“Comment le peuple juif fut inventé”, de Shlomo Sand, Fayard, París, 2008.
Shlomo Sand és un dels integrants de la fornada d’historiadors israelians que qüestionen radicalment els fonaments mateixos de la societat israeliana i l’Estat sorgit del mandat de les Nacions Unides de l’any 1947, dividint la Palestina britànica en dos estats. La premsa occidental es fa ressò dels plantejaments d’aquest grup d’intel·lectuals que enllacen amb la figura del jueu antisionista forjat pel règim soviètic durant el segle vint.
Ilan Pappe, un altre dels components de la “nova història israeliana”, declarava a El Periódico, el 6 de juny del 2007: “Israel no és una democràcia”. La tesi central de l’obra és l’artificialitat de la nació jueva, un invent dels creadors del sionisme. La lectura del llibre de Sand satisfarà les expectatives dels antiisraelians autòctons que veuran com uns ciutadans de l’estat jueu confirmen les tesis dels enemics del seu poble. Un paper que entre els catalans compleixen els botiflers cosmopolites, els únics catalans acceptats per l’ordre espanyol.
Post SCriptum, 19 de febrer del 2016.
Emmanuel Foucaud-Royer publica avui al digital francòfon JewPop una ben documentada crítica a l’obra i la trajectòria de Shlomo Sand titulada “Suite française. Les dessous d’une pensée radicale”.
Post Scriptum, 7 de setembre del 2021.
Yana Grinshpun fa avui al seu bloc del The Times of Israel un crítica exhaustiva a Shlomo Sand i la seva trilogia desconstructivista del sionisme i l’estat-nació del poble jueu: Quelques aspects du révisionnisme universitaire.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!