200 euros de multa ja que el jutge de l’Audiencia Nacional considera que la crida a xiular el rei no està emparada per la llibertat d’expressió.

Post Scriptum, 28 de maig del 2018.

José María Murià publica avui al Punt aqueix merescut article: “La victòria de Santiago Espot”.

  1. em tem que hi ha tot un retorn a la ‘morralla al cove’.
    Neonoucentisme d’espardenya.
    Hi ha més ‘mili’ en les corbates tortes de López Tena, en les camises obertes d’Espot que tota la faramalla de bones formes barcelonines dels Massos, Durans, Cardussos, Sáezmateus, etc..i resta de perdedors covatins, que no passen de furtamantes promadrilenys.

    Amb Sinvergüencia y Unión anem on sempre. Donar temps als españols per a que que puguen reviscolar. No n’aprenen.
     
    PS: la setmana passada l’economista que detectà la fallida econòmica española en el 2006 digué en el Financial Times, que Spain seria intervinguda properament i si no ho havia segut abans era per un problema d’escala ja que temien les altres economies ser arrossegades per aquesta. I em vaig demanar i si el Principat fuig, l’escala d’intervenció española minvaria. Aleshores, mentre s’entretenien en poder dominar la fugida, els colonitzadors serien intervinguts continentalment. Malgrat que mig país quedàrem, encara, dins de la gàbia. Pensem-hi !

  2. benvolgut Jaume, jo vaig ser fa dos anys a València i hi he estat també enguany.

    Suposo que no et creuràs ni per un moment que la xiulada d’aleshores ni la xiulada d’ara són conseqüència de la crida que hagi pogut fer en Santiago Espot!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Perquè també vaig ser-hi en moltes altres finals i una cosa tinc clara, claríssima, l’afició del Barça MAI ha aplaudit ni acceptat l’himne espanyol. No cal que ningú faci cap crida. No fotem!!!!

    Això és com dir que un dia de plena operació sorida de BCN, convoques una manifestació de cotxes a l’AP-7. No fotem!

    Sempre hem xiulat i sempre xiularem. I no necessitem ningú que en digui que ho hem de fer i molt menys podem tolerar que hi hagi ningú que vulgui “apropiar-se” del que és, sortosament, una reacció espontània de la gent del Barça!

    No fotem, cony!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!