Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 de gener de 2026
0 comentaris

Les diferències entre la lluita per la llibertat dels iranians i els kurds i la causa palestina

L’atac del gihadisme palestí contra la població israeliana el 7 d’octubre del 2023 ha aixecat a casa nostra i arreu d’Occident, un cop més, una onada d’indignació selectiva contra Israel que contrasta amb el silenci còmplice amb les massacres quotidianes perpetrades per règims genocides de Síria, Iran i Turquia contra el poble kurd i la teocràcia xiïta contra el poble iranià.

Quina diferència hi ha entre la causa kurda, la iraniana i la palestina ?

Doncs que les primeres són l’expressió de la lluita d’uns pobles per la seva supervivència i  per dotar-se d’un règim democràtic, igualitari entre homes i dones, i interconfessional, cadascún d’ells té el seu projecte de construcció nacional específic basat en una història mil·lenària.

Per contra, els palestins, no són una nació sinó part de la comunitat àrab que cohabitava amb altres minories nacionals, entre elles els jueus, el territori de l’actual Israel durant els segles de dominació turca. Però no és un poble, Gaza era d’Egipte i Cisjordània era jordana fins al 1967, i no té un projecte nacional, només és l’instrument per la destrucció d’Israel en mans de fraccions canviants del món islàmic que el financen i el recolzen internacionalment. Certament, hi ha una població àrab autòctona, que no es va avenir a compartir la terra amb els jueus seguint la resolució de les Nacions Unides del 1947, que va optar per la guerra, la va perdre i es nega a negociar una solució en base al reconeixement del dret d’Israel a existir.

Que els palestins no són un poble ho demostra el fet que no són solidaris amb cap nació que lluita pel seu alliberament arreu del món, (els catalans ho hem comprovat veient com fan costat a l’unitat d’Espanya) i ho han demostrat aqueixos dies fent costat a Turquia en la neteja ètnica dels gihadistes sirians contra el poble kurd. I amb el suport majoritari a l’aliança entre Hamas i la dictadura iraniana per destruir Israel. Cap suport de l’Estat de Palestina a la revolta del poble iranià, allavòrens no és d’estranyar que els insurgents apedreguin la seva ambaixada a Teheran, un fet que mai serà notícia ni a TV3 ni a Vilaweb.

De Catalunya estant la partitocràcia tranversal del progressisme abstracte i banal i les seves antenes comunicatives han decidit que no interessava que se’n sabés res ni de la revolta iraniana ni la lluita dels kurds contra els genocides gihadistes. El palestinisme ha copat el relat mediàtic que ha presentat l’islamisme com un moviment antiimperialista contra la dominació d’Occident i el seu producte, l’estat-nació del poble jueu, Israel. 

Aqueixa fal·làcia alimentada interessadament per les elits polítiques i culturals occidentals amarades de superioritat moral i antisemtisme glamurós s’està ensorrant davant la resiliència del poble jueu, la resistència dels kurds i la revolta dels iranians, tots tres actuant conjuntament  per  enderrocar el règim autoritari, misogin, homòfob i antioccidental dels aiatol·làs i aturar el sinistre expansionisme otomanista d’Erdogan (soci de Zapatero a l’aliança de civilitzacions). 

Com escriu avui Josep Gisbert al Nacional.cat, “El miserable silenci còmplice sobre l’Iran“: “Si finalment el  fan caure, serà el primer poble que s’alliberarà del totalitarisme islàmic, i això suposarà un canvi de paradigma al món sencer.” Efectivament, “Si la revolta prospera, el món podria estar davant d’un canvi geoestratègic de la magnitud de la caiguda del mur de Berlín el 1989 i l’enfonsament del bloc soviètic”, i aqueix capgirament agafarà fora de joc els dirigents nostrats, mediocres i mesells, incapaços de copsar la significació del projecte independentista de la Cabília i de la ruptura de les fronteres colonials arran del reconeixement de Somalilàndia per part d’Israel. Seguiran bramant inútilment en pro de la Palestina del riu al mar, com tots els perdedors.

Iranians i kurds tenen la solidaritat i l’ajuda limitada però honesta i coherent d’Israel, però el rol determinant dels EUA està subjecte als seus interessos estratègics; poden enderrocar militarmemt la dictadura iraniana però estan lliurant els kurds de Siria a Turquia, no així els de l’Iraq l’autonomia dels quals està preservada per la presència de le stropes nordamericanes.

Post Scriptum, 26 de gener del 2026.

L’absència de reposta solidària dels pro-palestins nostrats envers la revolta del poble iranià, i la resistència kurda contra els gihadistes sirians mostra la seva indignitat per parlar de justícia i llibertat per les persones i els pobles, començant pel nostre.  Ahir a la manifestació de Barcelona en solidaritat amb Rojava s’hi van aplegar només uns quanst centenars d’assitents, amb banderes kurdses i alguna estelada, cap de palestina. Cap presència significativa de representants cívics i polítics catalans. La causa palestina només serveix a l’expansionsime islamista multilateral i a les dictadures russa i xinesa que l’utilitzen per afeblir Occident.

Post Scriptum, 5 de febrer del 2026.

KurdiscatNou publicava abans d’ahir la reacció dels pro-palestins: “Insults i amenaces, a Plaça Catalunya, contra exiliats iranians i kurds que denunciaven la matança perpetrada pel govern iranià amb desenes de milers d’assassinats de civils les darreres setmanes”.

