Fa justament vint anys que vaig publicar a l’Avui aqueix article que sembla escrit ahir mateix, ja que la pretensió de comprendre Israel és encara una assignatura pendent a casa nostra on les elits subalternes no gosen plantar cara a Espanya però en canvi són d’allò més agressiu -mediàticament i políticament- quan es tracta d’atacar
El congrés de Junts per Catalunya del juny vinent culminarà la fase de reordenació del subsistema autonòmic al Principat, liquidant les vel·leïtats fundacionals de fa dos anys que apuntaven a un tombant estratègic independentista com alternativa a la claudicació sense escrúpols de PDECat i ERC posterior a l’Octubre del 2017. El llarg periple de la
L’apel·lació xarnego (o antigament també xarnec) és un mot despectiu, emprat originàriament al segle XVIII per referir-se al fill d’una persona catalana i d’una no catalana, especialment francesa, i al segle XX envers els immigrants castellanoparlants que viuen a Catalunya, més específicament respecte de les persones de llengua castellana no adaptades lingüísticament al català. A
Fa divuit anys vaig tenir ocasió d’accedir -breument- a l’esplanada de les mesquites bastides sobre el mont del temple jueu de Jerusalem. De les meves impressions i de l’estudi sobre l’estatut jurídic d’aqueix indret en vaig fer un apunt intentant explicar com ha esdevingut l’epicentre de la lluita de l’islamisme contra la sobirania d’Israel. Des
“El cas de Catalunya: Apel·lació a les Nacions Unides” és un document reclamant el reconeixement de l’existència de la nació catalana presentat l’any 1945 a Conferència Internacional per a l’Organització de les Nacions Unides que es va celebrar a San Francisco entre el 25 d’abril i el 26 de juny. El document, en anglès “Appeal
Dos mesos d’ençà de l’agressió russa contra Ucraïna: el govern espanyol guanya punts als ulls d’Europa i els EUA posant-se al costat del govern ucraïnès (quan, si calgués, faria amb Catalunya el mateix que fa Rússia), mentre l’independentisme català se n’inhibeix, (quan hauria d’estar al costat del poble ucraïnès que lluita per la seva llibertat).
El proppassat 20 d’aqueix mes el Col·lectiu Maspons i Anglasell va fer públic el manifest “Pel català a l’escola, rebutgem la proposició de modificació de la llei de política lingüística afegint la nostra veu a les que s’alcen per aturar la liquidació de la immersió acatada pels quatre partits (ERC, Junts per Catalunya, Comuns i
La (no)estratègia del (no)diàleg només duu a la banalització del conflicte entre el poder espanyol i l’independentisme català, sense objectius, ni principis, ni determinació. La repressió judicial interioritzada al Parlament i al Govern fa que cada agressió resti sense resposta: ja sigui el 25% de castellà a l’escola, la connivència del CNI amb els jihadistes
El Consell Nacional d’Independentistes d’Esquerres, en la línia de la Ponència Política aprovada en la II Assemblea, fa pública la declaració que segueix: 1.- El balanç del retorn a l’autonomisme per part del Govern d’ERC i Junts és desastrós en tots els àmbits: deixa a la intempèrie els pares d’alumnes i els mestres que refusen
Abans d’ahir, a Vilaweb: “L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació cercarà el consens de 150 entitats. Prepararan un informe que exposi el consens social amb l’autodeterminació i l’amnistia, que volen presentar el Primer d’Octubre. L’Acord Social per a l’Amnistia i l’Autodeterminació ha començat a caminar avui i ha anunciat que el seu principal i
Plataforma per la Llengua ha fet una crida a la defensa de l’escola en català front a l’embat judicial i la claudicació del Govern de la Generalitat i els quatre partits que li donen suport: “No podem permetre que el Govern cedeixi a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model d’escola
La teoria de la interseccionalitat és una eina creació intel·lectual inicialment pensada per comprendre de manera crítica la multidimensionalitat de les relacions de dominació al si de les societats contemporànies. Pel lingüísta francès Jean Szlamowicz: «L’intersectionnalité est une revendication militante qui n’a aucune réalité scientifique», segons explica encertadament ahir a Le Figaro. Per la sociòloga
La desconstrucció de l’independentisme posterior a l’1 d’Octubre del 2017 no ha menat al retorn de l’autonomisme sinó al provincianisme, tant pel que fa a la mentalitat dels gestors com a les competències disponibles. La ficció del govern efectiu amb la infraautonomia subsistent obliga el Govern de la Generalitat a actuar al dictat de les
El proppassat 26 de març es va celebrar l’assemblea general anual d’Independentistes d’Esquerres que va aprovar aqueixa ponència política: 1. El règim del 1978 —gràcies al PSOE, sobretot— ha aconseguit absorbir les mobilitzacions del 15-M i Podemos, ha doblegat l’esquerra abertzale i ha desactivat, amb el pacte amb ERC via taula de diàleg, una part
El poder espanyol, l’institucional i el fàctic, després d’un efímer acte de contrició per desempallegar dels aspectes més estridents del franquisme i reubicar-se al context europeu, del 1978 ençà va engegar la potenciació de la megalòpoli madrilenya fins a convertir-la en una mena de ciutat-estat via paradís fiscal extractiu dels recursos espoliats als Països Catalans,