Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 de gener de 2010
1 comentari

Josep Maria Solé i Sabaté: “Revolució i esperança”

L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté acaba de publicar un nou llibre sobre la guerra civil del 1936-1939: “Revolució i esperança” (Ara Llibres).

Tan aviat com he sabut del llibre l’he demanat al llibreter habitual amb la convicció de que es tracta d’una obra excel·lent, fruit de la rigorositat acreditada amb la qual treballa aquest home fet a la terra ferma. He tingut la sort de conéixer-lo fa uns anys i considerar-me amic seu, tot i que el nostre tracte sigui esporàdic. Ell ha estat un dels promotors de la salvaguarda dels escenaris de la batalla de l’Ebre, un fet de guerra que em va ajudar a comprendre mé enllà del testimoni que havia rebut del meu pare, un “biberó”.

El seu projecte de recollir els darrers testimonis del conflicte, d’ambós bàndols, és meritori i oportú en un país com el nostre que ha viscut una reconciliació fictícia, tancada en fals a base de l’oblit i el no reconeixement dels fets. Quan em va recomanar rellegir l’obra de Ferran Valls i Taberner, historiador català dels anys trenta que va optar pels sublevats i va esdevenir-ne propagandista (autor del llibre “Reafirmación espiritual de España” en plena guerra), ho vaig desestimar d’entrada. Ara, m’hi he repensat seguint el seu consell, a fi de comprendre (no pas justificar) la globalitat d’actituds que van donar-se al si de la societat catalana de l’època.

  1. Es veu que defendre les idees amb les armes crea més esperança als ignorants.

    Quan la guerra va estar provocada pel ‘alzamiento nacional’ interessat per donar pas al régim franquista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!