Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

28 d'octubre de 2013
0 comentaris

Notes sobre la companyia Botwin de les Brigades Internacionals

Avui s’escau el setanta-cinquè aniversari de la retirada de les Brigades Internacionals, el 28 d’octubre del 1938, un episodi de gran simbolisme que ha estat commemorat amb activitats diverses arreu del país. Vilaweb n’ha informat puntualment però amb l’afegitó que entre els voluntaris hi havia fins i tot “cubans, grecs, àrabs i jueus”, sense acreditar quants eren els brigadistes procedents dels països islàmics ni reconèixer la importància del component jueu.

 

Entre l’abundant literatura que s’ha generat al voltant de les Brigades Internacionals, vull destacar que l’any passat es va publicar a França el llibre pòstum d’un jueu polonès bolxevic, Sygmunt Stein, que va formar des del començament de les Brigades en tant que comissari polític i que ajuda a comprendre millor la realitat d’aqueix contingent polític i militar en el qual van participar en gran nombre jueus d’arreu del món.

El llibre de memòries de Sygmunt Stein és una crua i lúcida denúncia de l’estalinisme que impregnava el nucli dirigent que controlava les diverses brigades de voluntaris, entre les quals, la que aplegava el contingent polonès -la brigada Dombrowski- va organitzar (excepcionalment i ja avançada la guerra) una unitat de combatents jueus, la companyia Botwin. Stein fou l’encarregat de redactar-ne el butlletí en jiddisch, (enllaço amb un apunt del bloc d’Enric Borràs on reprodueix la portada de la publicació).

La presència jueva entre els brigadistes és molt difícil de quantificar amb precisió, (entre quatre i vuit mil segons les fonts) ja que degut a l’antisemitisme rampant arreu d’Europa molts amagaven la seva identitat jueva per por o per convicció internacionalista i antisionista, ja que molts d’entre ells eren comunistes militants que creien que el triomf de la revolució socialista mundial comportaria la fi de la judeofòbia.

La brigada franco-belga i la polonesa eren les que tenien la més alta proporció de jueus i per això van denominar una de les seves companyies amb el cognom d’un jueu comunista polonès. Els seus darrers integrants van ser delmats en un combat a Extremadura gairebé al final de la guerra.

Per altra banda, entre cent vuitanta i tres-cents voluntaris provinents de la Palestina britànica van incorporar-se pel seu compte a d’altres brigades, la gran majoria jueus sionistes, però també alguns àrabs i tretze armenis.

Post Scriptum, 27 de maig del 2016.

Complemento aqueix apunt amb el que ha publicat avui Francesc Abad al seu bloc Dies de Fúria titulat “Llàgrimes per la Botwin davant el miserable discurs antisemita de la CUP al Parlament” que reprodueixo tot seguit:

“Fa uns dies el Parlament de Catalunya va patir un dels moments més vergonyosos des de la seva restauració el 1979. El diputat de la CUP Benet Salellas va fer una intervenció miserable, repugnantment antisemita, davant d’un dels líders de la centenària comunitat jueva de Barcelona, el sr. Uri Benguigui, un català com qualsevol de nosaltres, el gran pecat del qual per al senyor Salellas era que era jueu.

El senyor Salellas (dic això de senyor per dir alguna cosa, ja m’enteneu) va qualificar Uri Benguigui de “agent estranger”, membre del “lobby sionista” i “botxí”. I en acabar de proferir aquests insults racistes i antisemites, ell i els seus companys (o companyes) de la CUP es varen aixecar i van marxar.És indispensable que el Parlament de Catalunya, en ple, i solemnement, condemni aquesta intervenció que recorda el to i les acusacions del més atroç llenguatge antisemita que mai s’ha viscut a Europa.Esperarem exigents aquest moment. Mentre arriba, aquest cap de setmana, amb uns amics, farem una ruta pels Espais de la Batalla de l’Ebre. Un dels llocs que visitarem serà un petit turó, en la carretera de Corbera d’Ebre a Les Camposines, on va viure les últimes hores la companyia Botwin, de les brigades internacionals, formada per jueus. En aquest perdut turó de la Terra Alta, els brigadistes de la Botwin lluitaven per la República, lluitaven per les nostres llibertats, lluitaven contra el feixisme. Lluitaven per tots nosaltres. I per tots nosaltres van morir, allà, en aquell remot turó, introbable, no senyalitzat, no reivindicat, executats, un a un, per les tropes franquistes.

