La política exterior comuna de la UE no existeix realment, l’allau dels refugiats, el terrorisme islamista a Europa i la guerra contra l’ISIS, son qüestions clau per a la supervivència de les societats obertes occidentals que no són encarades amb sentit estratègic ni fermesa en la defensa dels valors democràtics. Els resultats no poden ser mes que negatius malgrat la distorsió mediàtica de la realitat segons interessa als diferents estats que pugnen per l’hegemonia al si de la UE.
Les contradiccions en el tractament del cas turc son del tot evidents. Realment, des de la seva fundació sobre les restes del sultanat turc, la República de Turquia es un estat amb ànima genocida contra les diverses minories nacionals i religioses (armenis, grecs, assiris, jueus i kurds, entre d’altres ) subjugades per l’otomanisme, aqueixa estranya barreja d’islamisme i nacionalisme que ha afaiçonat l’estat modern aparentment laic, però profundament forjat en l’aculturació de la ciutadania, el fanatisme religiós i la violència del poder.
Erdogan ha estat el primer governant formalment electe al capdavant d’un partit islamista desplaçant els partits aparentment laics tutelats pels militars des dels temps de Mustafà Kemal Attaturk i la seva pretensió ha estat restablir el sultanat de la Sublime Porta en el món musulmà liderant el suport a la causa palestina en la seva lluita contra Israel i atiant l’integrisme islàmic des del poder i projectant-lo arreu en funció dels seus objectius supremacistes.
La intervenció directa de Rússia a la guerra multidimensional de Síria ha posat al descobert les complicitats turques amb el Califat Islàmic, un fet que ha estat rebut a la UE amb aparent impassibilitat ja que Turquia es membre de l’OTAN i aspirant a ingressar a la Unió Europea, i element clau per aturar el transit de refugiats, un xantatge del qual espera treure redits econòmics i polítics. De moment, Erdogan té barra lliure per atacar militarment el poble kurd, repetir les eleccions tantes vegades com calgui per tal de sortir guanyador i presentar-se com a aliat indispensable front a la puixant Rússia de Putin, manipulant alhora la lluita contra l’ISIS en benefici propi.
Erdogan es un dèspota sense escrúpols, que va ser el soci preferent de Rodríguez Zapatero en la seva impostura dita aliança de civilitzacions, que circumstancialment es aliat dels estats occidentals, com Aràbia Saudita o Qatar, però que realment comparteix el totalitarisme islamista amb els gihadistes que Occident diu voler combatre. Mentre aixo sigui aixi, no hi haurà victòria ni militar, ni política, possible sobre aqueix fenomen emergent en sol europeu, ni la defensa de la llibertat serà creïble per part de la UE davant els seus ciutadans esglaiats pel sentiment d’indefensió davant el terrorisme islamista, com els atacs de Paris han posat de manifest.
Significativament, la política exterior de la UE es activament unànime i adversa contra Israel a qui hom exigeix que negocii sense condicions amb les faccions palestines de qui mai es critiquen les accions terroristes i les intifades, com la que actualment es denomina dels ganivets. Es més, els estats europeus promouen la intifada diplomàtica contra Israel al mateix temps que li demanen ajut per combatre el gihadisme que toleren quan es contra els jueus.
Pocs mitjans han parat compte en el fet que els combois de camions bombardejats la setmana passada per l’aviació russa entrant a Síria duent ajuda humanitària als milicians del Califat Islàmic pertanyien a una entitat denominada IHH dedicada a practicar la caritat entre els musulmans. Aqueixa organització es la mateixa que va noliejar el Mavi Marmara, vaixell estàndard de la flotilla per la llibertat rumb a Gaza, en la que participen com a figurants beneits catalans que creuen defensar alguna causa noble.
Israel planta cara al totalitarisme islàmic disfressat de palestinisme front a Turquia i els estats de la UE i malgrat pagar un alt preu en vides humanes és coherent amb els valors democràtics fundacionals del sionisme i és un estat que lliga prosperitat i llibertat, una afirmació que estats europeus, com per exemple França, no es poden permetre.
Post Scriptum, 23 de desembre del 2015.
Alexis Tsipras ha acordat amb Israel convenis de cooperació estratègica en els àmbits militar i econòmic, com explica Eli Choen en aqueix article “Tsipras el sionista: “¿realpolitik?“, publicat al digital El Gran Oriente Medio el proppassat 4 d’aqueix desembre. I complint amb el dogma políticament correcte del palestinisme europeu, adopta un acord parlamentari de reconeixement de l’Estat de Palestina arran de la visita de Mahmud Abbas a Atenes, mancada de cap mena d’acord concret de cooperació.
Post Scriptum, 27 de juny del 2016.
Ahir es va fer públic oficialment l’acord de normalització de les relacions diplomàtiques entre Turquia i Israel segellat a Roma en presència del Secretari d’Estat dels EUA, John Kerry. L’afer té transcendència estratègica d’abast regional per tot el Pròxim Orient. A primer cop d’ull, desconeixent les clàusules secretes, Israel assegura la comercialització cap a Europa del seu gas submarí, amb un tall per Turquia, manté el bloqueig a Gaza però permet l’ajuda humanitària i neutralitza un dels suports essencials (l’altre és Qatar) dels gihadistes que controlen la franja. La premsa israeliana ha festejat l’acord i Hamàs l’ha blasmat titllant a Turquia de tigre de paper. El sentit estratègic d’aqueix acord està recollit en aqueix article “Israeli-Turkish accord: core of new lineup vs Iran”, publicat avui al digital israelià Debka.
El sàtrapa otomà, després d’atiar la “flotilla de la llibertat”, fa marxa enrere superat per la multitud de conflictes oberts (amb Rússia, amb Síria, i sobretot contra el poble kurd) amb una economia precària i unes perspectives incertes d’entrar a la UE per la seva connivència amb el Califat Islàmic.
Post Scriptum, 3 de desembre del 2020.
La passivitat de la UNió Europea envers l’expansionisme turc rau en l’actitud d’Alemanya com explica aquiex report del BESA Center: “Erdoğan as Merkel’s Protégé”, de Rauf Baker, publicat el proppassat 18 de novembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!