La conversió de fet d’ER en una sucursal del PSOE ve de lluny: concretament d’ençà l’aproximació a les tesis reformistes de Pasqual Maragall, que Carod-Rovira el considera un aliat per una estació federal i, en canvi, per Joan Puigcercós és un emmirallament orgànic i estratègic envers el PSC que es tradueix l’any 1997 amb el pacte amb José Álvarez, secretari general de la UGT de Catalunya segons el qual militants de les JERC crearan Avalot com a joventuts del sindicat espanyol. La finalitat és bastir un espai d’intersecció sociopolític i una escola de professionals del sindicalisme i la partitocràcia.
D’aquells pactes deriven les impostures de l’eixamplament de la base independentista que en realitat ha estat un procés de simbiosi envers les tesis espanyolistes assumides acríticament pels dirigents d’Esquerra en nom del principi de realitat. Sense arribar a una integració orgànica com va ser el cas d’Euskadiko Ezkerra al PSOE per crear l’actual federació PSE-EE l’any 1993, ER esdevindrà un component subaltern del socialisme espanyol, un component més de l’integrisme d’estat.
Post Scriptum, 15 d’agost del 2024.
Avui, a República.cat apareix publicat un article/crida d’una anònims “Segadors Republicans” als quals desitjo tota la sort del món: “L’Esquerra que ens costa de reconèixer. ERC avança de pet cap a la marginalitat electoral i la inutilitat nacional i pot acabar com Euskadiko Ezkerra”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!