Aquest és el relat que en fa Jorge M. Reverte al llibre “La batalla del Ebro”, basat, a la seva vegada, en el llibre “Shalom libertad! Judíos en la guerra civil española”, d’Arno Lustinger (editorial Flor del Viento, Barcelona, 2001):

Brigadistes jueus de la Botwin (21 de setembre del 1938). La compañía Botwin es parte de la XIII Brigada Internacional (…). Los de la Botwin son judíos, y cuentan incluso con una publicación propia, que se edita en yiddishy. En sus filas hay judíos palestinos, de los que han acudido más de dos centenares como voluntarios (…)
La compañía ha sufrido enormes bajas desde que comenzó la ofensiva del Ebro. El 30 de julio cayó muerto su capitán Israel Halbersberg en el asedio de Gandesa (…). Desde hace cuarenta y ocho horas, la artillería les machaca con una eficacia terrible. Los morteros de los franquistas completan la tarea. Las trincheras en las que se refugian casi han desaparecido por efecto de las numerosas explosiones. Las bajas se cuentan por docenas y la moral decrece a marchas forzadas. Los hombres saben que sus unidades van a ser disueltas en pocos días. Son sus últimas horas en el frente (…).El teniente Mischa Skorpurinski manda una sección de ametralladoras que hace fuego de contención sobre el enemigo, que ya ha saltado las trincheras. Los acontecimientos se suceden con rapidez. El comandante Mateu, del 5 tabor de regulares, el mismo que protegió la retirada hacia Gandesa el 25 de julio, cae en el asalto. Sus tropas, atacan con fiereza (…). El fragor de las granadas y el polvo enloquecen a los defensores, que casi pierden el sentido. En pocos minutos, los regulares les han rodeado y les conminan a rendirse. Los pocos supervivientes alzan las manos. Un oficial ordena que se separen los españoles de los extranjeros y todos obedecen la orden. El comisario de la compañía, el español Diego Mula, impide a Skopurinski que se desplace con los demás extranjeros, le obliga a quedarse a su lado. Los dos ven con horror cómo los legionarios disparan sobre los prisioneros y los rematan en el suelo, uno por uno (…).La compañía Botwin ha dejado de existir. Ningún gobierno protestará por ello.”

L’endemà o molt pocs dies després, el govern de la República ordenava la retirada de totes les brigades internacionals. Per als brigadistes de la Botwin l’ordre va arribar tard.

Vaig sentir molta, molta vergonya, en escoltar la soflama antisemita del diputat de la CUP. Dissabte caminarem damunt la terra que van regar amb la seva sang tots aquests combatents jueus per la nostra llibertat i contra el feixisme. I no podré evitar llàgrimes d’emoció pel seu sacrifici i d’indignació per, encara, aquest antisemitisme. Però en sortiré més decidit que mai a combatre, com els de la Botwin, el totalitarisme en qualsevol de les seves expressions.”

Post Scriptum, 23 d’agost del 2018.

L’Abraham Lincoln Brigade Archives és una entitat nord-americana dedicada a preservar la memòria dels combatents d’aqueixa brigada de voluntaris que van participar a la guerra del 1936-1939 defensant la República contra el feixisme. Avui publiquen al butlletí “The Volunteer” la ressenya del llibre “Jewish Volunteer, The International Brigades and the Spanish Civil War” (Bloomsbury, Londres, 2017), obra de Gerben Zaagsma, que dedica especial atenció a la companyia Botwin.

Post Scriptum, 16 de desembre del 2018.

Marc Pons publica avui al Nacional l’article: “La companyia Botwin: els combatents jueus a la batalla de l’Ebre”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!