Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de juliol de 2007
6 comentaris

L’esquerra de la llibertat (III)

Òscar Meseguer va publicar el 26 d’abril d’enguany a l’edició pel Camp de Tarragona del diari El Punt, l’article titulat “L’esquerra de Renyer”.

L’amenaça que el Tribunal Constitucional, a instàncies del recurs presentat pel PP, manté sobre un nou estatut de Catalunya ja retallat per un primer braç corrector aliè als interessos interns del país s’ha convertit en els darrers mesos en el caldo de cultiu que ha adobat i legitimat les veus en favor de la via sobiranista, en bona part fonamentada en un nacionalisme republicà cridat a anar tancant totes les portes que, des dels anys 30, podia mantenir més o menys entreobertes a una aliança amb el republicanisme i el federalisme espanyols, dues referències ideològiques definitivament sacrificades per la línia erràtica del PSOE en aquest debat i les concepcions d’Estat preponderants. L’exconseller Carretero, els plans B i les propostes de calçotada han esvalotat el galliner. Tot just en aquest punt, el jurista de Vila-seca Jaume Renyer, ara només secretari de l’Ajuntament de Reus però que ha estat membre del Consell Consultiu de la Generalitat, company de Xavier Vendrell a l’organització Catalunya Lliure i de Carod-Rovira en els dos viatges a Perpinyà per negociar les dissolucions de Terra Lliure i d’ETA, acaba de publicar el seu treball L’esquerra de la llibertat. El republicanisme català contemporani, un llibre que analitza l’evolució de la reivindicació nacional des de la derrota de 1714. «Un treball [força dens] que permetria encetar un debat a cada full», segons s’hi va referir l’economista Joan Masalles en l’acte de presentació de l’obra.

Començant per la disjuntiva entre foralisme i federalisme com a motors de la lluita per recuperar la llibertat nacional, i passant per la presa de consciència d’una situació d’opressió que desemboca en el catalanisme de principis del segle XX, l’autor se centra en el separatisme català dels anys 20, «un moviment encaminat a l’acció en pro de la independència», i, després d’analitzar «el trauma col·lectiu» del franquisme i les concessions a la transició democràtica estatal, acaba lamentant l’absència d’un «corrent de pensament polític que actualitzi el patrimoni ideològic acumulat pel republicanisme català en els darrers dos-cents anys». El llibre «no és un llibre de partit», com va destacar el mateix Masalles, i no estalvia crítiques a l’actual paper d’Esquerra Republicana, que, segons Renyer, s’autodefineix ara com a socialdemòcrata i d’alguna manera renuncia a les fonts pròpies (republicanes). El jurista recorda «la superficialitat i el vedettisme» d’alguns dels màxims representants del partit com a detonant de la crisi d’ERC entre 1992 i 1996 i, si bé reconeix la importància de l’extensió de l’organització a tots els Països Catalans i d’un creixement fruit d’«un pragmatisme intel·ligent, vinculant l’acció política amb la quotidianitat», li retreu indirectament que hagi deixat la mobilització social en un lloc secundari, darrere de l’acció institucional, i es refereix a l’actual direcció del partit com una «bicefàlia imperfecta» (Carod i Puigcercós).

En definitiva, l’autor planteja per damunt de tot la viabilitat d’un nou procés de reconstrucció nacional a Catalunya a partir d’un compromís per la sobirania i d’una redefinició republicana de conceptes i valors com la laïcitat, la participació ciutadana, el reconeixement de la realitat multicultural, la revaloració del fet social del treball i la defensa del municipalisme, en aquest últim cas amb la legitimitat que li atorga la seva condició de secretari d’Ajuntament. Si el primer objectiu del llibre és emplenar un cert buit d’assaig i reflexió sobre el republicanisme català, l’objectiu final és el mateix que proclama Esquerra, l’autodeterminació, però superant pautes estratègiques com la reforma de l’Estatut o la mera reivindicació del concert econòmic.

  1. Esta clar que en el teu bloc, i pots escriure el que et roti, però, es que sembles el Paco Umbral, ”aquí estamos para hablar de mi libro”… uf Jaume es que em fas esgrimir-me les neurones, apa, diguem, ja han fet la permanent a ERC? Qui ha sortit mes esquilat? he sentit que el Sr. Conseller de Governació, pensa deixar el càrrec per a dedicar-se mes a esquerra. Suposo que es un Bluf.. però diuen que quan el riu fa soroll aigua porta. Mes coses, es cert que el Sr. Carot va anar a una reunió, del govern, per a parlar dels cables de la llum i no va dir res al seu partit, que se suposa que es ERC? Ai senyor, quanta roba i poc sabor, i tan neta que la volem. Be Jaume, no pensis que no et valoro com a escriptor, ja diuen que si en la teva vida escrius un llibre, plantes un arbre, i tens fills ja ho has fet tot. A mi em queden moltes coses per a fer, però de les tres, només n’he feta una, la filla, es guapaaaaaa, només te un defecte, milita a ERC. Apa m’en vaig, que el tros d’home que tinc, diu que si no acabo en 10 minuts, es separa de mi, i nosaltres només tenim una casa!!! Glup!

  2. Torno de vacances i veig Jaume que obres un bloc, cosa que agreixó i que penso seguir de ben a prop, ja se que amb alguns temes, com per exemple el mitja orient no pensem igual però els teus coneixaments i rodatge a la politica de casa nostra sempre els he trobat molt educadors.

    Una salutació

  3. Jaume veig que tens un blog específic. Ànim. Continues amb  el llibre, i trobo que tens l´obligació de parlar-ne….. En aquest pais si un mateix no es fa les coses…… A més a més, no es de safreig, que es un mèrit en si mateix i continuo pensant que no es partidista.

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!