Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de setembre de 2008
27 comentaris

Revolucionaris del món, reaccionaris de Catalunya, uniu-vos !!…..contra l’independentisme català

Passada la Diada hom ha vist publicades valoracions de tot tipus sobre els actes commemoratius, han estat reproduïdes les declaracions dels polítics d’ordre i s’han magnificat els incidents ocorreguts en el decurs de les manifestacions.

 

Enguany, quan som en temps de remembrança i recapitulació al voltant dels quaranta anys de l’independentisme contemporani, no he vist que ningú se’n recordi dels enfrontaments del Fossar de les Moreres entre els dos sectors del MDT l’any 1988. Retorno sobre aquest episodi no pas per retreure greuges entre els que visquérem aquells fets sinó per analitzar-lo com a precedent d’una situació que ha esdevingut crònica.

Des de fa vint anys el Fossar de les Moreres, enlloc de ser un espai de llibertat dedicat a servar la memòria dels patriotes catalans de tots els temps, és un terreny on es pot agredir impunement als independentistes que successivament són acusats de traïdors pels revolucionaris de torn. Fa vint anys l’objectiu de les agressions era el PSAN, posteriorment prengué el relleu ERC, a partir del 1991, i en els darrers anys s’han afegit a la llista els grups que són acusats de “feixistes” (Estat Català, Unitat Nacional Catalana).

El resultat és que el Fossar ha esdevingut lloc d’escarni del patriotisme i dels valors que la causa de la llibertat de Catalunya hauria de projectar. Fa vint anys un grup fantasma, la Unió de Lluita Marxista-Leninista, atià l’enfrontament entre independentistes, forní els arguments per contraposar “l’independentisme revolucionari” contra els defensors del “front patriòtic”.  Acomplert  l’objectiu, la Unió de Lluita M-L desaparegué. Però ha subsistit i s’ha perpetuat un tardo-comunisme difús i sectari que actua, a la pràctica, com a força contra-independentista. No em refereixo, evidentment al PSAN, sinó al missatge que es propaga per diversos canals, segons el qual el patriotisme és un fenomen reaccionari, que només reconeix com a veritable independentisme aquell que es reclama socialista.

A què respon la moda de les samarretes amb els símbols de règims tirànics, odiats pels pobles que els patiren, (com el de la RDA), portats per joves d’estètica Bob Marley ? A on porta el descrèdit del liberalisme, l’antiamericanisme i la judeofòbia associat a plantejaments aparentment independentistes ? El comunisme abstracte és una via morta a la qual es vol portar a una part del jovent per afeblir l’independentisme català. D’aquesta dinàmica fraccional i agressiva només en surt beneficiat l’ordre espanyol establert.

Post SCriptum, 1 de juny del 2020.

A la vista dels tràgics esdeveniments a Minneapolis i des de la distància tot el progressisme abstracte i banal denuncia la violència policial contra els manifestants afro-americans, postureig sense risc i fals moralisme quan hom calla davant la violència de l’ordre estatal espanyol contra el poble català. Certament, no són equiparables en la forma ni en la proporció una i altra, però és una impostura criticar-ne la llunyana i ser còmplice per omissió de la de casa nostra.

Post Scriptum, 15 de juliol del 2021.

Ara que les protestes populars pro-democràcia prenen volada a Cuba contra la dictadura comunista, el nostrat progresisme abstracte i banal -des dels Comuns a la CUP, passant per ERC- s’afanya a mostrar-se solidari amb el règim. La mateixa actitud que hom adopta envers les ficcions fallides -i llunyanes- de Veneçuela i Palestina, mentre que s’inhibeixen de fer front veritablement a la dominació espanyola i acaten l’espoliació i la repressió contra el poble català. Aqueix esquerranisme estèril menysprea causes d’alleberament nacional de caràcter democràtic, ja siguin properes (com la dels amazics i els kurds), o llunyanes, com Hong Kong, calla davant els totalitarismes xinès i islamista i demostra així la pròpia absència de valors essencials com la llibertat i la prosperitat col·lectiva sobre els quals bastir efectivament un projecte de reconstrucció nacional basat en la catalanitat.

