Onze mesos de guerra arran de l’atac de caràcter genocida menat pels gihadistes palestins i l’eix iranià contra Israel, i tots els senyals anuncien un conflicte de llarg abast i durada amb final incert. No cal ser un analista militar ni expert en geopolític per assenyalar aspectes que són menystinguts pels mitjans nostrats de Catalunya estant.
Els ostatges retinguts -i executats- per Hamàs constititueixen un evident crim de guerra que els mitjans occidentals exculpen en nom d’una ocupació israeliana culpable i ilegítima per definició. El palestinisme és un dogma assumit pel progressisme global que inverteix els papers d’agressor i agredit. Centrant el focus informatiu sobre Gaza hom obvia el caràcter multidimensional de l’ofensiva de l’eix Iran-Rússia-Xina contra Israel i Occident.
Però, a més, a Gaza l’exèrcit israelià -lluny de perpetrar un genocidi – com bramen tots els còmplices dels totalitarismes- ha aconseguit destruir militarment Hamàs amb un cost de vides pròpies i alienes dels més baixos comparats amb altres conflictes. Emparant-se rere la població civil i els ostatges Hamàs posa condicions impossibles d’acceptar per Israel per tal d’arribar a una treva, sabent que l’opinió pública jueva reclama l’alliberaments dels seus conciutadans.
A aqueixa conjuntura cal afegir les contradiccions del lideratge polític i militar israelià, resumides en aqueix article panoràmic de Freddy Eytan avui mateix a The Times of Israel: Le contrôle de l’axe Philadelphie est-il un atout sécuritaire ou un prétexte politique ? El bloqueig de la situació militar a Gaza impedeix fer front a l’agressió d’Hesbol·là des del Líban que compta amb el silenci de l’ONU (que hi té estacionats cascos blaus com a figurants del teatre de l’absurd).
Per completar el cercle de les adversitats el paper disuasori dels EUA té efectes limitats en el temps i sobre el terreny. La doctrina de no confrontació (adoptada per Carter, Obama i Biden) no resol els conflictes, ni tant sols aconsegueixen acabar amb l’amenaça dels hutis sobre el comerç marítim al golf Pèrsic. Globalment, l’ofensiva la menen els iranians, restant Israel obligat a respondre preventivament de manera limitada davant la retenció imposada pels EUA.
Comptat i debatut, després d’onze mesos de guerra, la posició d’Israel és defensiva i l‘amenaça és existencial.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!