Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

31 de març de 2011
4 comentaris

Per la pau, contra el boicot a Israel

Avui apareix publicat al Punt i a l’Avui aquest article col·lectiu subscrit per ciutadans bascos, catalans i gallecs. Al bloc obert expressament per l’ocasió hom pot trobar les publicacions en les diverses llengües d’aquest document.

 

Els sotasignats, ciutadans bascos, catalans i gallecs, que defensem el dret d’autodeterminació dels nostres respectius pobles volem, mitjançant aquest escrit,  mostrar la nostra oposició a la campanya que sota el nom BDS (Boicot, Desinversió i Sancions), promou accions de tot tipus contra productes, actes o professionals de procedència israeliana en àmbits econòmics, acadèmics culturals o esportius.

Considerem que aquesta campanya, que pretén ser un instrument de pressió sobre el govern israelià perquè canviï la seva política respecte als territoris palestins, no afavoreix de cap manera aquesta finalitat, ans al contrari, creiem que és utilitzada per cometre actes discriminatoris contra ciutadans israelians que revifen l’odi contra els jueus en general.

Creiem que la creació d’un Estat palestí viable (previst en la resolució de les Nacions Unides de 1947 dividint la Palestina britànica en dos estats un jueu i un altre àrab) pot ser la solució al conflicte si comporta el reconeixement d’Israel per part dels estats àrabs; però per això considerem que el diàleg i la negociació són els instruments que hem de promoure entre les parts implicades.

Ens semblen legítimes les crítiques a les autoritats d’Israel, però no la invocació de la seva destrucció com a “solució final” al conflicte, i menys quan s’obvia que Israel és un estat democràtic, donant així curs a la infame equiparació amb el “règim de Apartheid” de l’antiga Sud-àfrica. Israel, tot i els defectes que se li puguin retreure, ha estat una referència per als pobles que aspiren a la seva sobirania, especialment així ha estat en el cas català. El fet que Pau Casals, el català més universal, sigui alhora ciutadà d’honor d’Israel així ho prova. O també el recent llibre sobre Jordi Pujol i els jueus. Per això critiquem que en nom de la llibertat dels nostres respectius pobles se solidaritzin en exclusiva amb la causa palestina i neguin a Israel el dret a una existència en pau com a llar nacional del poble jueu.

Així mateix, ens sembla una irresponsabilitat que sota l’argument de la solidaritat s’intenti importar a les nostres societats un conflicte extern i que s’interioritzi l’estigmatització dels ciutadans israelians i jueus en general que conviuen a les nostres societats. Les accions de boicot a la cultura i a l’economia israelianes i la discriminació contra persones d’aquest origen nacional, són conductes racistes i delictives que es toleren impunement a les nostres societats. Com a ciutadans que aspirem a la sobirania de les nostres respectives nacions no podem admetre el racisme antijueu que s’oculta en aquestes campanyes de boicot, i ni molt menys que contamini el futur model de societat que volem per als nostres pobles, en els quals totes les persones han de poder viure en llibertat sigui quina sigui la seva procedència nacional.

Signants:
Pilar Rahola, Josep-Lluís Carod-Rovira, Jordi Argelaguet, Ignasi Carnicer, Jaume Renyer, Alfons López Tena, Toni Florido, Mila Miró i Jaume Nogueroles.

Iñaki Anasagasti, Jon Inarritu, Xabier Kintana, Jurgi Kintana, Mikel Itoiz, Iñaki Akerreta, Filipe Duluc.

Xoán Bernárdez Vilar, Carlos Penela, Natalia Costas Alonso, Manuel Feáns, Paco Lores Santacecilia, Cesar Pazos i Pedro Gómez-Valadés.

 

Post Scriptum, 6 d’abril del 2011.

Sobre la campanya BDS cal llegir aquest articlede Bernard-Henry Lévy. I davant el silenci dels antionistes nostrats davant l’assassinat de Juliano Mer-Khamis cal llegir aquest apunt d’Hasbara-ts.

  1. Una bona carta de presentació. Més que mai, Boicot a Israel en tots els àmbits, precisament, per la llibertat, per l’autodeterminació i per la mateixa llibertat del poble de l’estat israelià. Els Països Catalans contra el sionisme i per la llibertat dels pobles.

  2. (Aplaudiments)

    Per fi una mica de seny.
    Però bé, els frikis no voldran entendre res. Qui te les ulleres del prejudici no es molesta ni a llegir.

  3. A un servidor, aquest ramat de nulitats prementals escampa-tifes que es dediquen a decorar els blocs d’altri amb cagarades com dues de les precedents, normalment el deixen més indiferent que emprenyat. Avui, però, i aprofitant la liberalíssim concepte que el propietari d’aquest bloc te de la llibertat d’expressió, vull fer la meva contribució-deposició particular al fangar.

    Així us empasseu un  paraigües que se us obri a dintre mentre us empalen amb una canya escapçada !
    Canya i paraigües sionistes, no cal dir-ho.

    (Recollons! Ho hauré de fer més sovint això. Que a gust que m’he quedat. Ja començo a trobar-li el gust a la llibertat d’expressió liberal…)

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!