Ahir al vespre la Secció Local d’Esquerra de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) va tenir l’amabilitat de convidar-me a fer una presentació del meu darrer llibre “L’esquerra de la llibertat”. Malgrat haver-hi partit del Barça una vintena de persones assistiren a la xerrada. La presentació fou a càrrec de la Geraldine García, a qui agraeixo les
Ahir el conseller Castells i el ministre Solbes varen arribar a un acord que quantifica les inversions estatals a Catalunya pels propers set anys donant compliment a les previsions contingudes en l’Estatut del 2006. L’acord ha estat valorat unànimement per totes les forces polítiques com a positiu. Pel PSC és un èxit que satisfà plenament les
Aquesta setmana al Congrès dels Diputats es debatrà una iniciativa del PP que promou la modificació de la legalitat vigent espanyola sobre banderes a fi d’inhabilitar els electes que no la compleixin. El diputat Josep Andreu d’Esquerra s’hi oposarà en nom del grup parlamentari republicà i, des de la societat civil, el col.lectiu “Un país, una bandera”
Prenc prestat el titular d’aquest post del comunicat que ha fet públic la Confederació Sindical de Catalunya en relació a la vaga anunciada pels dies 25 i 26 de setembre i 1 i 2, 11 i 15 d’octubre per part de CCOO, UGT, SEMAF i CGT contra l’eventual traspàs de la xarxa de rodalies a la
Josu Jon Imaz, el dimissionari president del l’Euzkadi Buru Batzar del PNB, ha vingut a Catalunya, on les seves tesis sobre la cooperació amb Espanya tenen més bona acollida, i ha reiterat el seu argumentari oposat a plantejar la qüestió nacional (basca i per extensió també la catalana) com un conflicte polític amb l’Estat.
Ahir al vespre els companys de les JERC de Constantí (Tarragonès) em van convidar a fer una xerrada sobre el republicanisme català contemporani. Amb el Marc Anguera ens varem trobar al Sindicat Agrícola. Els retrats dels presidents Macià, Companys, Irla i Tarradellas ocupen un lloc d’honor al cafè, on també hi ha un quadre, de tamany
Joan B Culla tracta de l’eclosió de les plataformes sobiranistes en l’article que avui publica a “El País” i que titula, “Una Diada particular”. Coincideixo amb ell en que es tracta d’un fenomen protagonitzat per les minories més polititzades de l’independentisme. Personalment participo en algunes perquè crec que cobreixen una funció que els partits parlamentaris
Com cada any, la commemoració de la Diada Nacional suposa l’inici dels curs polític i és el moment de fer balanç i afrontar noves perspectives. Enguany els actes de l’Onze de Setembre permeten diverses valoracions. La primera fa referència a la fallida radical de les tesis que sostenen la desvinculació entre la qüestió nacional i
Ahir, el meu amic i batlle de L’Aleixar, (Baix Camp), Anton María Salvat em va convidar a participar en els actes commemoratius de la Diada i pronunciar una conferència al voltant de dues idees: els canvis en les formes de vida catalanes i la seva relació amb la noció que avui tenim d’identitat nacional.
Aquests dies es parla molt de els diverses plataformes de caràcter independentista que han aparegut amb l’ànim de promoure, des de diferents fronts, el procés d’autodeterminació del poble català. Els mitjans de comunicació no han parat compte en una que em sembla transcendental: la dels Sindicalistes per la Sobirania. Un dels dèficits crònics de l’independentisme català contemporani és l’absència
Avui s’ha donat a conèixer públicament una iniciativa gestada fa unes poques setmanes gràcies a l’ímpuls dels amics Alfons López Tena i Héctor López Bofill. Ells em van convidar a formar part del nucli fundacional, els ho agraeixo i responc afirmativament. No m’ho pensat gaire atès que coincidia amb els objectius del Centre i coneixo de
En l’edició d’ahir del diari Avui, Alfons Quintà va publicar una columna, (com enyoro els seus articles de pàgina sencera), en la qual tractava sobre la polèmica, recurrent a Itàlia, al voltant de les Brigades Roges. El denominat partit armat, expressió del comunisme combatent contraposat a l’eurocomunisme del PCI, ha tornat a ser tema d’actualitat
El PSC (PSC-PSOE) és avui el partit hegemònic a Catalunya sense cap mena de dubte. No solament pel fet de governar la majoria de les institucions del país, sinó per l’ampli ventall social amb el que connecta: des de la burgesia barcelonina (Narcís Serra) a les associacions de nouvinguts que tutela. El PSC és el partit
Ahir va tenir lloc la taula rodona organitzada pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació sota l’enunciat : “Autodeterminació: quin full de ruta?”. A més del relatiu èxit de públic (cent assistents) i el puntual ressò mediàtic, (a Vilaweb i l’Avui), podem extreure’n unes primeres valoracions positives. La primera és que la creació de consensos al voltant
Aquest vespre a les 7, a la sala Abat Escarré, (Rocafort 242, Barcelona), el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ha convocat una taula rodona amb el lema: “Autodeterminació: quin full de ruta?”. És un debat obert, sense voluntat d’excloure ningú. En el post d’ahir ja anunciava l’acte i en aquest d’avui volia fer algunes