“Israel et les nations. L’État-nation juif et les droits de l’homme”, d’Amnon Rubinstein i Alexander Yakobson, Presses Universitaires de France, Paris, 2006.
Israel no té constitució sinó una compilació de lleis bàsiques, que es van actualitzant a mesura que les necessitats socials ho exigeixen, com en el sistema anglès i com era el català fins als decrets de Nova Planta. Això permet una major flexibilitat a l’hora d’afrontar les qüestions pendents i, si hi ha finalment un acord amb els palestins, reflectir-ho en un nou text normatiu. Aquesta és la qüestió que traspua per totes les pàgines del llibre.
Els autors afronten la polèmica que hi ha al si dels sectors esquerrans i pacifístes israelians entre aquells que sostenen que és viable una mena d’estat identitàriament “neutre” (sense símbols exclusius de cap de les comunitats que hi conviuen) i els que defensen la compatibilitat entre el caràcter nacional jueu de l’estat i el reconeixement de la seva pluralitat identitària. També fan una exhaustiva relació de les constitucions d’estats occidentals en els que es reflecteix aquesta possible compatibilitat. Cosa poc habitual entre els intel·lectuals israelians, acostumats a mirar més al món cultural nordamericà que a l’europeu, citen esporàdicament el cas català i el basc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
He llegit el post i un article vostre sobre el mateix tema publicat al portal de filosofia d’en Josep M. Terricabras. M’han agradat i interessat tant que he començat a cercar el llibre del qual parleu per internet a les llibreries de Barcelona on creia que podria trobar-lo fàcilment: La Central i Laie. Però en cap de les dues no he tingut sort. Tenint en compte que és un llibre publicat l’any 2006, podem parlar d’un boicot als llibres no escrits des d’una perspectiva "propalestina" acrítica?