Aquest matí papallonejava pel Born i voltants i m’he apropat al Fossar de les Moreres. Hi havia unes quantes flors en memòria d’en Xirinacs. M’he preguntat pel caire que prendrien els actes commemoratius que s’hi celebraran enguany. He recordat la frase de Jordi Carbonell, un dels referents ètics i polítics del país, pronunciada en aquest
La notícia de la mort, conscient i volguda, de Lluís Maria Xirinacs Damians m’han fet sentir una profunda tristor, alhora, un munt de records m’han vingut a la memòria. El meu pare, a la primeria dels anys setanta del segle passat, escoltava gairebé totes les vesprades, les emissions en castellà de Ràdio París i la BBC de
“Macià”, de Ramon Arrufat Arrufat, Editorial Fonoll, Juneda, 2007. L’editorial Fonoll és una emanació de la revista del mateix nom que, a més de la tasca informativa local, aglutina una colla de joves historiadors i amants de la cultura dedicats a la recuperació de la memòria republicana i nacionalista de la localitat garriguenca. Els vaig conèixer ja
Joan Roy va publicar l’article “La crisi d’ERC” el 28 de juny de 2007 al diari El Punt que incloïa un referència al meu llibre “L’esquerra de la llibertat”. “La gran abstenció registrada a les últimes eleccions ha fet esclatar la crisi de la classe política catalana. Al PSC, per la greu dimissió del seu
Avui, 9 d’agost es compleix el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fora del president Montilla, i dels mitjans de la premsa del règim, gairebé ningú d’entre la classe política ha fet referència a aquest fet. Pel camí, l’Abat de Montserrat i l’anterior president Pasqual Maragall entre d’altres,
El proppassat 31 de juliol vaig escriure un apunt, titulat “Apagades: quina resposta ?”, en el que em demanava com reaccionarien Esquerra i les entitats cíviques i sindicals davant l’evident fallida dels serveis estatals a casa nostra. Dissortdament, la direcció d’Esquerra no ha estat a l’alçada del discurs teòric del sobiranisme pràctic. Si amb
“L’idée républicaine en Europe. XVIII – XXI siècles. Histoire et pensée universelles”, de Paul Baquiast i Emmmanuel Dupuy, L’Harmattan, París, 2007. Vaig conèixer Emmanuel Dupuy fa uns quants anys, quan vaig tenir ocasió de participar en un col·loqui sobre el republicanisme a l’escola d’estiu del Parti Radical de Gauche, que era la formació on ell
Aqueix article ha estat publicat a Esquerra Nacional, revista mensual d’ERC, número 81, corresponent als mesos de juliol i agost d’enguany, i és una ressenya del llibre escrit conjuntament amb Fermí Rubiralta i Daniel Díaz, “Una història del Front Nacional de Catalunya (1940-1990)”, (Pagès Editors, Lleida, 2006). Una història del FNC (1940- 1990) és el
“Palestina/Israel: un país, un Estado. Una iniciativa audaz para la paz”, de Viginia Tilley, Ediciones Akal, Madrid, 2007. L’autora d’aquest llibre és una investigadora sud-africana experta en anàlisi de conflictes internacionals i moviments d’alliberament nacional. La seva tesi central és la viabilitat d’una solució al conflicte entre israelians i palestins consistent en la creació d’un únic estat,
“Israel et les nations. L’État-nation juif et les droits de l’homme”, d’Amnon Rubinstein i Alexander Yakobson, Presses Universitaires de France, Paris, 2006. No existeixen ni en castellà ni en català textos sobre el sistema polític i constitucional israelià, els jurístes locals no hi paren atenció. I més ens valdria fer-ho atès que del debat sobre el
Antoni Jordà va publicar el proppassat 2 de maig al Diari de Tarragona l’article “Jaume Renyer i el republicanisme”. Recentment, Jaume Renyer acaba de publicar un nou llibre titulat L’Esquerra de la Llibertat. El republicanisme català contemporani(Barcelona, 2007). Renyer és un jurista que combina l’anàlisi jurídica (per exemple, l’obra Quatre anys al Consell Consultiu(2004), amb
El diari Avui pública aquest matí la següent notícia: “La crisi d’Esquerra també arriba a les llistes de les eleccions generals”, en relació al contingut de la qual vull fer les següents puntualitzacions: La primera és que, efectivament, fa aproximadament dos mesos vaig manifestar de forma personal i directa al president del partit, al secretari general
La setmana passada vaig dinar amb un eminent jurísta al qual tinc per amic i mestre. La conversa derivà cap al canvi de lideratge al PP de Catalunya, Daniel Sirera havia estat alumne seu, i la situació política del país. Personalment no segueixo amb gaire atenció l’evolució de la dreta local, ja en tinc prou en estar
L’actualitat política de la setmana ha girat al voltant de l’apagada que ha sofert Barcelona i les reaccions dels diferents partits. Zapatero, i els socialistes locals, anuncien una resposta orientada a satisfer les reclamacions ciutadanes i prometre que l’Estat subsanarà el dèficit. CIU esquiva els termes de fons de la qüestió, els que posen en
Òscar Meseguer va publicar el 26 d’abril d’enguany a l’edició pel Camp de Tarragona del diari El Punt, l’article titulat “L’esquerra de Renyer”. L’amenaça que el Tribunal Constitucional, a instàncies del recurs presentat pel PP, manté sobre un nou estatut de Catalunya ja retallat per un primer braç corrector aliè als interessos interns del país