Ambdós han estat guardonats amb els premis Nobel, de la Pau i de Literatura respectivament, però la distància -si fos mesurable èticament- entre ells és enorme.
No estic parlant de bons i dolents. Personalment em va captivar fa molts anys (quan jo feia el soldat a Madrid) una disertació en directe de Mario Vargas Llosa treient l’entrellat de la seva obra “La guerra del fin del mundo”, una denúncia lúcida del totalitarisme religiós. Em refereixo a la perspectiva des de la qual cadascú construeix el seu missatge al món.
El dissident xinès empresonat pel règim comunista proclama en el seu discurs que ell “No té enemics”, mentre que el peruà afalagat pels poders fàctics i mediàtics pregona que és enemic dels pobles que esgrimeixen el seu nacionalisme per lluitar contra la dominació que pateixen. No si val aposar al mateix sac nazis, islamistes i independentistes catalans com ho fa Vargas Llosa, és una impostura impròpia d’un intel·lectual que té accés als coneixements que la seva privilegiada posició li permet.
Significativament, a Vargas Llosa al seu “Elogio de la lectura y la ficción” no li he sabut trobar cap referència al col·lega empresonat a Pequín. Ni cap referència al sarcasme orquestrat per la Xina comunista d’atorgar un premi paral·lel, que porta a més el nom de Confuci, un dels símbols morals més perseguit per la Revolució Cultural de Mao Tse Tung.
A Catalunya, poques veus s’han alçat remembrant Xiaobo, en canvi no han faltat els polítics addictes a l’ordre espanyol establert, com Joan Ferran, que han aplaudit l’andanada espanyolista del notable peruà acollit a Barcelona durant la transició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el senyor Ferran, dia sí dia també, es mostra com un abraça-fanals…..del subarternalisme català. Postproducte dels catalaníssims Lerroux, Blasco i Banyes, Coalisió Valenziana, “Ciutadanos” i gonelles….llurs precedents immediats.
Del nacional español no m’estranya res. I una apreciació conceptual i sociològica: els españols el que van deixar dalt de la piràmide social dels estats centre i sudamericans són españols. El crïollisme d’eixa capa social és un altra mentida a mitges que intenta emular Cavour i tot el menéndecisme i melendisme dels XIX i XX españols.
Vargas no ha canviat de nacionalitat sinó simplement d’estat.
Una abraçada Jaume.