Post Scriptum, 6 de febrer del 2026.

M’agrada la ironia de l’escriptora francesa Maud Tabachnik avui a Tribune Juive: “Que ce soit pour les Chrétiens d’Orient, les Kurdes qui se sont battus pour nous contre Daesh, les Azadis, les Arméniens ou les Juifs, les Européens avaient piscine ces jours -là“.

Au dernier chiffrage: 70 000 morts. Blessés : chiffre inconnu et pour beaucoup sortis de force des hôpitaux aux fins de mutilations. Coût aux familles pour  récupérer une dépouille : 2000 dollars.

Qui a fait ça et où ? Des assassins pompeusement nommés « Gardiens de la Révolution » et des milices irakiennes mercenaires, à Téhéran et autres localités. Âges des victimes: de 3 ans à plus.

Qu’a dit Monsieur Gaino, ci- devant ancien ministre de Sarkozi sur LCI ?

« … Je sais bien, mais si une intervention n’a pas un projet du lendemain, elle ne servira à rien. Et Jusque- là cette opération n’en a pas. On ne peut pas espérer un changement de régime en bombardant ».

Ah, bien dit, monsieur l’ancien ministre et présentement acteur de plateaux-télé, occupation aussi rentable que sa précédente, et moins casse gueule. Mais si dans la dernière guerre, celle des cinquante millions de morts, les alliés avaient pensé comme monsieur Gaino, où l’on serait, « nous autres, aujourd’hui ?  »

Car des massacres de cette taille, c’est une guerre, pas une opération de police comme le dit suavement Poutine, s’agissant de l’Ukraine.

Mais c’est sûr que Poutine n’hésite pas comme Trump quand il s’agit d’agir.

Les doutes, Monsieur Poutine, grand allié, à la fois client et fournisseur  du régime des Mollahs, n’en a pas,  tandis que Trump doute, hésite, calcule, comme le clament les « experts » qui répètent à satiété ce qu’a dit  celui qui a parlé avant lui, perroquets satisfaits de notre télé, criant que Trump est une girouette qui dit une chose et son contraire le lendemain. Tandis que les nôtres, les Macron, Sanchez, et leurs potes, sont toutes voiles dehors pour aller guerroyer afin d’honorer la parole donnée, et qui jamais ne reviennent dessus.

Ils me font penser aux parents si fiers du gosse qu’ils ont pondu qu’ils lui trouvent toutes les vertus.

Ah misère, qu’est -ce que ce monde que l’on nous a vendu contre une pomme et un serpent?

L’année de la guerre du Kippour (septembre 1973) j’étais sur un tracteur en train de tondre le jardin de mon frère dans sa maison normande. Il faisait délicieux cet automne-là, la lumière dorée du soleil qui se couchait se  faufilait au travers des branches des arbres, et les oiseaux du coin s’en donnaient à gorge déployées dans leur concert, une fête, quoi !  Et moi,  bêtement, ou machinalement, ce qui est pire,  j’allume le petit poste de radio qui m’accompagnait,  et, malheur,  je tombe sur un journaliste très énervé annonçant le franchissement par l’armée égyptienne du Canal de Suez en ce début de la fête du Kippour.

J’en suis restée pétrifiée. Comment les hommes, tous ceux qui adorent l’odeur du sang des autres,  ces hommes vaniteux et vains qu’une breloque sur le col d’une vareuse fait se gonfler et grandir à toucher le ciel, et dont dont les noms parsèment l’Histoire, ces immondes tyrans, ai-je pensé, ont-ils jamais tondu l’herbe un soir aussi doux que de la soie ?

Fort bien, messieurs et mesdames les couards, qui en plus n’êtes pas aidés sur ce coup car ce ne sont pas les Israéliens, (pour la plupart juifs) qui se défendent, mais seulement une population (pour la plupart musulmane)  faisant face à des « humains » monstrueux mais musulmans.

Problème. Est-ce que l’ont peut dire, humains monstrueux, style Hamas, éventrations, décapitations, bébés brulés, femmes violées par la soldatesque quand ce sont des Musulmans qui le font contre des frères ?

Pas facile. Ah bien sûr, ce que l’on peut faire néanmoins  en toute quiétude, c’est traiter le président américain de cinglé, d’agité, de grossier, de girouette, alors que les Européens et les pays arabes se sont montrés si déterminés pour se précipiter en se bousculant  dans leur impatience pour sauver les opposants iraniens massacrés. Bon, mais c’est pas pareil. Comme il n’y a pas de Juifs dans le coin, ou alors planqués dans une structure du Mossad pour donner un coup de main aux insurgés, on ne peut clairement pas traiter de génocidaire le beau vieillard noyé dans sa barbe blanche percée de deux trous noirs figurant son regard, et envoyer les « contrevenants » devant la Cour Pénale Internationale.  Ils ont quand même d’autres chats à fouetter. Et les génocidaires, comme l’ont clamé les différentes extrêmes gauches et leurs porte-voix, les universités et leurs universitaires, encouragés par le peuple de petits blancs étrangement semblables quand on les observe avec attention, à leurs arrières grands parents qui en 1941 et les années suivantes ont apporté leur concours efficace aux différente forces d’occupation allemandes en Europe.

Mais ce n’est pas nouveau, que ce soit les Chrétiens d’Orient, les Kurdes qui se sont battus pour nous contre Daesh, les Azadis, les Arméniens ou les juifs, les Européens avaient piscine ces jours -là.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!