Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

1 de desembre de 2007
1 comentari

Paraules a la presentació del llibre “Independència 2014”

Ahir al vespre es va fer la presentació del llibre col·lectiu “independència 2014” escrit pels promotors del moviment “Esquerra Independentista”. En tant que autor del pròleg hi vaig fer una intervenció que resumeixo a continuació. 

Agraeixo als companys d’Esquerra Independentista que m’hagin donat oportunitat d’expressar les meves opinions sobre el present i el futur d’Esquerra i del moviment independentista en general. Una de les vostres característiques que més m’agraden és la predisposició al diàleg obert i constructiu que heu manifestat reiteradament i que es reflecteixen en el llibre que avui presentem. La vostra iniciativa sorgeix en una conjuntura molt precisa de l’evolució d’Esquerra Republicana i,  per tant, començaré per referir-me a com veig la situació del partit avui.
ERC viu temps de transició. Estem transitant des de l’estadi autonòmic que ja s’esgota a la lluita per l’exercici del dret d’autodeterminació. En aquesta fase el partit també està canviant i ho haurà de fer encara més ràpidament en el futur immediat i a tres nivells. El primer és l’ideològic: cal actualitzar els valors i l’ideari republicà deixant de banda les actituds que ens dilueixen dins d’un conglomerat barreja de socialisme i esquerranisme vaporós.
El segon nivell és l’estratègic: la nova etapa ha d’estar centrada en la construcció social i política de la nació emergent. Això vol dir, per exemple,  que des del partit hem de prendre decididament el compromís d’ajudar els sindicats catalans per desplaçar l’hegemonia dels d’obediència espanyola, que com s’ha demostrat en la postura que han adoptat davant la manifestació del 1-D, no són al costat del poble català en els moments clau. La conferència nacional d’Esquerra celebrada el proppassat 20 d’octubre ha significat un pas endavant en la línia de dotar el partit d’una estratègia congruent amb l’objectiu d’exercir el dret d’autodeterminació, però, ni és suficient ni s’ha traduït encara en cap canvi perceptible en l’actuació diària d’ERC.
El tercer nivell és el referit a la direcció política. Amb tot el respecte personal cap als companys que exerceixen responsabilitats de direcció és evident que cal recomposar, en el congrés de l’any vinent, una direcció col·legiada amb voluntat i capacitat d’afrontar un conflicte polític amb l’Estat espanyol. Aquest procés de renovació s’ha afrontar sense ànim de prescindir a priori de cap dels actuals dirigents però també sense admetre vetos de cap mena a cap company que vulgui accedir democràticament a llocs de direcció. La nova direcció cal que tingui, evidentment, mentalitat de govern però també consciència de protagonitzar un conflicte polític amb l’ordre estatal, com ho fa el PNB. Ibarretxe governa ( i molt  bé), i no se’n està de fer uns discurs amb continues referències a la llibertat, al dret a decidir i posant-lo en pràctica. Per això està processat per la justícia espanyola.
El procés de configuració d’una renovada direcció política republicana s’ha de fer acumulant voluntats i complicitats que la dotin de cohesió per afrontar la lluita pel dret d’autodeterminació. En cap cas, ni des de cap àmbit, es convenient alimentar la diferenciació conjuntural entre oficialistes i crítics al si del partit. D’aquí a pocs mesos el mapa intern del partit haurà canviat i aquestes distincions d’avui no tindran sentit demà. 
Amb aquest espèrit d’obertura cal encarar també les qüestions que han plantejat les peticions d’ingrés a ERC de Josep Pinyol (en el seu cas reingrés) i Hèctor López Bofill. Si l’Esquerra vol ser un partit gran, amb vocació majoritària, no es pot permetre actituds arbitràries que contradiguin aquest propòsit. Els bons governants, a fora i a dins del partit, són els que actuen amb sentit de justícia i equitat, defugint l’arbitrarietat i el personalisme. Donar entrada a aquests companys, encara que les seves opinions no les compartim plenament, és una acte de justícia, d’intel·ligència política i que, a més, reforça la credibilitat dels dirigents que comanden el partit amb seny i objectivitat. Seny i objectivitat que espero, i em permetreu una referència a un assumpte que m’afecta directament, s’apliqui a la petició de 271 militants de la federació del Camp de Tarragona que demanem celebrar un congrés regional per triar el cap de llista del nostre territori.
Sigui quin sigui, però, el resultat d’aquest problema conjuntural, cal que tots fem el màxim esforç per obtenir un bon resultat a les eleccions espanyoles del 2008. Cal encarar-les com un pas més en aquest procés de construcció de la majoria social i política per exercir l’autodeterminació i per situar ERC a l’avanguarda d’aquesta reivindicació amb el convenciment que ajudaran a completar amb èxit el procés de transició del que parlava al començament.
Finalment, em vull referir a les detencions que s’han produït avui a Euskal Herria. Una quarantena d’abertzales, alguns coneguts meus, han ingressat a presó en aplicació d’una sentència de l’Audiència Nacional que els condemna com a còmplices d’activitats terroristes.  En els darrers anys s’està consolidant una doctrina i una jurisprudència que fa una interpretació extensiva d’allò que s’entèn per terrorisme que acaba per limitar les llibertats d’acció política i que algun dia, si el procés català d’autodeterminació avança, es poden aplicar als independentistes catalans. Avui s’ha donat un pas enrere en el camí de l’assoliment de la pau i la llibertat d’Euskal Herria.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!