Pere Fullana va publicar al Diari de Balears del 27 de maig de 2007 aquest comentari sobre el meu llibre “L’esquerra de la llibertat”.
“Amb aquest títol Jaume Renyer Alimbau acaba de publicar un assaig polític interessantíssim. Una obra que té la vocació de reflexionar, en clau diacrònica també, sobre el republicanisme català contemporani. A partir de la lectura de propostes d’aquestes característiques, és possible encetar camins de trobada i de reflexió sobre el sobiranisme, la recerca dels eixos que han fet possible el teixit social i polític alternatiu (també amb les seves precarietats) i les estratègies de lluita en clau actual.
Llegint l’article de Joan Mir (Diari de Balears d’ahir, dissabte) hom tenia la percepció de voler caminar en la direcció contrària a aquella que introdueix l’amic Jaume Renyer. És menester defugir els camins de la confusió, l’enredament i les emocions presentistes, per anar a trobar de bell nou les fonts i els orígens de les polítiques alternatives, tant d’aquelles que fan referència a les bases teòriques del pensament, als valors socials i culturals que continuen fent de fonament als casals de l’esquerra; i tenir el seny, el coratge i la clarividència necessaris per analitzar de la forma més acurada possible sobre el sentit de l’esquerra en els temps actuals.
Del llibre de Renyer, com us podreu imaginar, m’ha interessat, sobretot, el capítol sobre les arrels profundes del republicanisme català; unes arrels que a Mallorca per ventura són més superficials o han patit històricament l’handicap de la ressembra. Hom té una certa sensació negativa quan observa, des de la talaia balear, la història de la lluita i del compromís sobiranista.
La presència illenca, amb individus assenyats i propostes col·lectives sòlides, hi ha estat sempre molt viva, en aquella contesa, però també es pot caure en un cert pessimisme historiogràfic o polític de creure que les Illes han tingut una tendència progressiva a la claudicació. Fins i tot, com si aquella energia que fa possible la capacitat de resistència contra els poders corruptes, el clientelisme i els partits d’àmbit exterior, mai no hagués estat suficient per mantenir viu el combat a favor de la llibertat, ni hagués trobat la forma de socialitzar-nos. Per ventura només és una percepció, perquè les arrels hi són i profundes.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!