Fa un parell de dies, remenant papers, vaig trobar un retall de diari on es publicava un breu recordatori, signat pel MDT, donant compte de la mort de Josep Mariné. Avui fa vint anys del seu traspàs, una ocasió per dedicar-li un comentari i una reflexió. Josep Mariné Rabascall fou un patriota, nascut a
Fa poc vaig posar, per escrit, a Josep Ramoneda com a exemple d’intel·lectual orgànic de l’estat-nació espanyol. Avui vull puntualitzar aquesta qualificació. Josep Ramoneda ha declarat en una entrevista recent a la revista El Temps (número 1200, de 12 de juny de 2007): “Espanya no es una nació arrodonida com França, el projecte nacional espanyol
“L’esquerra independentista, avui”, de Roger Buch, Edicions Columna, Barcelona, 2007. Roger Buch és un dels politòlegs de la darrera fornada sorgida de les universitats catalanes sense els prejudicis, cara a l’estudi de l’independentisme, que han caracteritzat els analistes de la ciència política que han hegemonitzat aquesta funció a casa nostra des de la transició ençà.
Les primeres actuacions d’aquesta plataforma de militants convergents que proposen la desvinculació del seu partit respecte d’UDC són esperançadores. El subsistema polític català es basa en l’estratificació de cinc partits (mes l’afegit circumstancial dels “Ciudadanos”) que ocupen espais ideològics i de poder molt consolidats. Els aparells i les nomenclatures que els dirigeixen dificulten els canvis al
Xavier Rubert de Ventós és dels pocs intel·lectuals catalans que en els seus treballs interrelacionen ambdues perspectives, la política i la psicoanalítica a l’hora d’interpretar la realitat social i nacional. Dissortadament, els comportaments personals i col·lectius dels catalans no són habitualment analitzats tenint en compte les conductes inconscients heretades de la imposició violenta de l’ordre
En el diari basc Gara publico, en l’edició d’avui, aquest article que signo com a president del Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació. El 9 de agosto pasado se ha cumplido el primer aniversario de la entrada en vigor del nuevo Estatuto de Autonomía de Catalunya. La efeméride ha pasado sin pena ni gloria. Sólo un artículo del
Albert Botran ha publicat al portal independentista “Llibertat.cat”, el proppassat 4 d’agost, aquesta ressenya amb el títol “Recepta per a l’independentisme: ideologia i estratègia”. Jaume Renyer té una trajectòria política particular. Va començar militant al PSAN i va fer estudis de Dret que l’han portat a ser membre del Consell Consultiu i secretari municipal a
Sovint apareixen entre els blocaires sobiranistes comentaris interrogant-se sobre si l’efervescència de l’independentisme a la xarxa no és sinó un miratge. Les formes de vida social han experimentat una forta estandarització en les darreres dècades, sobre tot a les ciutats, i els senyals de catalanitat, la llengua en primer lloc, han experimentat un retrocés significatiu.
El passat 14 d’abril, pel Canal 33, es va emetre el documental elaborat per David Bassa “Terra Lliure, punt i final”. Ha estat una iniciativa encertada i rigorosa que ha trencat el silenci imposat sobre l’independentisme combatiu dels anys vuitanta. Dels comentaris que ha suscitat la seva emissió, els més interessants son els publicats sota el
“Itàlia no existeix”, de Sergio Salvi, Curial Edicions Catalanes, Barcelona, 2004. Aquest llibre va ser escrit per l’autor l’any 1996 i vuit anys més tard va arribar al públic català gràcies a l’encertat criteri dels responsables de Curial. Sergio Salvi és un intel·lectual italià que des de l’any 1973, quan publicà “Le nazione proibite”, ha dedicat el
Aquest matí, en el funeral i homenatge a Lluís Maria Xirinacs, tant a Santa Maria del Mar com després al Fossar de les Moreres, entre la multitud, he reconegut rostres que no veia des de fa anys. Hi havia membres dels moviments catòlics que aixoplugaven les activitats antifranquistes, militants del PSAN que em van guiar
Francesc de Carreras publica avui a La Vanguardia un article, titulat “Quosque tandem, Catilina, abutere patientia nostra”, en el qual dona la seva versió sobre la demagògia i la realitat de la política catalana actual. Segons ell, en els darrers trenta anys la política de casa nostra ha estat instal·lada en la demagògia i el somni català. La
Castanyet és un llogaret del terme municipal de Santa Coloma de Farners on Lluís Joanico, la seva dona Elisenda i Anna, la filla, hi tenen obert un restaurant de bon menjar.Els pèsols a la menta i les viandes a la brasa són les especialitats de la casa. Un indret acollidor on no hi falta l’estelada
Aquest matí papallonejava pel Born i voltants i m’he apropat al Fossar de les Moreres. Hi havia unes quantes flors en memòria d’en Xirinacs. M’he preguntat pel caire que prendrien els actes commemoratius que s’hi celebraran enguany. He recordat la frase de Jordi Carbonell, un dels referents ètics i polítics del país, pronunciada en aquest
La notícia de la mort, conscient i volguda, de Lluís Maria Xirinacs Damians m’han fet sentir una profunda tristor, alhora, un munt de records m’han vingut a la memòria. El meu pare, a la primeria dels anys setanta del segle passat, escoltava gairebé totes les vesprades, les emissions en castellà de Ràdio París i la BBC de