Demà hi ha convocades a Barcelona dues manifestacions separades: la de l’ANC i Consell per la República en pro d ela independència i la de la tarda, la contra-programació de la primera, per part d’ERC, Òmnium i tota la colla de còmplices de l’ordre autonòmic, aparentment només contra el dèficit d’infraestructures ferroviàries.
De fet, cap de les dues té el propòsit real de canviar les condicions de dominació política i espoliació econòmica del poder estatal sobre la nació catalana, situada forçosament en vies d’extinció. No hi ha estratègia ni voluntat de sostenir el conflicte que caldria amb el règim d’ocupació, el Consell per la República va ser desactivat com a govern a l’exili pel president Puigdemont i l’ANC és un idiota útil contra “l’extrema dreta” i en pro del palestinisme transversal com a ideal de substitució de l’independentisme. ERC i Òmnium són col·laboracionistes i la CUP el gregaris de l’islamo-wokisme que es creu revolucionari.
Dissortadament, res en sortirà d’efectiu i creïble de les manifestacions de dissabte, independentment de l’assistència que apleguin.
Post Scriptum, 7 de febrer del 2026.
La manifestació del matí queda molt lluny de l’assistència assolida fa anys per les convocatòries de l’ANC i també pel seu baix contingut polític, pràcticament irrellevant. Demar a Illa que convoqui elecciosn plebiscitàries (sobre què) és propi d’idiotes com Lluís Llach. Pitjor encara, la contra-manifestació de la tarda, “(in)dignitat a les vies” diuen, és farcida de continguts abstractes i estèrils descontextualitzant la crisi de Rodalies del conflicte Catalunya/Espanya. I ha estat la menys seguida malgrat el desplegament mediàtic al seu favor per anul·lar la del matí.
Post Scriptum, 9 de febrer del 2026.
La valoració de les manifestacions de dissabte que fa ahir E-Notícies és la més ajustada a la realitat de totes les que he pogut llegir: “Les entitats processistes fracassen en el seu intent de capitalitzar la indignació pel caos ferroviari.
La manifestació independentista pel caos de Rodalies, organitzada per l’ANC i el Consell de la República, va aplegar 8.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 30.000 segons els organitzadors. En el millor dels casos, si prenem la xifra dels organitzadors, representa un percentatge ridícul comparat amb les grans manifestacions durant l’auge del Procés. Aleshores, entitats com l’ANC i Òmnium Cultural van arribar a convocar prop de dos milions de persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!