“La dictadura de la incompetència”, de Xavier Roig, Edicions La Campana, Barcelona, 2008.
Xavier Roig és un empresari i assagista que destaca per l’estil directe dels seus textos i la contundència dels seus arguments, sustentats sovint amb dades econòmiques contrastables. La seva reflexió va orientada a trobar les causes internes de la decadència de Catalunya, les que són imputables directament als sectors dirigents del país. Com a poble vivim sotmesos a un ordre estatal arbitrari i injust, Xavier Roig és un catalanista de cor que ho coneix prou bé, però no centra en aquest aspecte de la realitat les seves crítiques. L’empresariat autòcton, l’escola pública, els sindicats, els partits i l’administració pròpia són els destinataris de les seves punyents opinions.
La tesi central del llibre és que la incompetència contrastada de molts dirigents i institucions catalanes venen de la falta de concurrència, de contrast públic de mèrits, de llibertat política i econòmica en definitiva.
És un llibre destinat a generar polèmica, és a dir debat, prescindint de les pautes d’allò políticament correcte. Hi ha molts punts dels que tracta Xavier Roig que comparteixo però en voldria matisar un. Conec bé l’administració pública, m’hi dedico professionalment des de fa vint-i-cinc anys i coincideixo amb el diagnòstic global que l’autor en fa: administració i competència no haurien de ser nocions contraposades. Sóc partidari de la lliure competència per entrar a l’administració pública, i per mantenir-s’hi, és a dir estic a favor de les oposicions lliures, públiques i amb exàmens orals. Per contra, les pressions per suprimir les oposicions com a via d’accés a la funció pública i generalitzar els concursos de mèrits són enormes. Un mal senyal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El Marc Arza en parlava fa uns dies, d’aquest llibre
Creus de veritat que s’han de fer exàmens per mantenir-se a l’Administració ?
I això, com ho vehicularies