Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

7 de gener de 2025
0 comentaris

Quinze anys de guerra multidimensional a Síria: cap a un califat islàmic de segona generació ?

El grup gihadista denominat Califat Islàmic (ISIS) sorgit fa deu anys és actualment una organització reduïda territorialment a algunes zones esparses d’Iraq i Síria, principalment, però operativa globalment a base d’escamots i individus solitaris que se’n reclamen seguidors atesa la seva persistent puixança ideològica. Els grups que se’n han derivat, com per exemple els que s’han aplegat rere el lideratge del triomfant HTS a Síria segueixen objectius i tàctiques diferents (és el cas dels uigurs del Partit Islàmic del Turkestan, concentrat en lluitar contra l’ocupació xinesa). Està per veure quina variant de règim islamista pensen instaurar-hi més enllà de les promeses de tolerància envers les minories ètniques i religioses sota el seu domini. Aplicaran la condició de dhimmís a jueus i cristians, i ja veurem què faran amb els alauites, xiïtes, drusos, atesa la component sunnita hegemònica dels nous líders.

D’entrada el comportament mesell dels diplomàtics europeus envers els gihadistes que han pres el poder a Síria és un mal presagi pels pobles de la regió i per Occident. França i Alemanya més aviat estan disposats a claudicar, com ho demostra el gest covard de la ministra alemanya d’afers estrangers de visita a Damasc acatant que el nou líder no li acceptés l’encaixada de mans pel fet de ser una dona. L’operació mediàtica de maquillatge dels actual governants presentant-se com a tolerants sembla més una taqiyya que no pas una reconversió veritable, el propòsit dels antics membres de l’ISIS és instaurar un califat acceptat internacionalment per avançar posteriorment cap als seus veritables objectius. Probablement aqueixa sigui una estratègia promoguda pel règim d’Erdogan que aspira a establir un protectorat a Síria desplaçant la influència iraniana amb la previsible connivència europea. L’actitud ferma i vigilant d’Israel sembla la més encertada.

Ahir, l’analista de  The Times of Israel Lazar Berman exposava el diferent punt de vista dels estats europeus i Israel sobre el nou règim sirià: “As European and Arab leaders rush to meet Syria’s new leader, Israel calls for caution. Ahmed al-Sharaa is hoping to convince the world that he’s left his jihadist past behind, but FM Gideon Sa’ar and other senior officials are not persuaded”.

Dos fets essencials cal tenir en compte, els nous comandaments militars i de seguretat i intel·ligència són el nucli dur del gihadisme procedent de l’antic ISIS. El proppassat 29 de desembre l’ISW publicava al report diari titulat “Iran Update” aqueixa informació clau per copsar la naturalesa del règim emergent: The HTS-led interim Syrian government promoted HTS commanders and Shara loyalists to senior military ranks on December 29.[17] Interim Defense Minister Marhaf Ahmed Abu Qasra and Armed Forces Chief of Staff Ali Nour al Din were promoted to major general. The interim government also promoted five individuals to brigadier general and 41 individuals to colonel. Former opposition groups who have agreed to merge under the new Syrian Defense Ministry would be subordinating their fighters to this HTS-dominated command structure.[18]

I abans d’ahir, la periodista kurda Amina Hussein publicava a X: “El actual ministro de Justicia de Siria, Shadi Al-Wais, aparece en dos vídeos de 2015 en Idlib en los que ordena las ejecuciones públicas de dos mujeres acusadas de prostitución. La plataforma Verifica Siria confirma los dos vídeos.”

Post Scriptum, 9 de març del 2025.

Després d’haver estat blanquejat pels idiotes que fan de diplomàtics dels estats europeus els nous cabdills gihadistes que s’hen fet amb el poder a Damasc l’emprenen contra els alauites amb els mateixos mètodes que Al Qaeda i amb el silenci occidental. The Times of Israel diu allò que els mitjans nostrats silencien: “Syrian leader Sharaa calls for peace as over 1,000, mostly civilians, killed in clashes“.

Post Scriptum, 6 de maig del 2025.

