Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

5 de setembre de 2007
6 comentaris

Quin full de ruta ?

Demà, 6 de setembre, a les 7 de la tarda a la sala Abat Escarré (Rocafort 242, Barcelona), el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ha convocat un debat amb el lema: “Autodeterminació: quin full de ruta ?”.

 

Està prevista la participació d’Antoni Vives (CIU), Pere Aragonès (ERC), Josep Anton Vilalta (CUP), Dolors Camats (ICV), Mònica Sabata (PDD) i Hèctor López Bofill (Sobirania i Progrès).

Hores d’ara el debat polític cal centrar-lo, més que en dates per un possible referèndum, en el contingut, els actors i el procés cap a l’autodeterminació. El primer pas a donar consisteix en que els promotors d’una iniciativa d’aquestes característiques tinguin la voluntat i la mentalitat necessària per a dur-lo a endavant.

La segona premissa és que els partits sobiranistes assumeixin que un procés d’autodeterminació requereix l’acció conjunta dels agents socials, (sindicats, entitats), dels intel·lectuals compromesos amb la comunitat nacional i dels sectors productius que vinculen la seva prosperitat a la del país. A Catalunya existeix una base social i política prou ampla i sòlida com per engegar des d’ara, sense esperar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut, una estratègia compartida per tots aquests sectors cara a fer efectiu el dret a l’autodeterminació que com a poble ens correspon.

Post Scriptum, 7 de setembre del 2007.

El resum del debat està reflectit en aqueix apunt.

  1. Espero que en surtin motius que motivin, encoratgin i omplin de força l’esperit per a poder tirar endavant aquesta lluita. I que els polítics comencin a creure, d’una vegada per totes, que això no és cap joc. Estic segura que en Vilalta aportarà valors molt potents i positius.

    Molta sort, ànims i felicitats per la iniciativa!!

    Una abraçada!!

  2. … perquè ací baix sembla que els que demanem que s’encete aquest debat estem més sols que la lluna, tenint la sensació de ser uns "rara avis" entre els "rara avis".

    Al País Valencià no tenim eixa base social però ens ha eixit un aliat estrategic molt important, el PP. I no ho dic a broma, només cal seguir i llegir les seues darreres accions, actuacions i manifestacions recuperant el discurs vicimista del govern Pujol.

    La pregunta seria, ens caldrà que Camps i el PP governen el País Valencià 23 anys i que el PSOE governe durant aquest temps a Espanya, per aplegar al punt de debat en que es troba la CA de Catalunya?

    Espere que no, el darrer que es perd és l’esperança i la fé en aquest tros de país. Sols així el farem possible.

  3. Una iniciativa molt interessant. I del tot necessària. A veure si en surt el compromís de fer via plegats per tal de dissenyar el full de ruta que ens porti a exercir el dret a l’autodeterminació el més aviat possible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!