Avui fa quinze anys de la mort de Mary Travers (1936-2009), famosa cantant nordamericana component del trio Peter, Paul and Mary. Les seves cançons i la seva bellesa van il·luminar la meva adolescència, i m’han acompanyat en el decurs de la meva vida, fins al punt que vaig gosar dedicar-li una poesia: Mary Travers, la
Daniel Sibony, (Marrakech, Marroc, 1942), és un matemàtic, filòsof i psicoanalista jueu de nacionalitat francesa que abans d’ahir va publicar a Tribune Juive aqueix article clarivident. L’effet Gaza, cela consiste à ne voir qu’une partie du phénomène et à se cacher le reste qui pourrait contredire votre vision partielle. Si vous ne voyez que les morts de
Abans d’ahir Tribune Juive reproduïa aqueixa entrevista de l’Express on l’eminent politòleg analitza encertadament el significat del nomenament del primer ministre liberal enmig del desconcert polític francès actual. Il y a huit ans, la question lui avait inspiré un ouvrage – Macron, miracle ou mirage ? (L’Observatoire). La boussole du philosophe penchait alors pour la seconde hypothèse
Onze mesos de guerra arran de l’atac de caràcter genocida menat pels gihadistes palestins i l’eix iranià contra Israel, i tots els senyals anuncien un conflicte de llarg abast i durada amb final incert. No cal ser un analista militar ni expert en geopolític per assenyalar aspectes que són menystinguts pels mitjans nostrats de Catalunya
S’ha instal·lat a Occident, i de manera absurdament destacada a Catalunya, un palestinisme mític, volgudament ignorant, acrític i victimista en nom del qual són impunement legitimades totes les formes d’hostilitat contra l’estat-nació del poble jueu, des de la manipulació mediàtica permanent contra Israel a la justiticació del terrorisme contra els jueus arreu del món. Al
Jean-Paul Fhima és un professor d’història i llibreter que manté un bloc personal a The Times of Israel, en l’edició francesa, on el proppassat 28 hi va publicar aqueix interessant article sobre Herbert Marcuse, un pensador recuperat per les tesis del wokisme i l’antisionisme: “En mars 2004, Le Monde diplomatique publiait un entretien intitulé «
L’estat-nació del poble jueu lluita des de la seva fundació per la supervivència front als propòsits genocides dels successius règims àrab-musulmans (que compten amb el suport de tots els règims totalitaris, ara articulats en l’eix Palestina-Iran-Rússia-Xina). Des de fa gairebé onze mesos l’agressió multidimensional és més forta que mai, però també la capacitat de resistència
Michèle Tribalat és una demògrafa francesa autora d’assajos punyents sobre els canvis sociològics a les societats obertes occidentals. La seva ressenya sobre l’obra d’Eric Kaufmann, “Taboo : how making race sacred produced a cultural revolution” (Editions Forum, 4 juillet 2024), ha estat publicada abans d’ahir per Causeur: Eric Kaufmann s’attaque au tabou de la «race».
L’Onze de Seteembre d’enguany es presenta oficialment d’una manera estranya, desnacionalitzada, obviant el conflicte secular de Catalunya per alliberar-se d’Espanya essent substituït per una barreja de wokisme post-nacional que tan agrada a ER i soflames contra l’extrema dreta amanides de palestinisme mític (i estèril) en lloc d’independentisme. Tot plegat és un poti-poti que retrata la
Yair Lapid (Tel Aviv, 1963) és actualment el líder de l’oposició progressista al govern del president Netanyahu, molt crític amb la manera de comandar la guerra d’Israel contra l’eix iranià. La seva reflexió publicada avui a The Times of Israel va més enllà de la conjuntural situació política i es refereix a la inversió de
Georges-Elia Sarfati (Tunis, 1957), és un intel·lectual jueu francòfon polifacètic (filòsof, psicoanalista…) que analitza el pensament i el comportament polític contemporani a Occident i al món musulmà en relació al poble jueu i a Israel. Abans d’ahir va publicar a Tribune Juive aqueixa punyent reflexió sobre els prejudicis anti-jueus i antisionistes que escampen els mitjans
El 30 de gener del 2018 és la data de la fallida reinvestura de Carles Puigdemont després de les eleccions del 21-D, quan ERC s’hi va negar i Junts ho va acatar. D’aleshores ençà tot han sigut reculades, promogudes per Esquerra i consentides per JxCat i la CUP. Amb el gest d’avui del president Puigdemont
Al cap d’any del 2021 vaig publicar un apunt amb aqueix mateix títol que ara vull actualitzar atesa la davallada multidimensional de l’independentisme català que s’ha accentuat enguany, especialment, amb la decisió d’ERC d’investir Salvador Illa com a president de la Generalitat. El posicionament d’Esquerra culmina una deliberada desconstrucció del procés que va menar al
La guerra de l’eix iranià contra Israel entra en una fase decisiva en la qual l’estat-nació del poble jueu s’hi juga l’existència, però -com va dir Netanyahu davant els congressistes nordamericans- afronta la guerra amb voluntat de victòria. L’editorial d’ahir del Jerusalem Post descriu encertadament el moment crucial del combat: “Netanyahu is right, ‘challenging days
La conversió de fet d’ER en una sucursal del PSOE ve de lluny: concretament d’ençà l’aproximació a les tesis reformistes de Pasqual Maragall, que Carod-Rovira el considera un aliat per una estació federal i, en canvi, per Joan Puigcercós és un emmirallament orgànic i estratègic envers el PSC que es tradueix l’any 1997 amb el