L’Associació Catalana d’Amics d’Israel ha fet pública la solidaritat amb Èric Herrera, component del conjunt Amusic Skaaz Band que hagué de suspendre l’actuació prevista abans d’ahir a la Festa Major Alternativa de Manresa per les amenaces dels
antisionistes nostrats. Cal defensar tothora la dignitat i la llibertat de les persones i els pobles, i denunciar les actituds totalitàries d’aquells que boicotegen a un artista “acusant-lo” de ser amic d’Israel. No podem permetre que
els diversos totalitarismes que convergeixen en l’odi a Israel regnin impunement en la Catalunya que estem en camí de construir.
“Arran de l’amenaça antisemita contra el músic Èric Herrera, comencen a aparèixer veus que sostenen que no hi ha
antisemitisme sinó “només” antisionisme. Aquesta és l’única diferència entre els antisemites de dretes i els d’esquerres. Els de dretes no intenten dissimular el seu odi a allò jueu dient que ells no estan contra els jueus, però sí contra l’estat. Els d’esquerres (o preteses esquerres) d
iuen que no són antisemites per dues raons: perquè no estan contra els jueus i perquè els àrabs també són semites (un truc molt barat, aquest). Per il·lustrar-ho ràpidament afegeixen que tenen amics jueus. Els esquerranosos diuen que són, no obstant, antisionistes, això és, estan contra l’Estat d’Israel.
Després de la Xoà, al món occidental com que dir-se antijueu no és presentable, alguns substitueixen el terme “jueu” per “sionista”. Però no per això deixen de ser antisemites. Continuen aplicant els mateixos esquemes que s’apliquen als jueus ara a l’Estat d’Israel. I hi estan en contra perquè és precisament l’únic estat jueu del món. El consideren il·legítim i, per tant, mereixedor de ser eliminat. Els antisemites més curosos per no aparèixer com a tals gosen dir que no estan contra Israel però sí contra les seves polítiques.
Efectivament, hom pot criticar les pràctiques de l’Estat d’Israel en determinats moments i no ser antisemita. De fet, això passa molt i amb molta intensitat a Israel, tal com es reflecteix a la seva premsa lliure. El problema és quan ràpidament es traspassa la línia de la crítica legítima i es blasma Israel amb un estàndard que no es té a cap altre Estat. Quan això passa és antisemitisme. I quan es diu que Israel és un estat que practica l’apartheid s’està fent antisionisme i, és clar, antisemitisme. Quan es diu que “el sionisme és racisme” es vol deslegitimar el dret del poble jueu a tenir el seu propi estat. Per tant, que ningú no s’enganyi: l’antisionisme és antisemitisme. I els qui ho neguen són antisemites, però no ho saben (o sí, i tant els fa).”
Post Scripum, 1 de setembre del 2013.
Excepcionalment Vilaweb publica un article sobre Israel que clarifica que significa ésser sionista i divulga la realitat d’aqueix país, tan divers ideològicament que permet l’autocrítica més radical en llibertat. Andreu Barnils, des d’Israel estant, amb l’article valerosament titulat “Sionistes”, aporta referències bibliogràfiques suficients per formar-se una idea de què és Israel veritablement. Gràcies Andreu pel teu esforç i el teu compromís, però els antisionistes nostrats són gent que adopta actituds totalitàries, fanàtics que no poden admetre la seva ignorància i no et llegiran.
Post Scriptum, 2 de setembre del 2013.
Ahir mateix la redacció de Vilaweb va reaccionar a l’article d’Andreu Barnils contraposant al costta mateix de la seva opinió el comunicat de la Festa Alternativa de Manresa reafirmant-se en el boicot al conjunt Amusic Skaaz Band amb un argumentari propi de l’estalinisme. Com va comentar Josep Maria Renyé (antic militant d’EPOCA refugiat a Israel) al seu facebook, no es poden dir més mentides en tan poques paraules.
Segons aqueixa gentola “l’alternativa” que proposen deu ésser refundar l’URSS des de Catalunya. Cara a l’edició de l’any vinent poden convidar a la substituta de la malhaurada cantant nord-coreana que ha estat afusellada la setmana passada per la gelosia de l’actual esposa de Kim Jong-un envers l’antiga nòvia del president hereu. Cao de Venós, que és ben acollit als casals “populars”, els gestionarà l’actuació.
Post Scriptum, 5 de setembre del 2013.
Ahir mateix un tal Jordi Cumplido publicava a la revista manresana El pou de la gallina, l’article titulat “Sionisme i periodisme groc“, tot un compendi dels dogmes i les impostures totalitàries que conflueixen en l’antisionisme. Fins tot justifica el veto a una artista d’un altre grup pel fet de ser agent dels Mossos d’Esquadra, els repressors del moviments socials (suposo que en aqueixa categoria hi deu incloure els delinqüents).
Post Scriptum, 9 de setembre del 2013.
Amb un cert retard me’n assabento de dos articles de dos catalans amics d’Israel: “L’Èric, Israel i Catalunya”, publicat el proppassat 3 de setembre al bloc de Salvador Sostres (www.salvadorsostres.com) i el d’Albert Riera, “Catalunya-Israel, dibuixant estructures d’Estat“, publicat el 4 d’aqueix mes al Diari Gran del Sobiranisme.
Ja ho diuen: “quien calla otorga”. Això, o es que són uns “cagats”… O les dues coses alhora!
Atentament, i bon dissabte