No hi ha ni al PSOE, ni evidentment al PSC, cap dirigent amb la capacitat i l’ambició de Valls. El seu camp d’actuació és França però el seu discurs reformista pot ser adoptat més enllà de les fronteres hexagonals. El seu exemple personal, combinació d’identitat originàriament catalana (que no exhibeix a la Catalunya-Nord on no gosa parlar català en públic) i franco-espanyol en el terreny d’actuació política és viable només negant el dret del poble català a esdevenir estat. No renega de la catalanitat, però la restringeix al límit subestatal apuntant només hipotètiques reformes institucionals a escala europea superadores de l’actual conflicte nacional amb l’ordre estatal espanyol (i francès).
El seu és el miratge que podria oferir un Pierre Trudeau autòcton (emulant al polític liberal quebequès que arribà a primer ministre del Canadà), però entre la classe política catalana actual no s’albira un personatge amb les qualitats per oferir un projecte modernitzador pel Reino de España, ni aqueix estat està a l’alçada dels paràmetres democràtics del Canadà o la República francesa. La dominació política i l’espoli econòmic del poble català a mans d’un poder advers i arbitrari obcecat a culminar la nostra assimilació forçada dins el conjunt espanyol, no fan viable el discurs de Valls a Catalunya, ni tan sols per reviscolar un PSC que fins fa pocs anys era el principal garant de l’ordre estatal.
Manuel Valls, serà probablement un bon primer ministre per França i potser aspirarà a succeir Hollande al capdavant de la República francesa, però no es pot esperar que resolgui el conflicte català amb Espanya i França.
Post Scriptum, 21 de maig del 2018.
Dissortadament, Manuel Valls ha derivat cap a un jacobinisme integrista que l’apropa més a les tesis de Clemenceau que no pas a les de Trudeau. S’ha posat al servei del projecte supremacista espanyol que encapçala Ciudadanos i potser (no ho crec pas) sigui candidat espanyolista a l’alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de l’any vinent. Si fes aqueix pas no podria retornar a la política francesa on encara no ha dit l’última paraula. Al cap i casal podria ser el candidat més votat (si ERC i PDECat van separats) però difícilment aconseguiria la batllia, i no el veig de regidor d’oposició.
Post Scriptum, 27 de desembre del 2018.
La candidatura municipal que encapçala Manuel Valls a Barcelona té el suport de Ciudadanos però el cap de llista no vol complicitats amb l’extrema dreta. Aqueixa contradicció demostra el poc espai per una opció liberal espanyolista (un Valls/Trudeau) però no neofranquista (PP, Ciudadanos, Vox).
Post Scriptum, 19 de juny del 2019.
Manuel Valls no ha fet un bon resultat electoral al capdavant de Ciudadanos a Barcelona però serà el factor clau del consistori tenint en compte que Colau i Collboni són uns politicastres ignorants i ell és un home d’estat forjat en el mitterrandisme sinistre. No serà mai un Pierre Trudeau ja que l’integrisme espanyol no és el liberalisme canadenc, però serà un enemic disposat a tot al servei del poder espanyol i la burgesia col·laboracionista (amb la qual s’ha maridat) en el conflicte contra l’independentisme català. La desconnexió orgànica respecte de Ciudadanos el posiciona per erigir-se en el capitost de la dreta dura autòctona amb un projecte espanyolista propi.
Post Scriptum, 1 de setembre del 2021.
Definitivament, Manuel Valls ja no serà el Trudeau que liderarà l’encaix de Catalunya a Espanya, ahir a Vilaweb queda clar: “Entre fracàs i fracàs, nou moments polèmics de Manuel Valls. Torna a París per a reciclar-se després de tornar a Barcelona per a reciclar-se. Venia de fracassar allà i ha fracassat aquí”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La feina d’en Valls, un insigne trepa que d’idiologia en té ben poca i a sou dels poders fàctics francesos, no és altra que augmentar la repressió i portar a terme les mesures privatitzadores que volen imposar el Medef i estructures supraestatals de caràcter global ( WB, IMF, etc. ). A més, és un trepa que un cop rera un altre renega dels seus orígens ( clar que per arribar a dalt d’una estructura com el PSF d’escrúpols no se’n poden tenir molts ! ). Pel què fa a Mateo Renzi, és a punt – ho farà després de les europees – de començar un seguit de privatitzacions massives que afavoriran fons de capital americans ( Blackrock, en concret ). La fi absoluta de l’autonomia i de la raó de ser dels estats a través d’uns gestors anomenats polítics sovint amb obscures conexions amb el poder econòmic. Això sí que és totalitarisme.
L’antisionisme no és ni antisemitisme, ni retòrica anti-israeliana: és denunciar una ideologia de caire totalitarista ultra-conservadora i imperialista. És eixe un pensament punta de llança del capitallisme a Israel i en d’altres indrets del món, una forma d’organització econòmica predadora i opressora de les classes socials subalternes ( siguin eixes jueves, musulmanes o cristianes ). Esmentar, per no confondre el sionisme amb la religió jueva, que grups de jueus ortodoxos en denuncien el caràcter elitista i totalitari ( el grup Neturei Karta per exemple ).
Pel què fa a l’islamisme. dir-vos que ha estat finançat i esponsoritzat pels USA – sovint amb connivència del Mossad en flagrants casos com el de Hamas – a tots els països musulmans a través de serveis secrets locals ( saudís o paquistanesos per exemple ) o directament per la CIA per tal de contrarestar moviments nacionalistes de caire panarabista, nacionalistes o anti-imperialistes ( veieu germans musulmans a Egipte a l’època de Nasser ). Els lligams de la família Bin-Laden amb la societat Arbusto i la família Bush en serien un bon exemple. El fonamentalisme islàmic de caire sunita seria seria per Israel i els USA l’enemic necessari per justificar totes les maleses que fan i desfan arreu del món eixa colla d’assassins.
Dir-vos que Iberpotash ( empresa israeliana ) ens ha contaminat bona part dels aqüífers del Bages i ens ha deixat el subsòl fet un formatge de gruyère i que les cases del poble s’esfondren ( i que eixos sionistes no deixen anar ni un duro, no vull caure en l’acudit fàcil ). Que potser eixes potasses del nostre Bages serviran per fer missils que donaran mort a xiquets palestins i dones libaneses àrabs ( a voltes, no ho oblideu, cristians tots ells com naltros ). El sionisme també assassina cristians, teniu-ho ben present això !
Per acabar deixeu-me que dubti en públic ( si us digneu i sou prou valents a publicar aquest escrit al vostre blog ) de la vostra lleialtat nacional car massa sovint els agents sionistes estan a sou de Tel-Aviv i obliden curiosament llur pàtria.
No tindré incovenient a rebatre una per una les vostres mostres de desinformació quan ho considereu necessari.
Jordi Habash