Avui, el departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, ha fet públic el document titulat “El Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural“. Una primera lectura permet fer algunes observacions.
La primera, no pot ser aquest l’únic document sobre el qual bastir el model d’escola republicana, ja que es tracta d’un text acadèmic ben articulat però políticament correcte dins de l’ordre estatal i autonòmic vigent. El seu contingut és producte del progressisme abstractament multicultural (tot i que formalment planteja relacions interculturals al si de la comunitat educativa) que s’absté de tota reflexió crítica sobre el model d’immersió lingüística actual, que és més un mite que no pas una realitat.
La segona, no hi ha referència de cap tipus a l’hegemonia abassegadora del castellà dins i fora de les aules ni consta que tingui com a objectiu contribuir a una catalanitat integradora (no només lingüística) com factor essencial de cohesió social d’un futur independent que ni s’albira en cap moment del document.
La tercera, hom esmenta la referència del model de l’escola al Quebec però ignora la degradació de la funció ensenyant a l’escola pública francesa molt més propera en molts aspectes a la situació que es pot viure a Catalunya ben aviat degut als canvis en els comportaments dels adolescents, nouvinguts o no, envers l’autoritat del mestre. Atenció a l’aparició de “territoris perduts” de la futura república catalana.
Post Scriptum, 30 d’octubre del 2018.
D’entre les moltes opinions expressades arran de la publicació del document del Departament d’Ensenyament, una de les políticament més lúcides és la de Xavier Diez apareguda avui al seu bloc Espai de dissidència: “De com carregar-se la immersió sense que es noti“. I dels posicionaments dels partits i entitats en destaco el d’Endavant del proppassat 24 que duia per títol: “El nou model lingüístic d’Ensenyament no liquida la immersió lingüística però assumeix alguns dels arguments falsos de Ciutadans, fet que creiem és gravíssim”. Pel que fa al parer dels lingüistes, el de Carme Junyent avui a Vilaweb és el més coherent i contundent: “Ningú té el valor de dir que hem fracassat amb la immersió”.
Post Scriptum, 26 de gener del 2020.
El proppassat 21 d’aqueix mes la sectorial d’Educació de la CSC va fer públic un document valoratiu sobre la situació actual de l’ensenyament a Catalunya que desmenteix les cabòries d’ERC afirmant que la seva gestió serveix per avançar cap a la independència: “Bastir un sistema d’educació públic o desballestar-lo ?”.
Post Scriptum, 2 de març del 2020.
El col·lectiu Docents per la República ha publicat el document “Per assolir la normalitat lingüística a l’escola catalana”, que conté una anàlisi de la situació de la llengua a tots els nivells de l’ensenyament. Parteix del dret dels ciutadans de tenir una escola en català i remarca les mancances actuals, com assenyala Vilaweb:
“Al final del preàmbul, el document diu que la Generalitat de Catalunya ha actuat fins ara amb poca ambició: ‘No ha arribat mai a implantar de manera efectiva, a l’escola catalana, el sistema de conjunció lingüística, sinó només de manera parcial la metodologia d’aprenentatge immersiu.’ Però, sobretot, critica les intencions actuals del Departament d’Ensenyament, amb el nou model lingüístic que es vol implantar: ‘Ara –diu el document–, en comptes de reconèixer els seus errors i indecisions, pretén fer de la necessitat virtut i promoure un nou paradigma lingüístic per a l’escola que admeti la reculada del català com a llengua vehicular i que, a més, obri la porta que aquesta reculada sigui encara més gran, amagant tal pretensió sota l’etiqueta ambigua i altisonant de “plurilingüisme”.”
Post Scriptum, 8 de setembre del 2020.
Comparteixo plenament el contingut d’aqueix comunicat fet públic el proppassat 3 d’aqueix mes:
“Les entitats en defensa de la laïcitat de Catalunya rebutgem la introducció de l’assignatura de religió islàmica i reclamem una educació lliure de dogmes i sense adoctrinament.
S’equipara els privilegis de la religió islàmica amb els de la religió catòlica i s’avança en la segregació de l’alumnat segons les seves creences.
Ateus de Catalunya, Europa Laica – Catalunya Laica i la Fundació Ferrer i Guàrdia considerem que la impartició de la matèria de religió islàmica a les escoles catalanes és una passa enrere per a l’assoliment d’una educació laica. La Generalitat de Catalunya amb aquest projecte avança cap al multiconfessionalisme a les aules i, en definitiva, cap a la segregació de l’alumnat en funció de les creences dels seus pares, mares i tutors.
Amb la resolució aprovada pel Departament d’Educació, aquest curs 2020-2021 s’impartiran classes per part de docents designats per la Comissió Islàmica d’Espanya i que es finançaran amb fons públics. Es tracta d’una equiparació de privilegis amb la religió catòlica, que serveix per a la perpetuació dels mateixos, i un menysteniment d’altres creences i conviccions.