Avui, Tribune Juive publica aqueix article editorial signat per Alexandre Rifai (auteur Franco Syrien Fondateur de Ashteret_Forum), “Recevoir al-Charaa à l’Élysée : une infamie face à la tragédie syrienne”.

Paris, le 6 mai 2025. Il y a des jours où la colère se mêle à la nausée. Des jours où la France, patrie des droits de l’homme, trahit ses principes en déroulant le tapis rouge à un responsable des malheurs de mon peuple : un djihadiste, ancien chef d’Al-Qaïda en Syrie, désormais en costume, jurant être modéré.   Demain, 7 mai, l’Élysée s’apprêterait à accueillir Ahmad al-Charaa, président autoproclamé du gouvernement islamiste de Damas, toujours recherché par Interpol et impliqué dans des crimes terroristes en Syrie et en Irak.

Ce serait une gifle aux minorités massacrées en Syrie, aux victimes du terrorisme, et à tous ceux qui ont cru en la parole de la France.   Un passé indéfendable Depuis la chute du dictateur Assad, Emmanuel Macron prépare l’intégration diplomatique de son remplaçant, sous couvert de « réintégration des forces modérées » et de « lutte contre Daech ». Une farce 

Al-Charaa n’a rien d’un modéré. Il incarne l’islamisme radical soutenu par la Turquie et le Qatar, qui a ravagé la Syrie et continue d’écraser les minorités. Son bilan récent est accablant, rien que depuis mars 2025 :

– Massacres d’Alaouites, enlèvements de femmes, menaces d’extermination.

– Attaques contre les Druzes depuis le 30 avril, avec appels publics au meurtre.

– Manifestations antisémites, tolérées ou encouragées par ses milices.

– Révision autoritaire de la Constitution, imposant la charia sans aucun vote démocratique.

Dans une vidéo publiée quelques heures avant son arrivée à Damas, il jurait : « Après Damas, ce sera la libération de Jérusalem »

C’est à ce type de président que le nôtre, Emmanuel Macron, s’apprête à donner sa bénédiction. Recevoir al-Charaa, c’est comme recevoir son cousin idéologique, Yahya Sinwar du Hamas. C’est légitimer la violence, la haine, l’idéologie djihadiste et l’impunité.

Une hypocrisie internationale

Pourquoi la France se précipite-t-elle ? Pourquoi l’Europe s’apprête-t-elle à financer un régime qui nomme à des postes clés des figures comme Ahmed al-Hays (alias Abou Hatim Shaqra), impliqué dans des exécutions, des trafics de femmes yézidies, et l’assassinat de la militante kurde Hevrin Khalaf ?   La France sanctionne certains régimes mais récompense celui-ci ? Ce deux poids, deux mesures trahit les principes universels de justice.   Pourquoi cette obsession macroniste ? Oui, la diplomatie exige parfois de maintenir des canaux de contact — même avec un régime islamiste. Mais cela doit se faire à la manière des Américains et des Israéliens : en maintenant la pression, et en imposant des conditions préalables à toute reconnaissance.   Alors pourquoi cette urgence à le recevoir à l’Élysée ? Cette obsession d’être le premier pays occidental à lui dérouler le tapis rouge ? Pourquoi ne pas exiger, d’abord, des garanties claires pour la protection des minorités syriennes ? Pourquoi honorer un président islamiste, autoproclamé, sans aucune légitimité démocratique ?

Une trahison française

Je suis franco-syrien. Je n’attendais pas que la France sauve la Syrie. Mais j’espérais qu’elle reste fidèle à ses valeurs : justice, pluralisme, dignité des opprimés.   En recevant Ahmad al-Charaa, Emmanuel Macron ne trahit pas seulement la Syrie. Il trahit les morts, les minorités, et la mémoire de ceux qui espéraient un autre avenir pour le Levant.   Il est encore temps de dire non à cette infamie.   Pour la mémoire des victimes de mon peuple.

Post Scriptum, 14 de maig del 2025.

Avui, l’analista estrella del Jerusalem Post, Seth J. Frantzman, era d’aquest parer: “Trump’s photo with Syrian President al-Sharaa symbolizes new world order. The meeting with Sharaa symbolizes how the US is getting out of the business of “giving lectures” to others”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!