  1. El que és patètic és el teu anti-marxisme patològic, típic de conversos que són tot el contrari del que eren abans. El patètic és el teu sistema capitalista amb socialdemocràcia light, de pasteres, empobriment de 3/4 del món, atur, crisi i multiculturalisme progre. Ves amb el Bernat Joan i munteu-vos una paraeta macartista, i deixeu d’embrutrar l’acció d’ERC amb cacera de bruixes. Saps que res té a veure el que era Catalunya Lliure amb els grupuscles Endavant o Cajei actuals, de progressisme multicultu de nens acomodats, que de socialista marxista no en tenen res. I el comentari de la RDA és penós, de convers amargat i penedit. A ERC conviuen esquerres diverses, marxistes i no marxistes, i no ens calen embrutadors zitzaniers com tu per fotre’ns l’eina. No has tingut prou amb haver ajudat a fer fora Vendrell que ara necessites fer fora tot rastre de marxisme a ERC? Ets tan patètic que no m’estranya que quedares com a últim candidat menys votat i amb diferència. No serveixes ni per a comparsa de Bertran.
    No m’estranya que un tio com tu fora un xivat dels espanyols, delator de companys. Fins i tot Cadenas et va enviar a fer punyetes, traidor.
    Compte, que a ERC estàs creant-te molts “amics”, opinador de púlpits virtuals.

  2. En Jaume Renyer torna a tenir raó. ¿Fins quan els independentistes de bé (o sigui, aquells que no volem per Catalunya ni la dictadura del proletariat ni l’extermini de la dissidència) continuarem suportant els insults, amenaces i agressions d’aquesta colla de cafres?
    Proposo que per evitar més incidents, a partir d’ara, aquests estalinistes de manicomi vagin a passar la Diada a la plaça Karl Marx. Estaran sols però més a gust. El Fossar ha de quedar pels independentistes que volen la llibertat dels Països Catalans, no el jou ni la bogeria comunista.

  3. Abans de tot,m’agradaria clarificar que el marxisme i l’stalinisme són coses molts diferents,la nova crisi liberal(i ja en són unes qüantes) són una mostra que els postulats esgrimits a finals de segle XIX segueixen vigents.Jo sóc independentista i comunista, a mi no em distreu ningú de la meva lluita per l’alliberament de la meva pàtria,i no considero prioritari actuar contra grups de tendència ultradretana l’11 de setembre(Estat Català UNC)perquè ho són, no us enganyeu. Estic d’acord  que la diada no és el dia,i que aquesta imatge fa trempar els espanyolets, però el feixisme no és tolerable enlloc, critico les agressions que pateix el teu partit al fossar, no la legítima defensa de part del manifestants contra membres de les joventuts d’UNC(molts d’ells vinculats al grup ultra Boixos Nois)
    He militat durant molts anys a Maulets i sabem molt bé que es perdre un company assassinat pel feixime espanyol,emparat per la demogalcia espanyola,i absolt per las justícia espanola(termes que dificilmet poden anar lligats)
    Documentat,demostreu que en sabeu …de governar ,i sobretot vigila a quines organitzacions defenses potser elsmés joves no focalitzaran la seva frustració envers vosaltres la propera diada, només és la meva visió 

  4. VINT ANYS DESPRÉS

    Ahir,
    havent sopat i tot prenent una copa, l’Agustí i en Jordi m’ho van fer recordar.
    Jo ni hi havia pensat. Aquesta matinada de l’Onze que ara s’acosta, cap a quarts
    de set o de vuit, no ho recordo amb exactitud, farà vint anys de les hòsties al
    Fossar entre els dos sectors del MDT. Vint anys tu! Com passa el temps. La
    paradoxa de la història és que ells estaven en un bàndol i jo en l’altre. Per
    sort, vint anys després, tots plegats estàvem a l’antic Arran que es veu que ara es diu Terra d’Escudella, a Sants.

