Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

24 de juliol de 2018
0 comentaris

La constitució del Consell de la República, un tombant estratègic en el procés independentista català

Dissabte vinent el president Puigdemont retorna a Waterloo a la casa de la República amb plenitud de drets i reforçada legitimitat política: lidera la Crida Nacional per la República, a la qual ha sumat el PDECat, i és l’interlocutor en nom del Govern de la Generalitat en relació amb el govern espanyol.

Carles Puigdemont està en condicions de constituir el Consell de la República, un organisme provisional mentre no es basteixen efectivament les institucions republicanes catalanes que enllaça amb els precedents Consell Nacional de Catalunya (1940-1945) i, en menor mesura, l’actuació unipersonal de Josep Tarradellas en els anys de la presidència de la Generalitat a l’exili.

La constitució d’aqueix Consell de la República tindrà impacte polític a escala europea ja que serà l’interlocutor exterior del govern de Catalunya que respon a la legitimitat derivada del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de l’any passat. Tindrà també un impacte determinant en la recomposició de forces polítiques independentistes a l’interior del país i obligarà als partits i entitats sobiranistes a posicionar-se sobre si hi participen o no.

Post Scriptum, 22 d’octubre del 2018.

L’anunci, fet de Bèlgica estant, per part del presidents Puigdemont i Torra que el proper dia 30 es constituirà el Consell de la República al mateix palau de la Generalitat té una càrrega política trasncendental ja que pot desbloquejar l’atzucac posterior al 30 de gener d’enguany.

En primer lloc, perquè és un mandat sorgit de les eleccions del 21-D i posa a prova el compromís dels partits: el PDECat hi serà i ERC també, esvaïnt els dubtes generats per la contradictòria actitud adoptada des d’allavòrens ençà. El fet que sigui el conseller Comin, home pont entre Esquerra i el president Puigdemont, qui coordini el nou organisme hi ha contribuït decisivament. La CUP, de moment, no hi anirà tot i que Poble Lliure hi està a favor.

En segon lloc, a veure que fa el govern espanyol presionat per l’eix PP-Ciudadanos-VOX i sense projecte propi ni per Catalunya ni pel Regne d’Espanya. Si opta per prohibir l’acte, com ha fet impugnant davant el Tribunal Constitucional la decisió del Parlament de proposar l’abolició de la monàrquia, s’haurà acabat l’expectativa de negociació que ha mantingut mig any.

Post Scriptum, 8 de desembre del 2018.

Avui engega efectivament a l’exili de Brussel·les el Consell per la República, una eina imprescindible per tal d’internacionalitzar el conflicte català i exercir el lideratge institucional respecte de les forces polítiques republicanes a l’interior de Catalunya. ERC hi és de forma més aviat passiva ja que la prioritat de Junqueras/Sol és “sacrificar” Puigdemont al preu que sigui, i la CUP juga a la contra (llevat del corrent Poble Lliure) menystenint l’acte d’avui com a exclusivament simbòlic. L’absència d’Artur Mas representa l’actitud refractària de bona part de la direcció del PDECat. La dinàmica dels esdeveniments clarificaran l’atzucac actual.

Post Scriptum, 25 de març del 2019.

Finalment, ERC incorpora dos representants a l’executiu del Consell per la República en un gest cara a la galeria per demostrar que estan per la unitat estratègica que el sobiranisme cívic reclama. De fet, no afavoreixen pas que els seus afiliats i simpatitzants s’hi sumin, ans al contrari els seus gregaris mediàtics fan befa de l’organisme presidit per Carles Puigdemont titllant-lo d’independentisme “màgic” desconnectat de “la realitat”, que és -segons ells- la descrita en un article infame pel director adjunt de l’Ara, Ignasi Aragay, “Vull guanyar”.

Post Scriptum, 4 d’octubre del 2019.

Vicent Partal a l’editorial d’avui a Vilaweb: “Adéu a l’autonomia, hola al Consell”, assenyala les funcions que haurà d’assumir el Consell per la República un cop la crònica anunciada de la suspensió indefinida de l’autonomia sigui efectiva.

Post Scriptum, 19 de desembre del 2020.

L’acte de masses del Consell per la República, el 29 de febrer a Perpinyà, va consolidar aqueix organisme com un actor d’avantguarda de la causa independentista, i també l’estrategia del president Puigdemont de persistir i no claudicar davant la repressió del poder espanyol. A partir d’avui comença el procés per dotar-se d’una Assemblea de Representants, a l’acte fundacional de la qual ERC no participa (per pur sectarisme mesquí) però hi ha Junts, el PDECat, Demòcrates i la CUP. El document “Preparem-nos” és un bon plantejament per sortir de l’atzucac actual.

Post Scriptum, 21 de desembre del 2020.

L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb és especialment encertada: “L’Assemblea de Representants, un instrument per a la revolució democràtica”.

Post Scriptum, 19 de març del 2021.

Odei A.-Etxearte, escrivia ahir a Vilaweb, el punt clau de les divergències estratègiques: “ERC, Junts i la CUP topen amb el paper del Consell per la República en la negociació. Junts vol que sigui l’òrgan de coordinació de l’independentisme i ERC defensa que es recuperi la taula de partits i entitats”.

Post Scriptum, 29 de març del 2021.

El Consell per la República Catalana ha fet pública avui una declaració on es reivindica com a institució legítima i voluntat unitària i s’obre a negociar canvis amb els partits independentistes per tal de facilitar la formació d’un govern de la Generalitat entre Junts, ERC i CUP que en sigui complementari.

Post Scriptum, 8 d’abril del 2021.

Encertat editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Les dues maneres de matar el Consell per la República.
El sentit del Consell no hauria de ser donar suport als partits o ser una pota auxiliar del govern autonòmic.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!