L’operació de les FDI per acabar amb Hamàs a Gaza ha estat batejada Carros de Gedeó i ja ha començat, amb una qüestió punyent pendent de resoldre: la majoria dels familiars dels ostatges retinguts pels gihadistes palestins, els partits d’oposició i la majoria d’estats europeus (i la premsa antisionista) demana aturar la guerra a qualsevol preu per tal que Hamàs alliberi els segrestats, el govern Netanyahu prioritza la desfeta de l’enemic encara que pugui posar-los en risc.
La confrontació interna al si de la societat israeliana és en un punt àlgid que recorda el xoc entre les FDI i els militants de l’Irgun que volien descarregar l’armament que transportava el vaixell Altalena que havien comprat amb els seus recursos. Això va ser el 22 de juny del 1948, al començament de la guerra d’independència. Vint-i-dos morts, entre soldats i milicians va ser el balanç de l’enfonsament del vaixell ordenat per Ben Gurion per tal d’establir un sol exèrcit nacional.
Avui, els morts poden ser els ostatges que assassini Hamàs en veure’s perdut, però la responsabilitat moral li serà imputada a Netanyahu, quan realment està menant la guerra amb sentit estratègic, com ho demostren la desfeta d’Hisbol·là al Líban i del règim d’Al-Assad a Síria.
Post Scriptum, 29 de maig del 2025.
A mesura que la pressió militar de les FDI s’expandeix per Gaza, arreu del món oocidental s’alcen les veus del moralisme hipòcrita demanant l’aturada immediata de l’ofensiva, afegint que hi ha en curs un “genocidi”. El que hi ha són les conseqüències de la guerra pels qui la desfermen i la perden, una realitat que els qui projecten en Israel els seus propis propòsits genocides contra el poble jueu no poden suportar.
Avui, el govern de Netanyahu haurà de respondre la darrera oferta dels mitjançers (EUA, Egipte, Qatar) per una treva parcial. L’oposició interna (Olmert, Golan, Lapid) a ulls clucs i sense cap mena de reflexió estratègica bramen per la claudicació davant Hamàs interioritzant el relat de la culpabiització exclusiva d’Israel. Si Netanyahu es manté determinat a assolir la victòria llençarà un missatge als enemics i als falsos aliats per tal que comprenguin que amb les amenaces existencials no s’hi val a especular. Si cedeix, darrere d’aqueixa concessió en vindran totes les altres que els estats pro-palestins li voldran imposar, sense que aqueixos falsaris hagin de cedir en res, ni reconèixer el dret del poble jueu a viure a la seva terra ancestral.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!