    Em
    disculpareu si obvio els records d’aquella nefasta matinada. Des del meu punt de
    vista va significar la culminació d’una espiral de violència, que l’únic bo que
    va tenir és que no va acabar amb cap mort -com sí que malauradament ha passat en
    altres casos, tals com els corsos o els irlandesos. Però d’aquelles hòsties, qui
    n’acabaria traient més profit va ser sense cap mena de dubte ERC. La crisi del
    MDT, en el qual tantes esperances s’havien dipositat, coincideix amb l’inici del
    creixement d’ERC. Durant molts anys, la pretensió de crear una altra instància
    unitària a nivell nacional de l’independentisme revolucionari es va desar a
    l’habitació dels mals endreços, i dels qui no s’anaren a casa, molts van passar
    a formar casals i ateneus independentistes a nivell local o de
    barri.

    Recuperar aquell moviment que entre 1984 i 1988 va sotraguejar els
    fonaments del pujolisme i del felipisme -encara recordo la revista El
    Món
    , sociata a parir, un dossier de finals del 86 que feia balanç de
    l’any i el titulava 1986. L’any de la
    Independència
    , o una cosa semblant- no ha estat pas fàcil, i de fet penso
    que no s’ha aconseguit encara, malgrat els avenços del tot positius que ha
    significat les Candidatures
    d’Unitat Popular
    (CUP). Per altra banda, no cal oblidar que en els
    dos bàndols que, literalment, ens vam obrir els caps, hi figuraven gent que
    després han ocupat càrrecs polítics rellevants a la Generalitat, al Parlament i
    a la Diputació, per exemple. I si no m’equivoco, també al Congrés de Diputats de
    Madrit.

    Una
    altra conseqüència dels fets del Fossar, va ser l’estigmatització de tots els
    que hi participàrem, que bàsicament érem gent nascuda als anys
    60
    i alguns als 50, molt pocs eren dels 70. Les fornades més joves, la
    nascuda als 70 i la dels 80, principalment, van aplicar clarament una estratègia
    polpotista, en el sentit que, tendien a
    desconfiar i a passar dels que érem més grans. Fins i tot es detectava una
    paranoia entorn aquella gent que passava de la trentena, s’hi malpensava. Aquest
    estiu un blocaire estrellat fins i tot m’etzibà que tots els ex-MDTés -tant d’un
    sector com de l’altre- estem tan condicionats generacionalment per totes
    aquelles batusses que pràcticament el que hauríem de fer és retirar-nos a
    meditar i expiar els nostres errors. No descarto que tingués una mica de raó, si
    bé hauria de saber que, malauradament per alguns, això de retirar-nos no es
    troba en els nostres gens. Perquè collons ens hem de retirar si hi ha tanta
    feina a fer? I la veritat és que vint anys no passen debades. Som més grans, i
    també hem après dels errors del passat.

    Per això ahir, entre l’Agustí, el
    Jordi i jo, no hi havia barres de ferro, bats de basebol, navalles, punys
    americans i cascos de moto, sinó unes Mortiz, uns xupitos i fum, molt de
    fum.

     
    Bloc d’en Josep Sort
  5. Benvolgut Jaume, tens raó, jo a finals dels 80 i principis dels 90 vaig militar a Catalunya lliure, entenen que el front patriòtic era la millor solució per l’independentisme català.

    Anys després, vaig entendre, a l’any 2000 que UNCat era un projecte vàlid per un sector de l’independentisme unitari de caire identitari, que fins aleshores no estava representat.

    Vaig entendre que una part de l’esquerra indepednentista revolucionària vol portar a la nació catalana a una revolució social que només esta en el seu cap.

    Les contínuades agressions als anys 90, a la JNC, a les JERC, a Estat Català i les seves joventuts, les agressions que ERC i les seves joventuts han patit els últims anys al Fossar, les agressions a un grup de joves en aquesta Diada Nacional de Catalunya a militants d’UNCat i de les JERCper part dels entorns més radicalitzats de diverses organitzacions de l’EI, donen que pensar. Estarem davant d’una onada feixista de caire totàlitari a l’esquerra indepednentista revolucionària?

