Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de juny de 2019
0 comentaris

Lliga del Nord-Est (d’Espanya)

La fallida de Ciudadanos té punts en comú amb la d’Unión Progreso y Democracia, ambdós han estat projectes espanyolistes fabricats des dels poders fàctics per contrarestar els moviments independentistes catalans i bascs. Tots dos efímers i fallits. Desconec quins plans dels poders reals han precipitat la descomposició de Ciudadanos, però els mals resultats electorals especialment a Catalunya han estat determinants.

El PSOE (i el PSC, evidentment) és l’aposta més segura per garantir l’ordre estatal, per tant no cal la crossa d’Alberto Rivera a Madrid si no és útil a Catalunya. El previsible pas de Manuel Valls a l’òrbita de Pedro Sánchez va en aqueixa direcció. Probablement els moviments per refundar un espai socioconvergent amb el nom de Lliga Democràtica (del Nord-Est d’Espanya) siguin la propera jugada mestra del règim per cercar un suport autòcton contra-independentista, captant els contraris a la línia Puigdemont al si del PDECat i oferint a ERC una coartada al seu sectarisme amb l’hegemonia dins del sistema autonòmic com a premi a la seva contribució a la desconstrucció del procés independentista.

Post Scriptum, 25 d’agost del 2019.

Avui, Vilaweb informa de la constitució com a partit de la Lliga Democràtica (contra la independència) un nou artilugi destinat a ser la plataforma de Manuel Valls en vistes a les properes eleccions autonòmiques. El principal garant de l’ordre espanyol a Catalunya és el PSC, però la nova Lliga pot ser un complement no pas secundari destinat a aplegar els retro-autonomistes de CIU.

Post Scriptum, 18 de setembre del 2019.

Segons informa El Nacional.cat avui s’ha fet el primer pas per bastir una candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya en base a una entesa dels catalanistes de centre.

Post Scriptum, 13 de desembre del 2019.

Vilaweb publica avui un article recopilatori: “L’anhelat partit moderat que La Vanguardia anuncia una vegada i una altra”.

Post Scriptum, 12 d’agost del 2021.

La Lliga Democràtica, el PNC i Lliures acorden de confluir en un sol partit ara que el procés està en fase de desconstrucció per mor de l’acció claudicant d’ERC i Junts, però fan tard si pensen recollir fruits de la seva deserció de fa quatre anys, com a molt poden confluir amb el PDECat.

Post Scriptum, 26 d’octubre del 2021.

Odei A.-Etxearte analitza ahir a Vilaweb la iniciativa d’Àngels Chacón en tant que secretaria general del PDECAt per la creació d’un espai de “centre integrador”: “L’objectiu: bastir un centre integrador amb un projecte de país i de societat definit en termes clàssics de la dreta moderada, que vetlli per una “identitat compartida” d’una catalanitat que també encaixi dins del projecte espanyol i que prioritzi el progrés econòmic i social.”

Es tracta de substituir l’eix nacional pel social, en el seu cas de centre-dreta, com per ERC ho és el centre-esquerra: “És la definició del programa en l’eix nacional allò que més tesa les costures de la formació d’aquest nou espai. La convivència d’una part de les bases del PDECat, que han defensat la independència i els presos polítics, amb membres de la Lliga Democràtica, com ara l’ex-president de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, ho fan complicat.”

També fa una relectura derrotista, com ERC, del referèndum de l’1 d’Octubre, fugint del conflicte realment existent entre els defensors de la unitat d’Espanya i els independentistes, inevitable en tot procés d’alliberament nacional, però inassumible pels qui no s’imaginen altre escenari que l’encaix de Catalunya a Espanya: “Hem d’acceptar que una part de la població de Catalunya es va sentir exclosa d’aquest procés i que segur que alguna cosa no es va fer bé”, ha dit Chacón, que ha esmentat com a referents Pau Casals, coincidint amb el cinquantè aniversari del seu discurs a l’ONU, la carta del darrer president del parlament a l’exili, Francesc Farreras i Duran, i el decret del 1977 de restabliment provisional de la Generalitat, que diu que la Generalitat “és una institució secular, en la qual el poble català ha vist el símbol i el reconeixement de la seva personalitat històrica dins la unitat d’Espanya”. Tres referents que eren tres missatges definitoris: consciència nacional, personalitat històrica i unitat d’Espanya.

Post Scriptum, 24 de juny del 2023.

El PDECat ha acabat essent el retroautonomisme fatxenda còmplice subaltern de l’espanyolisme, fins i tot regirant-se contra els seus fundadors: “Artur Mas opina que el PDECat no s’hauria de presentar el 23-J. El partit lamenta que el president de la Generalitat “ignori allò que és important per a Catalunya”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!