Miquel Roca i Junyent ha fet unes declaracions afirmant que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut català serà eminentment política i que els seus membres haurien de dimitir atès l’espectacle sectari de recusacions mútues que han protagonitzat.
Roca és un polític d’ordre, addicte al poder espanyol i interlocutor privilegiat dels sectors dirigents, econòmics i mediàtics, de casa nostra. Mai ha tingut actituds favorables al dret d’autodeterminació del poble català, sempre ha defensat el sistema constitucional espanyol que va ajudar a crear i ha actuat sempre amb un pragmatisme sense sentit estratègic nacional català. Per això m’han sorprès les seves opinions sobre el Tribunal Constitucional, ajustades a la realitat (que tothora ha volgut emmascarar) del nacionalisme espanyol. Però d’aquí a apostar per una decidida i sincera via sobiranista hi ha diferència i no em sembla que a aquestes alçades de la seva trajectòria política estigui disposat a fer autocrítica i contribuir a l’alliberament nacional de Catalunya.
De fet, Miquel Roca està al marge, o almenys no és capdavanter, dels canvis profunds que s’apunten a CDC i que en el Consell Nacional que han celebrat avui mateix assenyalen a una nova estratègia centrada en el dret a decidir dels catalans. El juliol ho podrem comprovar a la vista de les resolucions del seu congrés. Des de la candidatura d’Esquerra Independentista celebrem sincerament la possibilitat d’un canvi estratègic de CDC i, si arribem a la direcció d’ERC en el proper congrés, restablirem relacions amb la nova executiva convergent per estudiar eventuals col·laboracions en base al dret d’autodeterminació del poble català. Lluny de l’antipujolisme tardà i el peix al cove que practica l’actual direcció d’Esquerra totalment satel.litzada al voltant del PSC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé la crítica a Roca, però aleshores per què governes amb el Montilla, que és espanyolista convençut?. Saps on anirà la setmana vinent el teu president? A sopar a la Moncloa, a pactar el finançament amb Zapatero i els altres barons del PSOE. I saps per què hi anirà? Doncs perquè els d’ERC el mantenim a la presidència i anem empassant gripaus. I ERC piularà pel que s’hi acordi? Doncs no, no fos que perdessin alguns la cadira. El nostre partit necessita una reflexió i n’hi ha 4000 que al juny l’haurem de prendre.
Fa gràcia, i molta pena, veure aquests apunts de “pit i collons”, o potser sense collons. Miquel Roca, “addicte” al poder espanyol. Ja està. El secretari d’ajuntament ja defineix els qui no coneix. I el titlla d’adicte. No ho has dit mai, això, d’addicte, d’en Carod, d’en Montilla, d’en Maragall, de l’Iceta, del Raventós, del Josep M. Sala, de tots els vostres socis, triats voluntàriament dues vegades per la E, sense cap pistola al pit. Puigcercos no es adicte al poder espanyol. No. Nomes es voten investidures de ZP, quan està en minoria(2004), a canvi de res, i se li aproven 3 pressupostosmm consecutius, els de mes baixa inversio estatal a Catalunya en 25 anys. Això seria una addiccio masiva de tota la gent de la E. Pero seria lleig dir-ho.
En Roca no et caurà simpàtic, i com a tu a molta gent. Però dona la casualitat que la majoria del poble català, mentre en Miquel Roca es dedicava full-time i professionalment a la política, sempre va estar entre els 3 politics caalans mes ben considerats. Sempre. I les llistes electorals al Congreso que va encapçalar van treure molts bons resultats, molt bons.
Que una persona jove, que no va conèixer res, que un jove de les JERC pugui escriure això, té perdò. Es pot entendre, encara que no comprendre ni compartir-ho. Però que una persona ja gran, amic personal de Carod i de Benach, s’expressi així, l’invalida, per incapacitat de copsar i d’interpretar la realitat, per a dirigir o presidir absolutament res relacionat amb la política del pais.
I, a més, amb la pseudosuficiència dels fatxendes. El secretari de l’ajuntament de Reus es qui dictamina si un pot o no pot canviar, evolucionar, o mantenir una opinió. Sempre, sempre, la no-política dels de l’avellana ha estat atacar o enlairar les persones, no les polítiques, ni les accions, sempre atacs personals i creació de senzilles etiquetes per a consum de gent sense cervell.