Les tres entitats rebutgem que s’utilitzin els centres per ensenyar dogmes i fer proselitisme. L’espai per a la formació religiosa, catòlica, islàmica o de qualsevol confessió, no han de ser els centres educatius i no ha de ser finançada amb fons públics.
Defensem l’educació laica perquè és integradora i inclusiva, perquè respecta les creences de l’alumnat sense imposar-ne cap sobre les altres. Per aquest motiu, defensem que l’assignatura de religió, de qualsevol confessió, ha de quedar fora de les escoles sostingudes amb fons públics. En cap cas obviem la importància històrica i cultural de la religió, però aquests coneixements es poden ensenyar transversalment des d’altres assignatures com la història o les ciències socials.
Des del nostre compromís per assolir la laïcitat a Catalunya i a Espanya, demanem al conseller d’Educació, Josep Bargalló, que adopti mesures per evitar la segregació per creences, que avanci en la construcció d’una escola laica, inclusiva i que respecti la diversitat, en un model que fomenti la lliure consciència i el pensament crític de l’alumnat.”
Post Scriptum, 20 d’agost del 2021.
L’editorial d’ahir de Vicent Partal a Vilaweb confirma les previsions d’aqueix apunt: “La “taxa Junqueras” i les conseqüències per a la llengua catalana. L’independentisme, en definitiva, ha comprat el discurs de Ciutadans de cap a peus –i, de fet, ara ja compra fins i tot els insults de Ciutadans contra els qui diem que no hi ha país possible sense llengua”.
Post Scriptum, 23 de novembre del 2021.
Avui s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem liquidant sobre el paper una immersió lingüística a l’escola que no existia en la realitat. Cal rellegir aqueix paràgraf de l‘entrevista a Pau Vidal abans d’ahir a Vilaweb:
“Assumpció Maresma.- Ja que vàreu ser dels primers a posar sobre la taula que la immersió lingüística era una ensarronada, que no es feia ni es fa, volia demanar-vos què vàreu pensar quan fa pocs dies el conseller d’Educació us va donar la raó?
Pau Vidal.- Doncs… la veritat, em va fer pena. Pena per nosaltres, que hem empitjorat la situació amb trenta anys de política de l’estruç, i pena per la llengua, que no es mereix uns parlants (i uns dirigents encara menys) tan porucs. Això sí, em va reconfortar que es comenci a reconèixer, ni que sigui tan vagament, la gravetat de tot plegat.”
Post Scriptum, 11 de desembre del 2021.
Ot Bou va fer una diagnòsi punyent el proppassat 26 de novembre a Vilaweb, “Donar l’espasa als mestres i quedar-se l’armadura”, de la qual cal extreure’n aqueix paràgraf: “El senyor Josep González Cambray, ara conseller d’Educació, tenia un lloc preeminent en l’equip del conseller anterior, Josep Bargalló. N’era concretament el director general. No se sap si és que hi treballava a contracor, però ara Cambray no es fa responsable de les declaracions de Bargalló, ni de la posició sobre la immersió lingüística que tenia el departament en què ell feia tasques dirigents –potser perquè si se’n fes responsable, hauria de dimitir. Cambray treballava per Bargalló el desembre passat, quan Bargalló va dir que la sentència del TSJC que liquidava la immersió seria liquidada, al seu torn, per la llei Celáa, la nova llei d’educació espanyola, que Esquerra Republicana havia aprovat precisament perquè deien que blindava la immersió. Bargalló va treure pit de la capacitat negociadora del seu partit, i menystingué la sentència, que imposava la quota obligatòria d’un 25% de castellà a totes les escoles del Principat. “Ara que és a punt d’aprovar-se al senat la nova llei, n’hi ha que pretenen de retornar al passat. La política educativa a Catalunya –ni enlloc– no la fan els jutges. Una resolució que saben que no tindrà cap efecte ni cap conseqüència”, va dir, en un piulet.
El fet cert és que llei Celáa no tan sols no blindava res, sinó que va aconseguir una fita sense precedents: que per primera vegada un partit independentista, Esquerra Republicana, votés a favor d’una llei que encomanava al Ministeri d’Educació espanyol la tasca de garantir el dret dels alumnes a rebre ensenyaments en castellà. Montse Bassa argumentà aleshores que la llei Celáa no deia això, perquè no parlava del ministeri sinó de les “administracions educatives”, i a Catalunya ho és la Generalitat, va dir. Tot allò que ha vingut després és demolidor per a Esquerra, perquè no tan sols ha demostrat que s’equivocaven, sinó que si no van adonar-se’n aleshores, van ser uns gamarussos, perquè el govern espanyol ni tan sols va dignar-se a esmentar en l’exposició de motius de la llei la suposada protecció de la vehicularitat del català. Però ara, més enllà de Twitter, sembla com si tothom hagués decidit de fer veure que Bargalló mai no va dir allò que va dir, que la posició del govern no va ser que no passava res, que tot plegat torna a ser cosa d’una justícia que va per lliure. Hi ha com un silenci, com una displicència, com si la culpa d’Espanya ens disculpés les negligències”.
