“Ben Gurion: el constructor del Estado judío”, Avraham Avi-Hai, La Semana Publishing, Jerusalem, 1986.
L’autor, nascut a Toronto (Canadà) el 1931 amb el nom de Syd Applebaum, és historiador de professió especialitzat en el món jueu medieval i contemporani. Militant sionista des de la seva joventut, a partir del 1952 emigrà a Israel adoptant el nom d’Avraham Avi-hai i integrant-se a l’equip de col·laboradors del primer ministre David Ben Gurion.
El relat biogràfic que fa del líder sionista està escrit des de la proximitat i la complicitat en una obra de govern de la qual n’és copartícep. No és, doncs, el seu un estudi historiogràfic típicament acadèmic, sinó més aviat un relat testimonial de primera mà sobre les experiències compartides amb Ben Gurion. Aqueixa perspectiva dóna al seu treball un aire sintètic propi dels assessors que envolten els governants i al servei dels qual redacten informes orientats a prendre decisions.
El llibre compagina una síntesi del pensament polític de Ben Gurion i una cronologia raonada de les etapes del procés de construcció de l’estat hebreu i la intervenció que hi va tenir el qui en fou Primer Ministre al moment fundacional l’any 1948. Allò que singularitza el personatge biografiat és la complementarietat entre la seva portentosa capacitat d’anàlisi teòrica i la seva aptitud pragmàtica en el terreny sindical (secretari general d’Histadrut), polític (líder del Mapai) i militar (fou alhora ministre de Defensa durant la guerra d’independència).
He visitat la residència familiar de Ben Gurion a Tel Aviv, una casa funcional de dugues plantes vora la platja que reflecteix la seva personalitat: el seu despatx i biblioteca ocupa tota la planta superior on les prestatgeries atapeïdes de llibres en diversos idiomes donen testimoni de la seva voracitat intel·lectual. El llit, individual, encaixa en un racó, al costat de la taula de treball i davant el foc a terra (una reminiscència de la seva infància a Polònia, ja que aqueixa peça és poc habitual a Israel).
La principal contribució de Ben Gurion a la causa nacional jueva és la combinació entre sionisme i socialisme que va saber teoritzar i fer realitat. Avi-hai ho resumeix així: “En el pensamiento de Ben Gurion, la combinación es dinámica, y conduce de una élite obrera constructora de un país y de un pueblo que servirá de base y de fuerza propulsora a todo el pueblo y a la empresa, hasta una nacionalidad, un estado cuyos ciudadanos formarán un pueblo trabajador. En la práctica, ello significa que el elemento nacional es el objetivo principal, en tanto que el ideal obrero o socialista es un objetivo secundario y también un medio para alcanzar el objetivo nacional” (pàgina 40).