“La institució municipal és de la més gran ascendència. és la forma inicial de l’organització col·lectiva de la humanitat. és el fruit natural i espontani de l’instint de sociabilitat humana. Existeix per la força mateixa de les coses. És, perquè ha d’ésser.
El Municipi és un fet social de convivència superior a tot altre, superior a la Regió, i superior al mateix Estat. Es concebeix una Ciutat, un poble qualsevol, sense organitzacions semi-estatals i estatals; el que no es concebeix és una Regió, un Estat, sense pobles, sense Municipis.
Pobles i races senceres que viuen encara en els albors de la civilització, tenen definida una regulació de la vida comuna de tipus local, sense haver assolit més amples horitzons d’organització.
“No és el Municipi una institució originària d’un poble, d’un període, d’una civilització determinada. La seva constant permanència en la Història, almenys des dels temps tradicionals, palesa com és un organisme que té les seves arrels en les entranyes mateixes de la Societat” (Azcàrate).
“El Municipi és el primer, el fonamental, és la cèl·lula; és el que passa de l’individu a través de la família per a formar la primera col·lectivitat; és part d’història, part de sentiment, part de santuari, i després, darrerament, part de records; és la primera síntesi; la primera concreció de la vida” (Moret).
“Caserius, viles, pobles, municipis: aquesta és la vida local, la matèria local, l’Administració local i tot el que és local, és absolutament intangible, i en cap cas, absolutament en cap, l’Estat el pot absorbir ni el pot envair” (Maura).
“Cada poble té un ànima i en aquesta ànima obren energies pontentíssimes, que no dimanen de l’Estat, sinó que tenen la seva font en ella mateixa. La Nació és el Cos social, al qual l’Estat li ofereix la forma orgànica del Dret, i en aquest Cos, els pobles, per petits que siguin, són membres vius, cadascun amb llur missió providencial, concorrent a la vida del tot; però amb llur funció tan pròpia i exclusiva com la que dintre del cos humà pertoca a cada òrgan; i, està tan fora del Poder i de la voluntat humana donar camins diferents a la digestió o a la circulació de la sang, com està fora de les possibilitats del Govern Central fer que un poble canviï la seva naturalesa i tradicions o que canviï el seu caràcter i les seves tendències” (Costa). “
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!