Avui ha començat la campanya promoguda per Hamàs des de Gaza coneguda com “Marxa del retorn” a Palestina que ha de durar fins al 15 de maig, dia de la Nakba, tot contraprogramant els actes commemoratius del setantè aniversari de la creació de l’Estat d’Israel. De moment, ja són quinze les víctimes mortals d’aqueixa operació multidimensional (mediàtica, terrorista, diplomàtica) que cerca rellançar la causa palestina, mancada de cap projecte real de construcció nacional, cercant suport dins el món islàmic amb l’objectiu de la destrucció d’Israel.
El digital israelià Debka publicà ahir el seu anàlisi sobre els preparatius i el objectius que cerca Hamàs amb aqueix títol significatiu, “Hamas Hoodwinks Everyone, incluiding Israel’s Military, with a Double Game (versió francesa a Jewish Forum):
Ever since early February, the Palestinian Hamas terrorist organization that rules the Gaza Strip was widely described by most experts as a declining force – riven by internal disputes between its political and armed wings, losing popular credibility over the economic and humanitarian disasters gripping the enclave – in short, clinging by its toenails to the edge of a cliff. Then, all of a sudden, in the last week of March, the truth came out. Hamas had been working its propaganda machine to generate a false picture of woe and misery and hoodwinked all the parties involved in Gaza’s problems, while cooking up a big scheme.
Even Egyptian President Abdel-Fatteh El-Sisi, who has worked tirelessly to unify the Palestinian movement by patching up the Hamas feud with the rival Fatah party and its leader, Palestinian Authority Chairman Mahmoud Abbas (Abu Mazen), fell for the ruse. So did Abu Mazen who, at 83, found himself and the PA upstaged as corrupt losers, who no longer spoke for the Palestinian people.
And so, too, did the top brass of the Israeli Defense Forces (IDF); they were too busy developing two major security projects: finding and destroying the Hamas terror tunnels snaking from Gaza under the border into Israel; and constructing the deeply-sunk steel and concrete barrier around the perimeter of the enclave. This barrier is designed to obstruct new tunnel-building and hold back terrorist squads bent on attacking civilians and military targets. The negative environment the Hamas masquerade spread over the Palestinian issue also prompted the Trump administration to abandon its peace plans.
After pulling the rug from under all these concerned parties, Hamas has emerged with big plans for a six-week civil protest campaign, and flush with cash for splurging on a making it a spectacular event, to climax on sensitive anniversaries along the way, such as the May 14 dedication of the US embassy in Jerusalem; and the May 15 70th anniversary of Israel independence, which the Palestinians mark as Nakba day, Day of Disaster, and any dates in between, such as Israel’s eight-day Passover beginning on March 30.
Preceded by the terrorist group’s first ever “military exercise,” Hamas engineered a two-track operation. Up front, the March of Return protest was set to go forward as a “peaceful protest”, while at the same time, its “commando” squads conducted infiltrations across the border into Israel to mark out a path for future terrorist attacks..
Exhibiting high organizational skills, Hamas hired a fleet of buses to collect worshippers from all the mosques in the Gaza Strip on Friday, March 30, at 10 a.m. sharp and drive them to a line 500-700 meters from the Israel border, where their preachers lead them in prayer. Participants in the Great March or Return are housed in six tent encampments set up parallel to the 69km-long border, with all the amenities for attracting reluctant volunteers to stay for the six-week campaign. three meals a day, running water, bathrooms and showers, medical facilities and Internet connections and even smooth pathways lined with beds of flowering shrubs. A sandbank separated the protesters from the border.
These preparations are the visible side of the Hamas campaign. The hullabaloo surrounding the March of Millions scheduled for Friday riveted the attention of Egypt, Israel and the Palestinian Authority security services. Thanks to this distraction, they all missed the import of the subversive actions which Hamas had stealthily set in train much earlier.
On March 13, the Palestinian Authority was targeted by a small bomb that was detonated as the convoy of the PA Prime Minister Rami Hamdallah and Intelligence chief Gen. Hamad Faraj drove into the northern Gaza Strip. Neither was hurt, but if there had been any prospect of a reconciliation between Fatah and Hamas up until then, it faded into the distant future. President El-Sisi’s good offices were buried.