Per què, Renyer, secretari de l’ajuntament de Reus, comparteixes o no, la valores positivament o no, la proposta concreta feta per l’advocat i ex-polític professional, Sr. Miquel Roca i Junyent, des de la seva profunda experiència i vàlua política, de que caldria esperar la dimissió en bloc de tots els actuals membres del Tribuna Constitucional espanyaol, perque se’ls ha de considerar invalidats per a poder emetre sentència sobre l’Estatut català aprovat, a Barcelona i a Madrid, pel Parlament i pel Congreso i pel Senat, i refrendat pel 74% dels votants catalans en referèndum democràtic, i on ERC i PP van fer campanya en contra, assolint un paupèrrim 20% dels vots?
Es tracta d’opinar de les propostes, de les polítiques, de les sol.lucions o alternatives. Més que de “matar” i “denigrar”, per les bones, i amb invents no reals, a les persones.
Malgré tout, què: doneu suport o no a la proposta de que dimiteixin en bloc tots els membres del Constitucional que va fer publicament, donant la cara, com sempre (no fent filtracions com fa la gent avellanera) el Sr. Miquel Roca i Junyent?
I un recordatori: totes les opinions són respectables, però totes les persones, també, totes, i tenen drets no conculcables.
I un valor, com el de la lleialtat, la fidelitat, la permanència, la continuitat, en el cas d’en Roca, fundador de CDC i que en segueix sent membre actualment sense cap discontinuitat temporal, té molt mès valor de coherència que els saltimbanquis que han militat al Psan, al BCT, al MUM, als NE, a l’ENE, a l’IPC, a la CLL, i a tantes organitzacions que han desorganitzat, abans de militar a una ERC ja existent, i contra les llistes de la qual es van enfrontar en eleccions, abans d’entrar-hi, amb pur entrisme, amb garantia de professionalització i menjadora. Aquests que són tant amics seus, Sr. Renyer, aquests, i molts altres de la E, entristes i, molts d’ells, ressentis i revanxistes.
Es una bona alternativa, i proposta, i tant, el que proposa en Roca sobre el Constitucional.
I per que vingui d’en Roca, amic Renyer, no es suficient per a intentar ferir els autors o missatgers. El civisme, la democràcia, la llibertat, la responsabilitat, són una altra cosa.
Salutacions
Andreu
Primer per a tu, estimat Jaume: a mi que en M. Roca haja fet aquestes dclaracions no m’estranya gens. De fet, continua fent allò que ha fet tota la vida. Reformisme español. Autocrítica hom fa quan es té algun dubte de la pròpia actuació. Mai hi haurà revisió d’aquesta banda convergent, sí de l’altra, de la d’en Pujol. Sembla que no se’n recordem dels dbats convergnets dels anys 80-90. Roca feu allò que calia en aquell moment; i no va ser dolent precisament, fins i tot s’inventà allò de l’OPeraió Roca amb el Garrigues Walker. Actualment el que ningú diu és que és infantil fer injerència sobre els afers d’España. A més d’inútil. A nosaltres, no ens hi hauria de preopcupar el més mínim si els membres del Tribunal Constitucional es volen quedar-hi fins a que els esquimals esdevinguen tots negres.
És evident que cal fer un pacte “de país” amb la nova Convergència que isca d’ací uns mesos amb la nova d’Esquerra.
Esquerra ha mostrat a Convergència algunes línies que caldria que implementessen, com ara cerca de gents a la resta de la nostra nació. Saber quins són llurs aliats i llurs persones defora del Principat i fer-los-hi rutllar sincrònicament.
Carxots per als “maulets convergents ” d’ací dessota:
1 Andreu ? : no és ni odi ni ressentiment. Són molts anys d’aguantar anar a les faldes i en braços dels españols, indeferentment dels igne polític español, i pidolant. Massa anys sense contactes amb la resta de la Nació. Massa poca pedagogia per a la pròpia gent votant convergent, tnnts que ja quasi tot estan morts o en vies. I les noves generacions i els nouvinguts. No ha fet una tasca digna Esquerra, Andreu ?
Dins de l’estructura d’una corporació municipal española, gairebé, el Secretri és quasi tan impotant com l’Alcalde. Conèixer els mecanismes de l’estat, ni que siga el de l’opressor és fonamental. Per tant la iteració soibre el càrrec d’en Jaume sols relça l’estratègia d’Esquerra en ocupar llocs de coneixement. I ara dic jo, si s’haguera pactat Esquerra i Convergència quant de temps haguéreu trigat a desfer-vos-n d’Esquerra cercant els Socialistes els de Convergència, cercant la Socioconvergència ?