    Expressions com: el Fossar és nostre i no us deixarem entrar… o pintar punts de mira contra UNCat i contra Esquerra en els parets properes al Passeig del Born, signades per la CAJEI, són només el punt de l’iceberg. Uns assenyalen i uns altres agredeixen, el mateix que feien els nazis (una ideologia tan deprevada com el marxisme) amb el poble jueu.

    L’antiamericanisme i la judeofòbia d’aquestes persones no té límit, cosa que personalemnt em desagrada profundament.

    És necessari entendre que en un país normal, hi haurà gent de diferents tendències i sensibilitats, i que aquestes no han de ser totàlitaries.

    Aquestes organitzacions s’omplen la boca dels valors democràtics, només quan són del seu interés, la resta de l’independentisme català que ens sentim profundament democràtes i antifeixistes repudien a aquesta minoria seguidista de la “kale borroka” (lluita al carrer).

    Ahir com avui, company, una abraçada. 613

  6. Jaume,

    un text una mica esbiaixat, aquest.

    No pots remetre’t als enfontraments de fa 20 anys al Fossar. Això no té res a veure amb el que passa actualmenten alguns àmbits (no només de l’independentisme, sinó que també es dóna a aquest com a reflex del que tenim a la societat). Allò va ser penós, però té una explicació política real ( i una altra de psicopàtica, si vols, en segon terme).

    -1r Realment hi ha antecedents i actualitats de comportaments i adoctriaments feixista a grupúsculs com UNC o alguns dels EC. Crec que no cal que te’ls anomeni que prou coneixes el que hi ha. Òbviament no tothom que s’hi indentifica ho és, i tampoc és just que els abordin indiscriminadament.

    Els individus que van iniciar la batussa de a la manifestació a la tarda anaven armats amb navalles i estan clarament identificats com a pròxims als Boixos Nois (aquesta degeneració cap a l’espanyolisme i el món delinqüencial que tant mal ha fet a l’independentisme). M’estalvio noms que prou que els coneixes. De Nosaltres Sols! (1981) a UNC passant pels Boxios Nois han passat un llarg llistat de neonazis confesos. Em sembla que tu no els hauries de disculpar.

    2n- Curiosament, alguns individus d’aquest lumpen (com el cas del Boixos, per exemple) sovintegen ara els ambients marginals esquerranosos ara els ultra-patrioters excloents.

    3r- Amb això de la Unió de LLuita Marxista-Leninista tens raó, pel que conec. Aquest esquerranisme sempre ha estat ben acollit a Barcelona i sovint sembla que rebrota. Però segurament és el producte d’haver abandonat el treball polític que es realitzava de manera tradicional, al si de la base social.

    4t- Em sap greu el teu anti-comunisme visceral. Ja ho vaig notar al teu llibre sobre el Cornudella.

    5è- En qualsevol cas, si existís un servei d’ordre a càrrec del moviment independentista (com antany) com Déu mana tot això no passaria. No trobo honest invocar una atenció policial a través del teu article. És molt perillós. De debò. Per molt que tinguis una part de raó.

    6è- Et recordo que quan jo voltava pel FNC tu pertanyies a un partit marxista-leninista bastant dogmàtic, que va tenir mèrits però nombrosos encerts com no mantenir la fidelitat de la seva important militància. No et critico que siguis convers, però sí que et critico el típic pecat de convers que vol purgar les seves culpes.

    7è- El liberalisme, l’antiamericanisme i l’antissionisme són valors propis de l’independentisme (bé ho sabràs que vas militar al PSAN i a altres organitzacions). Al cap i a la fi EEUU també és responsable de la nostra dominació; el liberalisme econòmic ha fet molt mal al nostre país i l’Israel actual és un estat racista i antidemocràtic que forja les cadenes d’unes altres nacions i dels seus propis ciutadans.