On March 22, Hamas security forces raided a building in the Zeitun district of Gaza City and killed four men, whom they claimed were the would-be assassins of the two officials. In fact, the four men were members of an extreme Salafi sect who had nothing to do with the bombing attack.
On March 24, a Hamas commando squad cut through the Israeli border fence and ignited an Israeli crane used in the construction of the deeply-sunk barrier going up – and down – around the Gaza Strip. All four ran back into Gaza before a shot was fired to stop them.
On March 27, another Hamas squad, this one armed with grenades and knives, cut through the border fence, and evaded the notice of Israeli units posted there long enough to walk 20km up to the gate of the big IDF base at Tzeelim. It was only then that IDF and police trackers caught up with them.
On Wednesday, March 28, a military forklift was set on fire by young toughs on the Gaza side of the border, who then turned back; next, an unarmed Palestinian stole across the border and was detained for questioning.
These incidents show Hamas to be testing the water ahead of its plan to use its spectacular “peaceful” protest campaign as another distraction from its real objective, which is to launch a wave of terror in Israel. This wave will rise as the protest campaign gains momentum.
Astonishingly, it took the IDF and its intelligence branch up until Wednesday to catch on to Hamas’ double game. But neither the IDF nor Hamas can be sure of controlling the massed demonstrators, long inflamed against Israel, for six weeks. They may well be penetrated by secret agents of fellow Islamist terror groups, such as the Islamic Jihad or Salafi sect extremists, some of whom are closely linked with the Islamic State’s Sinai affiliate. These militants may lie in wait until their handlers order them to spring out and head for the border, pulling behind them hundreds of young Palestinians spoiling for violence. Israeli soldiers on guard would then be forced to stop the horde before it surges across for the “return” – first with crowd dispersal measures and then live fire.
Post Scriptum, 31 de març del 2018.
Hamàs s’ha mostrat eufòric després dels xocs d’ahir, valorant positivament el començament de la campanya i el ressò internacional obtingut, segons informa The Times of Israel, on també l’editorialista David Horovitz opina que el grup jihadista s’ho juga al tot per tot en els seus infructuosos intents per tal de destruir Israel.
Post Scriptum, 5 d’abril del 2018.
L’exèrcit israelià identifica a deu dels setze palestins morts ahir com a membres de la branca militar d’Hamàs, que només en reconeix cinc, però d’això els mitjans nostrats no en diuen res i més s’estimen divulgar la versió dels islamistes. Els antisionistes nostrats que callen les atrocitats dels règims genocides de Síria, Iran i Turquia ara s’esquincen les vestidures bramant contra Israel i els Comuns i la CUP presenten al Parlament una proposta de declaració condemnant l’exèrcit israelià. Dissortadament, no els preocupa gens que el règim sirià hagi executat 21 palestins al passat mes de març, (més de tres mil des del començament de la guerra al 2011) segons recompte puntual que efectua l’Action Group for Palestinians of Syria.
Post Scriptum, 7 d’abril del 2018.
Ahir van continuar els intents de trencar la barrera fronterera entre Gaza i Israel, significativament els islamofeixistes enarboraren creus gamades al costat de la bandera palestina mostrant així els popòsits genocides que els animen.
9 d’abril del 2018.
Egipte i Aràbia Saudí, segons el Jerusalem Post, pressionen Hamàs per tal que aturi la Marxa del retorn, mentre que l’ANP des de Cisjordània deixa podrir la situació esperant la fallida dels islamistes i l’Iran atia els enfrontaments per afeblir Israel internacionalment i legitimar la seva estratègia genocida per erradicar l’estat hebreu.
Post Scriptum, 21 d’abril del 2018.
Pierre Rehov, veterà del periodisme francès, publicà ahir aqueix article a La Figaro titulat “Un autre regard sur Gaza”, blasmant el tractament mediàtic anti-israelià arran de la Marxa del retorn organitzada pels islamistes.
Post Scriptum, 20 de maig del 2018.