Això dol…i dol molt, Andreu. El fer penitència ajuda a replantejar-vos extrems fins ara insospitats. ÉS cetrt que el PSOE està més fort, però el PSC està mort des de l’eixida de MARAGALL DE PALAU DE LA GENERALITAT DE DALT. Però això són dinàmiques d’estat no de nació, o si vols de societat.
A Manel Ferran: efetivament, el que ens cal ser del Club de FILLPUTISTES, el de botiflers ho deixarem per a els del Baix LLOBREGAT, d’acord?
El que cal és ocupar el màxim nombre de menjadores. Que un convergent i/o un d’esquerra republicana ocupen eita que un botifler eles ocupen. I en això hem d’estar tots aplegats. Clar que sí entrime. Aquesta guerra és molt dura i l’adversari força més intel·ligent i amb armat molt més sofisticat. Vós erreu la direcció del projectil, no la diagnosi. Això si volem un país nod evisques, sinó lliure i independent.
La tasca fenomenal per a desgastar la dreta españolista al Principat fou durant dècades ajudada per gent d’Esquerra. Ara la que toca és desgastar l’esquerra españolista i amb això cascant a Esquerra, els convergents s’equivoqueu. És molt més difícil açò, perquè ve del lerrouxisme que la dreta que és més salvatge i indocumentada.
El president de tots dos anirà sopar a can Moncloa, i?
Com si es queda tota la setmana a fer vacances. El que s’ha aconseguit és que s’enfronten tots dos i sabem el resultat. l’Estatut reafaitat i inservible. El PSC certificarà la seua mort definitivament i el PSOE eixirà victoriós a costat dels seus col·legues catalans, com sempre.
I la societat del Principat us demanarà més millores socials, econòmiques, etc. i tots dos hi haureu de pactar uns mínims. esteu condemnats a entendre-vos. Sinó, la maquinària del principat quedarà gripada per sempre més.
El vostre President d’ací baix, sopa moltes vegades amb Rajoy, Zaplana, Acebes, Aznar, etc i el problema dels españols és saber si en Paco Camps els pegarà, o no, la punyalada….., i si en cas de sí, quan ?…hahahha.
És la diferència.
Feia dies que per qüestió de temps i de mals de cap no podia entrar al bloc del Jaume Renyer. Em quedo sorpresa i desencisada del baix nivell que tenen les intervencios en aquest article. El Jaume no diu res que objectivament no es pugui demostrar. Personalment he seguit la trajectòria del Sr. Roca i només sé que té un deute històric amb Catalunya que mai podrà solventar. Quan forjava la nova CE de la que n’és pare com es complau sempre en assenyalar no va ni tan sols negociar el concert econòmic per la nació catalana, a diferència dels polítics del País Basc que també estaven al seu costat confeccionant una constitució que tancava qualsevol marge al dret d’autodeterminacio dels pobles i nacions que la integren, segons ella mateixa diu. Així, que deixeu-se de romansos. El Sr. Roca està donant un cop de mà a tots aquells convergents que volen fer un gir al soberanisme, o aparanter-lo, perquè atenent-se a dades i fets objectius, el darrer acte CiU versus Govern espanyol ha estat pactar l’Estatut que NO es va aprovar a Catalunya. Així que per fer demagògies barates, boqueta tancada. Ara el TC en bloc haurà de dimitir, cosa que em sembla molt correcta, però no pas en boca d’un traidor a la nació catalana, i més quan ell, gran jurista, va col.laborar a que la formació, elecció i nomenament del Tribunal Constitucional si que fos eminentment política, motiu només pel qual hauria de callar. I no m’extenc més perquè no em vull crispar, parleu saben del que parleu i deixeu de fer el babau dient bajanades sense consistència. Per acabar, entenc que no tots podeu ésser secretaris d’ajuntament i menys d’un com el de Reus, ajuntament gran, però no barrejeu sis plau, la professió de qualsevol persona que intervingui en el bloc o en sigui el titular amb la seva ideologia, perquè ja ho sabem, de funcionaris i funcionàries tots ho voleu ser, això si, a dit com prova la política convergent de 20 anys a la Generalitat, però el que val és aprovar oposicions i tenir una més que merescuda consideració com a jurista i professional del món local com té el Sr. Renyer, reconeguda en amplis fòrums externs al món polític. Amic Andreu que fa 20 anys que no se que fas però no et va bé, no et posis amb els secretaris locals ni resta de funcionaris, estudia si hi ets a temps i tu també ho podràs ser.
Maria-Teresa