Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

4 d'agost de 2007
2 comentaris

Llibres (II)

“Israel et les nations. L’État-nation juif et les droits de l’homme”, d’Amnon Rubinstein i Alexander Yakobson, Presses Universitaires de France, Paris, 2006.

No existeixen ni en castellà ni en català textos sobre el sistema polític i constitucional israelià, els jurístes locals no hi paren atenció. I més ens valdria fer-ho atès que del debat sobre el possible contingut d’un text constitucional per a l’Estat d’Israel està farcit de qüestions plenament actuals per a molts altres països del món, entre ells, el nostre. Aquest dos jurístes israelians analitzen la compatibilitat entre estat jueu i estat democràtic, el lligam entre els jueus de la diàspora i la ciutadania israeliana, els drets de les minories nacionals i el paper de la religió en la vida pública.

Israel no té constitució sinó una compilació de lleis bàsiques, que es van actualitzant a mesura que les necessitats socials ho exigeixen, com en el sistema anglès i com era el català fins als decrets de Nova Planta. Això permet una major flexibilitat a l’hora d’afrontar les qüestions pendents i, si hi ha finalment un acord amb els palestins,  reflectir-ho en un nou text normatiu. Aquesta és la qüestió que traspua per totes les pàgines del llibre. 

Els autors afronten la polèmica que hi ha al si dels sectors esquerrans i pacifístes israelians entre aquells que sostenen que és viable una mena d’estat identitàriament “neutre” (sense símbols exclusius de cap de les comunitats que hi conviuen) i els que defensen la compatibilitat entre el caràcter nacional jueu de l’estat i el reconeixement de la seva pluralitat identitària. També fan una exhaustiva relació de les constitucions d’estats occidentals en els que es reflecteix aquesta possible compatibilitat. Cosa poc habitual entre els intel·lectuals israelians, acostumats a mirar més al món cultural nordamericà que a l’europeu, citen esporàdicament el cas català i el basc.  

  1. He llegit el post i un article vostre sobre el mateix tema publicat al portal de filosofia d’en Josep M. Terricabras. M’han agradat i interessat tant que he començat a cercar el llibre del qual parleu per internet a les llibreries de Barcelona on creia que podria trobar-lo fàcilment: La Central i Laie. Però en cap de les dues no he tingut sort. Tenint en compte que és un llibre publicat l’any 2006, podem parlar d’un boicot als llibres no escrits des d’una perspectiva "propalestina" acrítica?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!