El proppassat 8, Yigal Carmon, president del MEMRI, hi publicà un punyent article sobre el dret del retorn com a element determinant que impedeix tota solució negociada amb Israel i causant de la fallida del projecte nacional palestí, “Vers une extinction politique”.
Avui fa cinc dies, els palestins commemoraren el dia de la Nakba amb una demostració més del seu projecte nacional fallit que no té altra capacitat per oferir que el martirologi de la seva pròpia població amb el propòsit de perpetuar la violència fins a destruir Israel. Hores d’ara és bàsicament Iran i els seus satèl·lits xiïtes qui manté el suport a Hamàs en el context de la seva estratègia de guerra genocida contra el poble jueu, com explicà dos dies abans dels fets l’analista Ron Ben-Yishai a l’edició francesa de Jewish Forum.
És interessant l’article del psicòleg Irwin Mansdorf publicat al CAPE de Jeerusalem el proppassat 17 analitzant l’abisme mental que separa els palestins de Gaza dels israelians (que ha estat també traduït al francès per Jewish Forum).
Atacant les fronteres d’Israel Hamàs ha obtingut una victòria mediàtica i diplomàtica internacional que condemna a l’estat hebreu i exonera de responsabilitat el grup jihadista, com analitza Jonathan Halevi fa dos dies al digital del CAPE de Jerusalem: “Les véritables objectifs du Hamas et le culte de la mort”.
Post Scriptum, 30 de maig del 2018.
El coronel britànic a la reserva Richard Kemp, publicà el proppassat 14 de maig al Gatestone Institute un article on feia balanç de la marxa de retorn: “Smoke &Mirrors: six weeks of violence on the Gaza border. Per la seva part el Centre d’Information Meir Amit sur le Renseignement et le Terrorisme ha publica un detallat informe sobre les 112 víctimes palestines de les marxes sobre la frontera israeliana a Gaza identificant-ne 93 com a militants de grups jihadistes, desmentint així la propaganda islamista presentant els morts com a manifestants civils.
Post Scriptum, 13 de juny del 2018.
El proppassat 16 de maig, la periodista Matti Friedman publicava al New York Times aqueix article on denunciava les fal·làcies propagades per Hamàs i com són validades majoritàriament pels mitjans occidentals convertint els èxits militars preventius d’Israel en derrotes mediàtiques: “Falling for Hamas’s Split-Screen Fallacy“.
Post Scriptum, 31 de març del 2019.
Ahir Hamàs va commemorar a la seva manera el primer aniversari de la Marxa del Retorn, provocant l’exèrcit israelià per després acusar-lo (amb exit a nivell internacional) dels morts haguts, la crònica dels enfrontaments que ha fet l’edició francesa de Jewish Forum destca que alguns del manifestants aixequen banderes turques al costat de les palestines. Malgrat el llençament de míssils sobre la població civil israeliana les FDI no han respost envaïnt la Franja perquè reocupar-la no condueix a res i obliga a l’estat hebreu a fer-se càrrec de dos milions de persones dissortades. L’anàlisi d’avui al CAPE de Jerusalem fet per Freddy Eytan em sembla que reflecteix encertadament la conjuntura actual: “Vivre avec le Hams sans la politique du pire“.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2019.
El doctor en dret Bertrand Ramas-Muhlbach publica avui aqueix article a l’edició francesa de Jewish Forum: “Rapport ONU du 28/02/2019: instrument majeur de délitimation d’Israël”.
Post Scriptum, 30 de març del 2024.
L’atac de caràcter genocida perpetrat pels gihadistes palestins contra Israel el proppassat 7 d’Octubre és la prova del propòsit d’exterminar els jueus del qual són còmplices tots els totalitarismes contemporanis (islamisme, tardo-comunisme, neonazisme, wokisme).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Hamas li interessa que hi hagin morts palestins (i quant més jovenets, millor). L’Estat d’Israel haurià d’anar en compte en no caure en la trampa d’aquests criminals d’Hamas, i utilizar mitjans “no mortifers” (no sé quins, però el més segur que algún n’hi haurà) per tatllar de soca-rel els “suicidis” que mediaticament són presentats com crims d’Israel.
Atentament, i bon dissabte