    Ah, i no oblidis que a Catalunya els individus més antisemites (paradoxes) han estat els impulsors d’UNC.

    Yedid Nefesh

  7. L’ independentisme no va excessivament sobrat de militància i de vegades s’ ha d’ entendre perquè no som més els que volem una nació independent . Els moviments que han defensat els diversos totalitarismes que han assolat Europa a la darrera centúria, han estat letals per la imatge de l’ independentisme. Potser convé  deixar de riure les gràcies als defensors de les dictadures dites “d’ esquerres”, com afortunadament a Catalunya ja vàrem fer amb les  de dretes. Algú haurà de començar a dir que cap moviment que  defensi dictadures, no pot representar a l’ independentisme, els que ho facin  , per mala fe o ignorància, jo els considero quintacolumnistes de l’ independentisme.
    Tot el meu suport al company Renyer. Salut  

  8. Que malament paeixes eh, que aquests independentistes radicals (de moment han demostrat ser-ho més que el teu partit crossa del PSOE) tinguin més gent a la mani de la Diada, deu fer ràbia veure que el jovent ja no s’empassa la vostra farsa i prefereix mobilitzar-se defensant alhora l’alliberament nacional i el social.

    I haver de recórrer a posar-te al costat de nazis com el grupuscle de boixos aquest que defenses resulta ja patètic

    La caricatura serveix per fer libels, però si et creus les teves pròpies difamacions t’allunyes tant de la realitat que et perdràs, l’Esquerra Independentista no té res de stalinista, difamar qualsevol projecte d’esquerres treient aquests papus tronats que ningú defensa és molt propi dels neocons ultraliberals com vosaltres.

  9. Sobre els enfrontaments de l’any 1988, també cal recordar que uns hi van participar protegits amb escuts de planxa de ferro, perfectament fets, i anaven equipats amb barres de ferro, totes tallades igual. L’equipament no era improvisat. Feia feredat veure’ls baixar pel carrer Argenteria aquella matinada.

  10. Es curiós, quan parleu del capitalisme i dieu que falla posant d´exemple la crisi actual. Amb això voleu dir que Cuba, Xina o Corea del Nord viuen millor? els seus obrers tenen millor sitiuació? No feu riure, el comunisme iguala a tothom si, els fa tots igual de pobres (tret dels que tenen carnet de partit que esdevenen nova oligarquia).
    Parleu que l´independentisme actual surt del marxisme? us heu begut l´enteniment? El primer partit independentista és Estat Catala, després entra ERC i durant la dictadura deriven cap al FNC. Després van aflorant tots els altres. Dit d´altre manera, tant Estat Català com ERC van lluitar en la guerra civil contra el feixisme, i ara, vosaltres sopu els grans defensors antifeixistes? Més encara, us permeteu acusar de feixistes als partits que hi van lluitar en contra i als hereus joves de dits ideals com és el cas d´UNC mentre vosaltres què heu fet? Heu agredit a UNC i en ocasions a Estat Català, però en la vostra llista també estàs CIU i ERC i recentment inclús les CUP. Passadament també us les tenieu entre PSAN, MDT etc i encara resultarà que no sou vosaltres els que utilitzeu pràctiques totalitàries.
    La politica d´ultradreta que esmenteu és per demanar un control de la immigració ´i no voler un estat d´

  11. La política d´ultradreta fa al·lusió a voler un control de la immigració i no voler un estat comunista? perquè si és així ho lamento, ha de ser aterrador per un “antifeixista” considerar feixistes tots els pobladors d´Europa i del món tret de 3 o 4 experiments comunistes que encara queden en països subdesenvolupats, on casualment no accepten immigració ni respecten cap de les llibertats de les que feu gala sempre.
    Per cert, informet de quina era la opinió de Marx sobre el països d´Àfrica o que dia el Che sobre els negres africans. Suposo que des del vostre punt de vista i seguint la mateixa regla de tres concloureu que el marxisme i la revolució són feixistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!