Post Scriptum, 11 de febrer del 2022.
Abans d’ahir a Vilaweb: “Malestar pel nou règim lingüístic que prepara Educació a Catalunya i que rebaixa la immersió. El currículum educatiu que elabora el Departament d’Educació dóna “autonomia” als centres perquè decideixin el nombre d’hores en català i en castellà segons l’entorn sociolingüístic“.
Post Scriptum, 1 d’abril del 2022.
Ahir Vilaweb entrevista Carles Riera, diputat de la CUP, sobre la immersió lingüística i la sentència del 25%: “Està tot servit perquè el projecte de Ciutadans sigui el que triomfi”. Per la seva banda, els sindicats USTEC-STEs, la Intersindical, la CGT i la COS; el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i les Associacions de Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) han convocat una manifestació per aquest dissabte contra el pacte de política lingüística assolit per ERC, Junts, PSC i Comuns. Aquestes organitzacions consideren que la proposta per modificar la Llei de política lingüística suposa “el punt i final” del model d’immersió, demanen la retirada de la proposició i l’obertura d’un “debat ampli” amb professionals de l’educació, famílies i estudiants per “consensuar el futur model lingüístic”.
En un comunicat, els convocants afegeixen que amb la proposta es trasllada la responsabilitat als equips directius, desprotegit els docents de possibles denúncies o pressions. A més, reivindiquen que no compta amb el consens necessari entre la comunitat educativa. Manifest: Que no ens retallin la Llengua, Escola Pública i en català
“La immersió lingüística en català ha estat des dels seus orígens, a Santa Coloma de Gramenet, un model de referència de l’escola catalana El model es basa en principis pedagògics. permet el ple domini competencial tant del català com del castellà, cerca la no segregació per motiu de llengua, aixl com la cohesió social, i ha comptat amb un ampli consens social i polític.
Fa setmanes, es feia pública la sentència ferma del TSJC que estableix un mlnim del 25% del castellà a les aules, donant dos mesos a la Generalitat per a implementar-la, termini que acaba aquesta setmana. Un cop més, la maquinària judicial de l’Estat s’imposa sobre la voluntat del poble català, en aquest casa causa de la demanda que el Ministeri d’Educació va fer l’any 2015 per tal que es fes efectiva la vehicularitat del castellà a les escoles catalanes que havia determinat la sentència del Tribunal Constitucional del 2010, i la retirada de la qual els partits parlamentaris catalans, amb la seva inoperància habitual, es van oblidar de negociar a nivell estatal quan en van tenir l’oportunitat.
Fa pocs dies, ERC, Junts, PSC i Comuns, van presentar una proposició per modificar la Llei de Polltica Lingüística amb l’objectiu d’aplicar la sentència del TSJC, donant al castellà rang de vehicular i traslladant als centres la competència per determinar percentatges de cada llengua segons la seva “realitat sociollng0lstica”.
Les entitats sotasignants considerem que aquesta proposta suposa el punt final al model d’immersió, que ja ha estat progressivament desmantellat des de fa anys i que trasllada la responsabilitat als equips directius, desprotegint els docents de possibles denúncies o pressions, i sobretot, que no compta amb el consens necessari entre la comunitat educativa. És per això que reclamem la retirada de la proposició, l’obertura d’un debat ampli amb el conjunt dels agents socials: professionals de l’educació, famílies i estudiants, per consensuar amb aquests el futur del model lingüístic, que ha de basar-se en el català com a llengua vehicular, ha de comptar amb els recursos suficients, especialment de suport a l’alumnat com ho són les aules d’acollida i continuar garantint la cohesió social i la pervivència de la llengua.
Amb aquesta finalitat, convoquem tota la societat catalana a una manifestació multitudinària aquest dissabte, 2 d’abril, a les 18h a Plaça Sant Jaume, per anar fins al Parlament i fer sentir la nostra veu en defensa de l’escola en català.
Per blindar la immersió lingüística i per reforçar els recursos d’acollida!
Contra la segregació per motiu de l.lengua i contra la judicialització de l’escola! Retireu la proposició, consensueu amb la comunitat educativa!
Post Scriptum, 25 d’octubre del 2022.
Abans d’ahir a Vilaweb, “Fem la immersió inversa”: crit d’alerta per l’ús del català en les extraescolar. Testimonis de dues escoles de primària constaten el retrocés de l’ús del català en activitats extraescolars”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!