La lluita dels presos polítics cubans per la llibertat del seu poble ha agafat nova embranzida arran de la mort d’un d’ells, Orlando Zapata Tamayo. Poques veus s’han alçat des de Catalunya solidaritzant-se amb la seva causa, una de les excepcions és la del periodista Joan Antoni Guerrero Vall.
Joan Antoni Guerrero manté un bloc propi, “Punt de vista”, des del qual dóna notícia de les accions de suport que es fan arreu de l’Estat espanyol en favor dels presos polítics cubans. No m’he adherit al manifest de suport perquè trobo a faltar un punt de vista nacional català en la campanya. Aquestes accions tenen dues vessants: una orientada a incidir efectivament en un conflicte entre un règim totalitari i els seus súbdits que malden per assolir la llibertat, i l’altra dirigida a la societat on es desenvolupa la campanya solidària destinada a mantenir actius els referents antitotalitaris que l’han de preservar d’una eventual caiguda en mans d’un sistema d’aquesta mena.
A Catalunya pràcticament ningú aixeca la veu contra el règim cubà, ja que predomina entre nosaltres uns pacifisme arbitrari que discrimina les causes que mereixen la seva solidaritat. Per això em sumo a la campanya en pro dels presos cubans que ha engegat Esquerda Nacionalista Galega.
Post Scriptum, 25 de març del 2010.
Després d’una conversa amb Joan Antoni Guerrero Vall he afegit la meva signatura a la carta pública demanant la llibertat dels presos polítics cubans.
Post Scriptum, 18 de juliol del 2018.
Una delegació de la CUP, ERC i EUiA assisteix a L’Havana a una trobada del Foro Sao Paolo que agrupa partits d’esquerres llatinoamericans per denunciar la repressió espanyola contra el poble català, segons publica avui El Nacional. Entre els partits assistents hi ha els que des del poder reprimeixen el seu poble a Cuba, Nicaragua i Veneçuela, empresonant els dirigents opositors com fa el govern espanyol amb els líders independentistes catalans. La llibertat de les persone si dels pobles s’ha de defensar per principis i a tot arreu, i menys encara encobrir la repressió dels dissidents perseguits per règims totalitaris com els esmentats. El comportament sectari i hipòcrita dels delegats catalans a l’encontre de L’Havana no aporta res a la causa de la llibertat de Catalunya i deixa en evidència les seves contradiccions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!