Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

15 de juliol de 2010
0 comentaris

L’Esquerra, entre l’ordre i l’autodeterminació

Encara no ha passat una setmana des de la manifestació independentista del 10-J i la desconnexió entre les forces amb representació parlamentària i els anhels expressats per la majoria dels assistents a la marxa s’han fet patents a la vista de les actuacions dels primers, sia al Parlament de Catalunya sia a les Corts espanyoles.

Però en cas de contradicció més frapant l’està donant Esquerra, l’únic partit oficialment independentista de tots els presents a les institucions autonòmiques i espanyoles. Sense voler entrar a valorar al detall les posicions contraposades entre Ernest Benach o Uriel Bertran, per citar només els exemples més notoris, vull fer notar que Esquerra el que està exhibint és la seva falta total d’estratègia en pro de l’autodeterminació. I això que la direcció actual comanda el partit des de fa dos anys sense oposició interna, per tant no pot atribuir als que vàrem advertir d’aquesta mancança ja fa anys el desori actual. 

Després de la incongruent campanya pel no a l’Estatut al referèndum del 18 de juny del 2006, la direcció va convocar una conferència nacional inicialment per debatre sobre el dret d’autodeterminació, encarregant la ponència base a Joan Ridao. Finalment el document aprovar tractava d’una nació “lliure, inclusiva i moderna”, sense fil argumental coherent pel que fa al dret a decidir. Significativament, aquest era l’eix argumental de la ponència alternativa, que en nom del corrent intern Regrupament va defensar brillantment Albert Pereira. Ben poca cosa queda d’aquell document a la pràctica de l’actual Reagrupament Independentista.  

Al congrés d’ERC del 2008, tampoc de les conclusions se’n ha derivat cap línia estratègica coherent en favor de l’autodeterminació. Només estirabots sobre el tema llençats fora de context per Xavier Vendrell a una calçotada a Reus o per Josep Lluís Carod elucubrant sobre el 2014. L’absència de plantejaments argumentats jurídicament i políticament ha estat conscient i volguda, tot i què encoberta per missatges buits com els de Joan Ridao sobre el Pla B, versionats fins i tot en forma d’un llibre el contingut del qual s’esgota en el mateix títol.

La direcció d’Esquerra ha optat per diluir-se en l’ordre estabert, a base de llençar cortines de fum com la centralitat, la unitat, la pluja fina, l’obra de govern per construir un estat propi, etc.. Creien que l’Estatut del 2006 duraria molts anys i no han volgut preparar una estratègia de ruptura, ans al contrari, si els surten els números tornaran a fer possible un tercer tripartit per desenvolupar allò que queda de l’Estatut després de la sentència del Tribunal Constitucional. L’independentisme actual no té direcció política i en bona part, és així per causa de l’actitud d’Esquerra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!